Història d’ultramar que ens agermana

El passat dia 27 d'octubre, dins del congrés La Veu del Regne, celebràrem a les Corts la presentació de la col·lecció de llibres de les actes de les Corts de l'antic Regne de Sardenya, un acte que comptà amb la participació del President de l'actual parlament sard, Giancarlo Ganau, del President de l'assemblea de Sicília, Giancarlo Micchichè i del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent.

El passat dia 27 d’octubre, dins del congrés La Veu del Regne, celebràrem a les Corts la presentació de la col·lecció de llibres de les actes de les Corts de l’antic Regne de Sardenya, un acte que comptà amb la participació del President de l’actual parlament sard, Giancarlo Ganau, del President de l’assemblea de Sicília, Giancarlo Micchichè i del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent.

Pel seu interés, compartisc amb tots vosaltres el meu discurs d’eixa vesprada.

43769952440_9c5a3a58b7_z

Acta CURIARUM REGNI SARDINIAE (27.10.18)

L’acte que ara iniciem amb tots vostès i l’acompanyament excepcional de les presidències dels parlaments de Sicília, Sardenya i de Catalunya, té dos objectius principals i un de circumstancial: la presència al Palau dels Borja d’una representació de 3 regnes i un Principat de l’antiga Corona d’Aragó, reunits per primera vegada en la història.  

  • L’objectiu explícit tracta de conèixer els vincles històrics amb el poble sard, una cosa aparentment menor, poc coneguda per la ciutadania, tot i que n’estic segur que els alegrarà conèixer-ne algunes troballes significatives, molt interessants. 
  • El segon objectiu: aquest acte s’insereix en les sessions del Congrés que organitzen les universitats valencianes pels 600 anys de la Generalitat, per commemorar i més encara, per conèixer més, i millor, l’òrgan principal del nostre autogovern. Anem a pams.

La presentació de la Col·lecció Acta Curiarum Regni Sardiniae mostra l’evidència dels vincles històrics, polítics, econòmics, culturals i socials entre els nostres dos regnes, una intensa relació de quasi 400 anys, des de la incorporació del regne de Sardenya a la Corona d’Aragó, en la Baixa Edat Mitjana, fins la Guerra de Successió del segle XVIII.

Els Parlaments o Corts de Sardenya formaren part, juntament amb la resta de les Corts de la Corona d’Aragó, d’un conjunt d’institucions representatives dels territoris, en els que la pràctica política del pactisme fou un referent ineludible en la relació entre la monarquia i els regnes, contra unes altres tradicions monàrquiques, més centralistes i despòtiques, amb l’absolutisme. El rei no regnava si no jurava abans els furs, si no respectava les regles del joc entre poders. La corona no podia finançar-se ni recaptar impostos, si no ho decidien les Corts. Pactisme i equilibri de poders. Sobirania compartida 

La publicació per part del Consiglio Regionale de la Sardenya de les actes parlamentaries del passat, no sols és un tribut a la Història,  sinó també una eina d’afirmació de la identitat sarda; de coneixement i de reconeixement. És un exemple que està tenint els seus paral·lelismes en la resta dels territoris que antigament formarem part d’una mateixa formació política. 

Tots aquells pobles, situats a un costat i l’altre del Mediterrani Occidental, que en el passat s’aplegaren sota una mateixa formació política, tenen molt a dir en la conformació de la Europa del futur. Comparteixen problemes, interessos i visions (fenòmens migratoris, polítiques agràries, de comunicacions, identitats culturals, diversitat lingüística, etc) i poden coordinar-se per esdevenir una veu important des d’aquest món mediterrani en les instàncies europees per atendre la mirada del món de les regions.

Hi ha moltes més coses que ens uneixen que aquelles que ens puguen separar. Una separació que ha durat molt de temps, per servituds de la història i que és hora de reconduir en el marc d’una Europa cohesionada i pròspera, l’Europa de les regions que tractem  de construir, de baix cap a munt. Forta, unitària i respectuosa de la nostra diversitat, un principi fundacional del projecte europeu.   

Caldria desitjar que els vincles que avui evocarem, juntament amb els desafiaments que compartim, els interessos comuns, refermen  els nostres lligams, atès que condicionen els nostres potencials projectes futurs, el nostre compromís històric.

Enguany celebrem els 600 anys de la sessió de Corts que donaria lloc a la institucionalització d’una diputació permanent de Les Corts, la diputació del General, tal com feren també les Corts d’Aragó i de Catalunya. Alerta, les nostres Corts són encara més antigues, hi ha sessions de Corts des del 1261, quasi 8 segles d’història. Som, doncs, una nacionalitat històrica, tal com recull expressament el nostre estatut d’autonomia, la nostra norma fonamental.  

Les democràcies parlamentàries tenen el seu origen en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts i la Generalitat, ens públics poc coneguts, ja que historiadors i divulgadors sovint descriuen els relats de reis i la seua cort, que és el poder central, i molt poc cosa sobre la realitat dels seus regnes.

L’antic regne de València, el país dels valencians, no va nàixer per pactes dels anys 80, sinó que és resultat d’un procés històric que ve de lluny. Eixe és l’objectiu cabdal d’aquest congrés, conèixer la història del nostre poble, tot fent servir la Generalitat com a fil conductor de la història d’un regne, d’una comunitat autònoma en la versió contemporània, per saber d’on venim i qui som, quin és el nostre patrimoni comú, la nostra herència institucional, el nostre llegat històric.

Les actes de les sessions de Corts valencianes són la tipologia documental clau per conèixer el sistema polític i les relacions entre els actors, d’un període fonamental en la història del nostre poble.

44666731735_f6a644363c_z

A diferència de la resta dels parlaments de l’antiga Corona d’Aragó, les Corts Valencianes no tenim editades i publicades les Acta Curiarum Regni Valentiae, excepció feta d’un període molt breu. Una anomalia documental que hem decidit resoldre, segons explicaré tot seguit: 

El 16 de gener d’enguany la Mesa de les Corts va prendre dos acords importants i de manera unànime: 

  1. Celebrar un acte institucional per commemorar la sessió de Corts que donaria lloc a la creació de la Generalitat, el mateix dia (el 22 de març) i en el mateix lloc (el convent de predicadors), 600 anys després, tot per celebrar el naixement de l’òrgan executiu principal del nostre autogovern, la Generalitat. 
  2. Atendre la proposta presentada pel rector de la Universitat Jaume I de Castelló, a través del Grup de Recerca FORVAL, per aprovar l’inici dels treballs d’edició i publicació de les actes de les sessions de les nostres Corts forals.  

Conèixer i fer possible la divulgació de les sessions de les Corts realitzades entre els segles XIII i XVIII és un ambiciós projecte pel que fa a l’abast temporal, d’enorme complexitat documental, que exigeix la cooperació del màxim nombre d’actors i d’experts, de totes les universitats valencianes. 

Per això em plau fer públic que, d’acord amb la Mesa de les Corts, pròximament signarem un conveni marc amb la Universitat de València, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I amb l’objectiu d’editar les nostres actes forals, en un període raonable. Així només restarà que el comitè científic, que coordina el professor Antoni Furió, president del comitè organitzador del congrés internacional sobre els 600 anys de la Generalitat Valenciana, ens presente el dictamen pel que fa a l’encàrrec professional dels primers volums, corresponents a l’any en curs. I així serà la resta dels anys, fins a completar l’edició de totes les actes de Corts. 

Aquest serà el camí per superar una anomalia, el desconeixement de l’activitat institucional documentada, cabdal en el període més ampli i substanciós de la història del nostre poble. I haurem acomplit la nostra missió, fer millor la vida quotidiana de la ciutadania, alhora que protegim el patrimoni heretat, material i immaterial, natural i cultural, i el preservem per a les generacions futures.     

Comparteix:

Entrades relacionades