9 d’Octubre: Temps de records, de reinvidicacions i d’unitat

Compartisc amb tots vosaltres l'article d'opinió publicat a Levante-EMV del passat 9 d'Octubre, Dia Nacional del Poble Valencià.

Compartisc amb tots vosaltres l’article d’opinió publicat a Levante-EMV del passat 9 d’Octubre, Dia Nacional del Poble Valencià.

 

 

L’any 2020 ja forma part de la història. Ningú es podia imaginar que, al poc de temps de començar l’any, passaria tot el que ha passat. No podem oblidar-ho i cal aprendre de les errades, com també de les coses bones que hem pogut aprendre. Esta maleïda pandèmia ha tret el pitjor d’alguns però també el millor de moltes altres persones i caldrà continuar treballant eixos valors de solidaritat, de respecte…

Un poble alegre com el nostre no ha tingut enguany motius per celebrar res, per mostrar al món sencer la nostra rica cultura. Les valencianes i els valencians som, però, un poble de resistència i d’enginy. Sempre ho hem sigut i per això, vull llançar un missatge d’esperança a les falles, les gaiates i colles, les fogueres i barraques, les filades de Moros i Cristians, les societats musicals, les agrupacions de música tradicional, els grups de danses, les festes populars… perquè tornaran a ocupar l’espai que els pertoca i a desenvolupar eixe paper tan fonamental que tenen en la nostra societat com punts de trobada, de cohesió i de reafirmació de la nostra identitat secular.

Ara, però, són temps en que ens cal unitat, en que ens cal treballar de valent, totes i tots a una, per evitar que la pandèmia continue propagant-se i per mitigar els efectes socials, econòmics i sanitaris que ocasiona. Per això, no podem baixar la guàrdia ni un segon, conscients de que ens hi juguem la nostra salut i la de les persones estimades que ens envolten.

El 9 d’Octubre de 2020 és ben diferent però el seu sentiment és i ha de ser el de sempre: Recordar què som les valencianes i els valencians, d’on venim i què volem continuar sent. Amb orgull, sense menysprear ningú però tampoc deixant que ens menyspreen. Som un poble innovador i treballador i la pandèmia mundial que ha assolat el món ha deixat en evidència que certes reivindicacions històriques, com un finançament autonòmic just, hauria de deixar de ser històrica per fer-se realitat. Amb això que ens pertoca per justícia és amb el que enfortirem el nostre sistema sanitari, un sistema format pels millors professionals del món als qui vull agrair tot el que han fet, fan i faran. Amb això que ens deuen a les valencianes i valencians és com assegurarem les ajudes a les nostres empreses, perquè siguen competitives, perquè generen ocupació i riquesa, perquè isquen a món a demostrar el que som capaços. Amb això que ens deuen, ens hi juguem l’educació dels nostres fills i filles, ens hi juguem el benestar de grans i menuts, el futur de l’agricultura, la pesca, la ramaderia, el futur dels pobles de l’interior i tantes i tantes coses.

Vivim encara en un any que passarà a la història i les circumstàncies ens obliguen als poders públics a treballar amb coneixement, amb humilitat, amb coherència i amb unitat per fer també història, al mateix ritme que ho fa la societat valenciana per eixir d’esta situació. La història ens jutjarà si no ho fem així, si no sabem distingir allò que és important del que és urgent, si no som capaços d’aparcar diferències ideològiques per arromangar-nos i tirar endavant com el que som o el que hauríem de ser: Un poble unit, alegre i combatiu. Fem-ho possible.

Comparteix:

Entrades relacionades