Cal fer política. És el moment

El poble català s’ha pronunciat en unes eleccions inèdites. Estava en joc Catalunya com a subjecte polític o l’acceptació del la subordinació i el marc del 155.

El poble català s’ha pronunciat en unes eleccions inèdites. Estava en joc Catalunya com a subjecte polític o l’acceptació del la subordinació i el marc del 155. El conflicte plantejat a Catalunya és un fracàs de la política. O millor dit, la manca de política per a donar solució a demandes plantejades des de fa anys. El centralisme no tolera la diversitat d’un estat complex per definició. L’ultra-nacionalisme excloent no ajuda. La igualtat no és sinònim d’uniformitat, sinó el contrari.

Vist els resultats, la temptació dels poders fàctics, vista l’aplicació de l’article 155 de la Constitució és la recentralització de l’Estat. L’ús pervers de la Llei de Bases, el FLA i l’infrafinançament per a ofegar l’autogovern i les autonomies és ja na realitat. Els valencians també ho patim.  L’anticatalanisme ha estat un mal negoci per als valencians i és catastròfic per a Espanya. Letal.

El problema no és la perifèria, sinó el centre. La captura de l’Estat per unes elits, i la tensió  recentralitzacidara i uniformista. I la qüestió no és només de finançament o d’equitat en les inversions de l’estat, sinó com es reajusta el sistema polític del 1978, un reset, per bastir un nou pacte de convivència que siga el més inclusiu possible. Parlem d’un nou pacte a l’Estat.

I ara què? Si no fas política, la faran en contra teua, afirmava Joan Fuster. La solució passa, també, per fer política a l’Estat. Es una evidència que hi ha forces suficients per a canviar l’actual situació. Al Congrés dels Diputats hi ha una majoria alternativa al binòmi Partido Popular-Ciudadanos. És evident que hi ha majoria entre socialistes i grups que defensen la plurinacionalitat al Congrés.  Nosaltres ho intentàrem després de les eleccions generals de desembre 2015. Treballàrem per fer efectiu un Gobierno de España diferent a l’actual:  “A la valenciana”, dèiem. Amb aquella fórmula no hauríem d’haver patit els conflictes que s’han viscut. Ni repressió, ni declaracions unilaterals, ni aplicació del 155. Un altre escenari, en definitiva.

No és descartable que s’intensifique la dinàmica recentralitzadora i d’anulació pels fets dels autogoverns dels pobles de l’Estat. Caldrà teixir aliances amples i diverses.Estem a temps. Hi ha majoria suficient al Congreso de los Diputados per encetar un nou camí. Un camí de convivència i millorar territorial. D’enfortir la democràcia. De donar resposta als reptes de l’economia (amb pèsima gestió del PP) i la crisi de les pensions. Tot passaria per bastir una Moció de censura al Govern de Mariano Rajoy. Per incompetent i per obrir un nou camí en un marc de solució als problemes que la seua incapacitat ha generat. Cal fer política. És el moment.

Comparteix:

Entrades relacionades