Diumenge 28 d’octubre vaig participar en la cloenda del congrés La Veu del Regne, un congrés amb el que el món acadèmic i científic s’ha sumat des de la vessant de la història a les celebracions del 600 aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana.
La cloenda va tindre lloc al Castell de Santa Bàrbara d’Alacant, en un acte organitzat per la Universitat d’Alacant en el qual vaig tindre l’oportunitat de participar-hi. Ací vos deixe el meu discurs d’eixe dia.
Autoritats, mitjans de comunicació, senyores i senyors, molt bon dia.
Hui, en este marc tan especial com és el castell de santa Bàrbara d’Alacant, tanquem una celebració molt especial, el 600 aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana i això s’ha fet amb un més que interesantíssim congrés de la nostra comunitat universitària, amb l’encertat nom de La Veu del Regne.
L’any 1248 la ciutat d’Alacant va ser incorporada al Regne de València, un regne jove, amb 10 anys de vida per aquells temps i encara en procés de configuració. La importància d’esta ciutat era més que evident i per això era una vila reial i, per tant, tenia representants a les Corts General del Regne de València.
Per tant, hui té un sentit molt especial este acte de cloenda del congrés que ha tractat històricament els 600 anys de la creació de la Generalitat per les Corts Valencianes. Els representants de la vila reial d’Alacant formen part d’eixa història i d’eixa sessió del 22 de març de 1418, dia en què al Convent dels Predicadors de València es creava una institució que hui, amb la democràcia, té un altre sentit però que és una clara hereva d’una tradició política moderna ja per aquells temps.
Com les Corts Valencianes, creades a l’any 1261 i que són les actuals Corts democràtiques. Amb açò queda més que demostrat que el nostre poble té una història llarga com a poble, que ens uneix i de la qual ens hem de sentir més que orgullosos. No som cap invent, som els hereus d’una tradició històrica que comença l’any 1238 amb l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València.
Les democràcies parlamentàries tenen el seu origen en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts i la Generalitat, ens públics poc coneguts, ja que historiadors i divulgadors sovint descriuen els relats de reis i de la seua cort, que és el poder central, i molt poc cosa la realitat dels seus regnes.
L’antic regne de València, el país dels valencians, no va nàixer per pactes dels anys 80, sinó que és resultat d’un procés històric que ve de lluny. Eixe és l’objectiu cabdal d’aquest congrés, conèixer la història del nostre poble, tot fent servir la Generalitat com a fil conductor de la història d’un regne, d’una comunitat autònoma en la versió contemporània, per saber d’on venim i qui som, quin és el nostre patrimoni comú, la nostra herència, el nostre llegat històric.
Les Corts han viscut diverses situacions institucionals: època foral, centralisme borbònic, cantonalisme, repúbliques, monarquies liberals, dictadures… I a partir de l’any 1978, amb la nova Constitució i la recuperació de la democràcia, una monarquia parlamentària. El mateix any vam aconseguir el primer govern pre-autonòmic i amb la Constitució, una nova distribució de l’Estat que atenia la demanada popular de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. En aquell moment resultava impossible concebre el trànsit de la dictadura a la democràcia sense una descentralització del poder polític.
I recordant aquell moviment per l’autogovern, per l’autonomia de fa tants anys, no podem perdre de vista el context actual on l’uniformitat de pensament vol tornar a recentralitzar, malgrat siga un model més llunyà per a gestionar i per a la ciutadania. Des d’un punt de vista particular però amb una visió global hem de defensar la diversitat de tots els pobles que formen la Unió Europea, perquè eixa pluralitat és riquesa, ens fa únics i el respecte cap a la diversitat aconsegueix unir i fa que ens sentim còmodes dins d’una unió europea en la que hem de tindre cabuda tots els pobles, totes les llengües i totes les cultures.
Senyores i senyors, en l’actualitat tenim més coses que ens unixen que les que ens separen a tots els habitants de la Unió Europea. Per això, cal vore el futur amb esperança i s’ha de donar veu a tots els pobles d’Europa que tenen voluntat de fer una unió forta des de la diversitat, des de la pau i des de la concòrdia. És possible construir eixa Unió Europea des del respecte a la voluntat de ser de tots els pobles que, com el nostre, com el valencià, que sempre ha persistit en eixa voluntat de continuar sent poble.
És possible construir eixa Unió Europea des de la pau, la democràcia, la tolerància, la concòrdia, la pluralitat, la diversitat, el coneixement, la cultura i tots eixos valors, que són valors creats al caliu de les antigues civilitzacions que han conformat el nostre ser comú europeu i que estan totalment oposats a la xenofòbia, als moviments populistes de l’extrema dreta radical i de la intolerància, dels qual ja està advertint el Parlament Europeu que no tenen cabuda en la nostra societat ni en la nostra raó de ser.
600 anys després d’aquella reunió de les Corts generals del Regne de València, continuem, integrats cada vegada més en un món global però amb el ferm compromís de ser i continuar sent en el futur valencians i valencianes, dins d’una Unió Europea que volem més participativa, més forta i més plural. En eixe camí estem totes i tots i cal que continuem treballant des de l’esperança.
Moltes gràcies.
0