Enric Morera

Hi ha una dita valenciana que ve al cas: Amb diners torrons. Efectivament, la Generalitat Valenciana no té ni un duro i així ens va: sanitat colapçada, educació en precari, infraestructures de peatge. El principal ingrés dels Pressupostos de la Generalitat (no entre a valorar la nefasta gestió dels governs populars) ha estat el sector immobiliari. Hem ingressat per l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats uns 2.000 milions d’euros l’any 2006. És a dir, per la compravenda d’immobles. Amb la crisi de la rajola i l’economia especulativa, el nostre President Camps ha hagut de moure fitxa. No té ni un duro. Les Universitats Públiques a un pas de la suspensió de pagaments i el deute pujant. Nosaltres no tenim el benefici de ZP. Va donar pel morro 3.000 milions d’euros com a deute històric al seu amic i President d’Andalusia, Chaves. Els valencians ja ho tenim bé, som ofrenadors i lliguem els gossos amb llonganisses. Doncs bé. Al dia següent de la publicació del magnífic article de Josep Vicent Boira a La Vanguardia sobre El cost de l’anticatalanisme, el nostre Conseller d’Economia, Gerardo Camps, coincidia amb el Conseller de l’altra Generalitat, el Sr. Castells en la necessitat d’un nou model de finançament que no penalitzés, com ara, a valencians i catalans. La necessitat fa virtut. És hora d’encetar una nova etapa. Vet ací que acaba de ressucitar Joan Lerma, de professió President de la Gestora, i ens diu que no ens interessa una estratègia conjunta amb els catalans. Darrere d’ell, tot el PSOE ha començat a reaccionar per frenar la iniciativa. Eixe partit amb la E ben gran d’Espanya, va fent. Com ací, negant-nos la recuperació del Dret Foral i aprovant un nou decret de nova planta.
I dins d’unes hores estaré a Biar, amb tota la família de la meua dona, els meus fills, els amics i els Moros Vells, la meua comparsa. Ja he parlat altres vegades de les festes d’este poble de l’Alcoià, el poble de la meua dona, on -com sabeu-, sempre m’he sentit com a casa. L’any passat no vaig poder disfrutar de les festes. Estava en plena campanya electoral. No vaig poder vore les muntanyes enceses per centenars de fogueres, ni el Ball dels Espies. Enguany amb els meus fills més menuts podré tornar a repetir allò de:

La Mahoma de Biar,
menja rotllets i fogasses,
se l’emporten a Villena
i l’unflen a remolatxes

Sí, jo vaig ser un dels que va pujar a la Carrasqueta per a impedir el tall de la connexió de TV3 a les comarques del sud. Els 300 de la Carrasqueta en paraules de Vicent Partal. El director de Vilaweb fa servir un paral.lelisme amb els espartans de les termòpiles. Bé la cosa va ser més senzilla i passada per aigua. Allà hi havia una colla d’Ontinyent tocant els caragols que feien servir els maulets per comunicar-se. Va ser bonic i emocionant. De vegades pense que ens cal una mica d’èpica en la nostra acció política immediata. Cal tenir un nord, unes fites màximes que ens impulsen en el dia a dia. També vaig acudir a la manifestació de dissabte passat a Alacant. Ara fa una setmana ens vam aplegar per denunciar l’acció del Govern Valencià en l’inici de l’expedient sancionador que ha provocat el tancament del repetidor de la Carrasqueta i l’amenaça de clausura de la resta. Des del BLOC hem denunciat esta situació a les Corts Valencianes. Francisco Camps actua com un president de república bananera atemptant contra la llibertat d’expressió. Ara bé, és només responsable el nostre President, timonel indiscutible del poble valencià? Cal donar-li totes la responsabilitat al PP?. Doncs no. És clar que des del Ministeri d’Indústria del Gobierno de España, no hi ha voluntat per a dotar d’una base legal les emissions. No volen entregar el multiplex necessari per a passar de l’al·legalitat a la legalitat. Montilla i Clos en són responsables. El vell somni de Barrionuevo, el ministre socialista condemnat per terrorisme (GAL) es fa realitat. Ni el PP ni el PSOE volen que els valencians puguen vore TV3. Montilla mana a Catalunya sense majoria. Mentre marxàvem en manifestació pensava amb els caragols. Pense que hi ha un disseny fet des de Madrid pel PP-PSOE. Als valencians ens han dividit, enganyat, conflitivitzat, fomentant l’anti……En definitiva ens enganyen com a caragols. Els parlaments de la mani es van centrar amb el PP. I, sincerament, tan culpables són els del PP com els del PSOE. Hi ha qui calla i coopera amb la nostra destrucció. Hi ha qui ha caigut en la trampa de dividir els nacionalistes de Catalunya. Qui tinga poder que actue. Montilla és president amb els vots de diputats nacionalistes. Menys soflames estèrils i més fets. Fets i no paraules. Fem servir els caragols dels maulets. Ells van guanyant la partida i van enganyant el nostre poble.
I ací al nostre País, ens caldrà intel·ligència i decisió. No ens valen les velles receptes. Hem de ser valents i trencar amb el parany que alguns ens han creat. Una trampa que ens duu inexorablement a la derrota. Ens cal una direcció clara i missatge senzill i pròxim a la nostra gent. El BLOC té la responsabilitat de liderar des de la política el moviment valencianista.

No cal que us diga que Miquel Gil és per a mi un dels artistes més grans que hi ha a hores d’ara per estes terres. La meua admiració és absoluta. Anit 301 anys desprès de la derrota d’Almansa i al claustre de la Universitat de València del carrer La Nau, uns pocs centenars de persones vam poder viure una d’aquelles nits que sempre ens quedaran en la memòria. Miquel ens presentava el seu últim treball: Eixos. Ho feia a la seua ciutat, València, quasi un any desprès de treure el disc a la venda i d’haver-lo passejat per desenes d’escenaris. Així d’agraïts som els valencians amb els seus fills més il·lustres. Veia al Miquel i la seua banda -Cristóbal Rentero, David Pastor, Borja Penalba, David Farran, Lluís Molas i Albert Ortega- i veia l’estàtua de Lluís Vives i tenia la sensació de què tampoc sembla que hagen canviat tant les coses per estes terres. Però, cabòries a banda, no sé si podré explicar el que va significar vore en acció estos músics acompanyats per gent com l’Spyros Kaniaris, Sole Giménez, Feliu Ventura, Mohamed Soulimane i Mohamed Bout Ayoub de l’Orquestra Àrab de Barcelona, José María Reillo i els amics d’Al Tall, entre d’altres.
Estàvem allà escoltant-los, veient-los com gaudien i ens transmetien tota la seua força i demanant que allò no s’acabara. El Miquel és un tio gran. No sols fa un treball constant de recuperació, invenció i modernització dels sons particulars que té la nostra Mediterrània sinó que ens fa arribar a través de les lletres de les seues cançons els i les poetes actuals del País. Enhorabona a la gent dels Serveis de normalització lingüística de les universitats públiques de València per organitzar este concert.
Ací vos deixe Cançó dels traginers, amb la Savina Yannatou. Este és un concert de fa uns quants anys i del que es va treure un CD i un DVD.