El passat cap de setmana celebràrem el VII Congrés Nacional del BLOC, amb el qual tanque una intensa etapa com a secretari general, encetada a l’any 2003. Al meu informe, llegit i aprovat al Congrés, faig un balanç del que ha estat esta interessant etapa del valencianisme polític i que compartisc ací amb vosaltres.
INFORME SECRETARI GENERAL
21 DE MAIG 2016
Companyes, companys molt bon dia!
Hui, 21 de maig de 2016, faig balanç, en nom de l’Executiva Nacional del BLOC al mandat que va començar al Sisè Congrés del BLOC, l’any 2012.
Des de 2003, i més intensament en esta última etapa, iniciada al 2012 i que tot just acaba hui, hem treballat buscant el màxim consens intern; tant pel que fa al camí a seguir (ponència) com en les decisions preses: acord de l’Executiva, al Consell Nacional del BLOC i al si de Compromís.
En aquell important procés congressual celebrat a la Universitat Politènica de València teníem un objectiu clar: propiciar el canvi polític al País Valencià com a conseqüència de l’enfortiment del BLOC i de Compromís.
Al maig de 2011 cap enquesta ens donava la possibilitat d’entrar.
Ho aconseguirem.
Uns mesos després vàrem traure per primera vegada en la nostra història un diputat al Congrés, Joan Baldoví. No va ser gens fàcil!
Dels 176.213 vots autonòmics vàrem aconseguir fidelitzar-ne 125.306 vots a les generals el 20 novembre 2011. Un problema detectat des de sempre: el nostre electorat, segons el tipus d’eleccions, tenia un comportament vinculat a l’àmbit i la utilitat del seu vot. Un problema que ens feia forts al vot local i ens afeblia a les eleccions nacionals i estatals.
Una qüestió que hem resolt de manera satisfactòria. Des de 2011 i més en concret des de desembre de 2015 som una opció vàlida per a qualsevol tipus d’eleccions.
La marca i la política nacional tiren del carro i produeixen resultats electorals satisfactoris allà on pràcticament no hi havia partit.
La marca i la política nacional ajuda a aconseguir representació a municipis fins i tot de comarques on el valencià no és la llengua predominant i a les grans concentracions urbanes metropolitanes.
Això ens ha portat a un nou partit. Ha estat un legislatura de transformació interna molt important pel que fa a la representació institucional.
Els nostres congressos han sigut fonamentals per a la construcció de la nova política valenciana. La política que rescata Persones i País.
Per este motiu, he d’agrair el treball i les aportacions de tantíssimes persones que han fet possible les ponències que hui en dia són full de ruta del BLOC.
En esta etapa hem aconseguit:
– La percepció de la ciutadania que Compromís és la forçà que millor representa els interessos valencians, amb un 22% dels cens electoral brut, unes 720.000 persones que són potencials electors. Un salt qualitatiu sense precedents fonamentat en una acció política iniciada en 1996. Sense eixa percepció no obtindríem els actuals resultats electorals.
– Consolidar l’Espai Valencià de Progrés liderat per Compromís amb l’ampla majoria del BLOC.
Un ESPAI de Progrés, substantivat ara mateix en el moviment polític i social que representa la Coalició Compromís.
– Enfortir la proposta valencianitzadora conjugant-la amb discursos més progressistes, més moderns i més democràtics.
– Ampliar l’horitzó de l’oferta política del BLOC.
Per tant, i és una reflexió plenament vigent, el BLOC ha de ser l’organització política que faça del nacionalisme un moviment polític que confeccione una nova proposta de modernització de la societat valenciana”.
Esta alternativa, de nova modernització s’ha de situar en l’espai de la crítica progressista alternativa al PP i al PSOE i està enllestint la tercera branca de la política valenciana. Un espai que naix del reconeixement de la realitat cultural i ideològica valenciana. O de la branca que se situa enfront d’un sistema que ha deixat de representar a les persones i que busca una solució territorial i local als seu problemes.
La majoria de la ciutadania estava instal·lada en els valors conservadors i tradicionals. La nostra acció, no pot ser només crítica amb el model actual. Si no positiva, constructiva. En definitiva passar de la protesta a la proposta.
Les eleccions de 2011 les encaràrem sense analitzar com calia el fenomen conegut del 15M. Després vàrem ser protagonistes de la coneguda com Primavera Valenciana que ens va catapultar electoralment. Estar al Congrés i a les Corts, com a tercera força emergent ens va conduir a estimacions del 12% en uns mesos. El camí era correcte: liderar un nou espai electoral i social des del valencianisme pensat per a la majoria, hegemònic socialment.
Les nostres ponències han anat complint-se i a més les estem aplicant. I ara, en 2016, continuem fidels en la construcció nacional del nostre País.
Encetàrem el nostre treball amb una Executiva conscient del nostre paper. Hem treballat de valent en una Executiva que ha pres moltes decisions de gran importància i que han marcat un abans i un després en el mapa polític valencià.
Ens hem convertit en actors de primera línia. Hem fet POLÍTICA, en majúscules i fruit d’eixe treball, hem assolit fites importants, com ara:
1.- Les Normes i Bases de Compromís com el pla estratègic per a donar més solidesa a Compromís i configurar una Coalició Permanent i Estable. Amb elles, la constitució dels col·lectius locals de Compromís, que va ser tot un èxit, llevat d’alguna excepció.
2.- La redacció del Reglament de Primàries per a eleccions locals, nacionals, estatals i europees per a una Coalició Electoral, la qual cosa va suposar un gran repte, no exempt de dificultats.
3.- La faena per a configurar la candidatura al Parlament Europeu en la coalició PRIMAVERA EUROPEA. On vàrem aconseguir, juntament amb els nostres socis el primer Eurodiputat, En Jordi Sebastià.
Les eleccions europees de 2014 enceten els canvis en la política espanyola: la irrupció de Podemos i l’afebliment del bipartidisme. En eixes eleccions, Compromís amb la fórmula Primavera Europea es situa com a sisena força al País Valencià.
No obstant, obteníem amb una participació del 50% més vots que a les Generals de 2011. 20.000 vots més. La nostra base electoral havia augmentat i els 19.000 vots totals de 2009 es multiplicaven per 7 amb una candidatura liderada per un alcalde del BLOC.
Un any després, algunes de les forces que ens superaven com UPyD i fins i tot EU han perdut o no han obtingut presència a les Corts Valencianes. No hi ha res segur i tot canvia de forma molt ràpida. Nosaltres tampoc estem exempts del risc a caure en esta dinámica.
Per això, reivindique el paper de l’Executiva del BLOC, la que ens ha situat en consonància amb els anhels i expectatives del nostre poble. Som un instrument al seu servici.
En eixe moment, el maig de 2014 ens trobàvem a un any just de les eleccions valencianes. Després d’un procés de primàries, obertes a la ciutadania en una coalició (amb tots els aspectes que s’haurien de millorar) el resultat va ser aclaparador, tant a les eleccions municipals com a les valencianes. Vàrem aconseguir el nostre objectiu i hui en dia som el motor més potent per a propiciar el canvi polític al nostre País.
No cal fer-vos memòria, però sí faré un esment a la intensa negociació que va propiciar el Pacte del Botànic i la configuració del nou govern valencià.
El meu informe del Consell Nacional de setembre de 2015 així ho reflectia.
El nou Consell té ara quasi un any de funcionament. No és ara moment de fer un balanç de l’acció de govern, que per descomptat és molt positiu, a pesar que les reformes no van ni a la velocitat ni a la intensitat que les expectatives i urgències requereixen. No és una excusa, és una descripció de la greu situació que ens han deixat els governs anteriors. Descrèdit de les institucions, enfonsament dels sectors productius, deute exorbitant, factures impagades… Tot no es pot fer en onze mesos!
Un exemple: l’any 2015 el compte de la Generalitat va tancar amb un dèficit de 4.200 milions d’euros. És a dir, que malgrat que es presten les competències amb un cost baix (per davall de la mitjana espanyola) no tenim suficient finançament per a atendre en IGUALTAT de condicions les nostres competències. Una greu discriminació que dura massa anys.
El ple de les Corts Valencianes del passat 6 d’octubre de 2015 va ser particular. Un ple especial que passarà a la història per què els grups parlamentaris, les cinc forces que conformen l’hemicicle del parlament valencià acordaren una proposta de resolució.
Això és el que necessita el poble valencià, és el que ens reclama la societat per a garantir l’estat del benestar, per atendre a la nostra ciutadania amb uns serveis públics suficients i de qualitat.
I que no és més que un FINANÇAMENT JUST que acabe amb el maltractament que hem patit fins ara.
Per això, l’acord unànime de tot el parlament valencià és un clam, és allò que realment vol la societat valenciana dels polítics i polítiques que la representen: Acció, treball, negociació, acords i unanimitat.
Totes i tots reclamant justícia inversora per al nostre poble, per a tindre escoles, hospitals, centres de salut, infraestructures… I per a garantir el progrés i el creixement econòmic del nostre poble.
La proposta aprovada al ple de les Corts del 6 d’octubre exigeix el reconeixement del dèficit de finançament acumulat des que es van dur a terme les transferències de competències a la nostra autonomia. Una carència xifrada en 12.433 milions d’euros des de 2002 a 2013, així com la definició i establiment d’un mecanisme de compensació d’este dèficit.
Per últim, el parlament valencià reclama l’execució per part de l’estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional valencià, compensant en tot cas la insuficiència inversora dels darrers anys.
No exigim impossibles.
Reclamem justícia, que se’ns tracte amb equitat i dignament i que no se’ns discrimine per ser valencianes i valencians.
Demanem que es faça complir la llei i el principi d’igualtat que consagren les lleis fonamentals de l’estat, cosa que no ha estat passant fins ara.
La nostra demanda de fa anys és, després d’un llarg treball, una posició de PAÍS. Hem recuperat l’autoestima i l’orgull com a poble després de dècades d’autoodi i provincianisme.
Tenim una enorme responsabilitat.
Som l’instrument més fort que té el nostre poble, des de la pèrdua dels drets nacionals amb la derrota d’Almansa i el Decret de Nova Planta el 29 de juny 1707. Ni en la Renaixença, ni en la República i molt menys durant la transició i els últims 30 anys el valencianisme ha comptat amb una ferramenta com la que tenim ara mateix.
Només donaré dos dades demostratives. Compromís es considerada l’opció que més i millor defensa els interessos valencians.
I segona, som la marca líder entre els menors de 45 anys, amb molta diferència de PP i PSOE que es disputen la dels majors de 60 anys.
Parlem del BLOC com un projecte de País, al nostre servei. I quan ens referim a un programa de futur, és perquè el nostre propòsit té una projecció creixent.
Hem afrontat les Eleccions Generals de 2015 i amb elles, la configuració de la candidatura #ÉSEL MOMENT. I ara, amb la repetició dels comicis a l’Estat, hem fet un pas més ambiciós, creant eixa gran plataforma electoral que resumeix molt bé la nostra manera de fer política: A LA VALENCIANA!
Sobre les eleccions del 20 de desembre 2015 em vaig referir a l’informe del Consell Nacional del 9 de gener de 2016, del qual destacaré què:
Amb 673.549 vots i sent la segona força política del País Valencià hem demostrat l’èxit de cooperar, un verb que es conjuga en la nova política, però en la que es fa bé. I el BLOC ha sabut demostrar que és una formació al servei del nostre país que fa política des de la innovació i des de l’avantguarda.
Des del 20 de desembre fins al 2 de maig hem vist el fracàs de la política i els polítics espanyols. Tenien un mandat i no l’han sabut exercir. Podem fer-ne tantes lectures com vulguem.
La nostra posició va ser clara: Actuar en clau valenciana. Segon, cap subordinació i tercer, respecte als acords que vam signar. Posició assertiva en la configuració d’un govern A LA VALENCIANA.
En els 5 mesos que ha durat esta legislatura hem projectat Compromís com una força capaç de governar i arribar a acords. Una mostra clara d’això es que, segons el CIS, el 95’7 % dels votants, afirmen que ens tornaran a votar en les pròximes eleccions. El 95’7% és la valoració més alta de tots els partits en estes eleccions. Sobre la base d’un QUÈ compartit.
Ara tornarem a una campanya electoral, la del Cap de Setmana de Sant Joan, anirem a votar el diumenge 26 de juny.
Companyes i companys. Amigues i amics. Quan molts es pensaven que el nostre moviment anava a desaparèixer o que anàvem a estancar-nos, era més el seu desig contra el valencianisme polític que la realitat. I la realitat és ben diferent perquè vosaltres heu pres partit. La realitat no és la seua, és la nostra i eixa realitat és que la nostra força no la poden aturar, que no poden frenar el nostre creixement quantitatiu i qualitatiu.
I què és créixer?
Créixer és incorporar més de 2.000 persones en estos anys de treball, persones que han fet possible la creació de nous col·lectius locals i comarcals i que han fet possible que presentem moltes llistes per tot arreu del País.
Créixer és passar de 298 regidors i regidores valents i importantíssims en 2003 a ser una força municipal de primer ordre, amb 800 regidors i regidores i que d’eixa gran força municipal que hui en dia és Compromís, el 60% són homes i dones del BLOC. I d’eixa força que tenim, el 70% dels alcaldes i alcaldesses de Compromís són també del BLOC.
Créixer, companyes i companys, amigues i amics, és passar de ser una força extraparlamentària a tindre dos consellers del BLOC al govern de la Generalitat; és tindre la Presidència de les Corts; és tindre la vicepresidència de la Diputació de València; és tindre regidors als governs de les ciutats d’Alacant, de Castelló i de València…
Pel que fa al treball intern, l’Executiva ha fet un treball important:
SECTORIALS
Des del BLOC s’impulsà el projecte de les sectorials en Compromís, que ha fet possible l’elaboració dels programes electorals de les diferents eleccions. Més de 8.000 persones, militants o no de Compromís, han participat en els 13 grups de treball i els 54 subgrups creats en les sectorials. Un autèntic èxit i exemple d’implicació i participació que es tradueix en uns programes adaptats a les necessitats de la societat.
FINANCES
Estic orgullós de l’equip humà d’este partit. Dels components de l’executiva, dels consellers i conselleres nacionals i dels treballadors i treballadores que tenim, tant en la seu nacional com els alliberats amb els què comptem per tot el País. L’àrea de Finances, com sabreu, és una de les més complexes i delicades i en eixa àrea s’ha fet un gran treball perquè, hui en dia, tenim uns comptes sanejats i no devem res a ningú. I quan dic que no devem res, és que no devem ni diners ni favors, que és més important.
INSTITUCIONAL
En l’àrea Institucional s’ha donat cobertura i suport des de la seu nacional als regidors i regidores sempre que ho han necessitat i ara, en les darreres setmanes, el nostre company Josep Lluís Romero ha fet una iniciativa molt important, com és l’edició del Manual dels Regidors i Regidores, una publicació importantíssima que ajuda als càrrecs nous i també als veterans i que obri una línia de treball molt interessant en la qual cal aprofundir en esta etapa.
COMUNICACIÓ
Des de l’àrea del Comunicació del BLOC s’ha dirigit i liderat la comunicació de Compromís. Hem estat capdavanters en l’ús de les xarxes socials i això ens ha fet trencar la invisibilitat a la qual ens condemnen els mitjans de comunicació tradicionals. I això, electoralment, ha tingut la seua resposta.
ORGANITZACIÓ
Des de l’àrea d’Organització s’han assolit fites molt importants, com per exemple, l’entrada del BLOC en ALE-EFA, sent així reconeguts com un partit nacionalista de l’Europa plural dels pobles.
S’ha treballat molt en implantació i fruit d’això és que hui en dia comptem amb 3.300 militants que paguen quota, front als 1.166 que teníem en l’any 2003.
Des d’Organització hem constituït tots els col·lectius locals i comarcals de Compromís.
Des d’Organització també han tingut una tasca molt important en estos quatre anys desenvolupant els diferents Reglaments de Primàries que han servit per a la tria dels candidats i candidates en les diferents eleccions.
Internament, s’han regularitzat els recursos humans del partit, s’han creat organigrames i taules salarials dels treballadors i treballadores.
La relació entre els col·lectius locals i comarcals també ha millorat, ha estat més fluïda i directa entre les agrupacions territorials i la seu nacional. I sabem que encara tenim molt feina a fer. Però s’ha avançat molt.
Créixer és governar, gestionar, decidir i tornar a refer i dignificar el nostre País.
Vull compartir amb vosaltres tres reflexions:
1.- Hem configurat una nova CANDIDATURA ELECTORAL VALENCIANA, no hem confluït ni som confluència de ningú. Nosaltres cooperem des del País Valencià amb altres. Amb els que podem compartir valors i idees. Amb aquells que a l’Estat accepten la realitat, és a dir que l’Estat és Plurinacional i nosaltres en som nacionalment valencians.
D’altres volen continuar mantenint esquemes del passat, de dominació imposada, amb estructures obsoletes com tribunals polítics i desigualtat en finançament i inversions públiques. Este Estat, amb esta visió no és viable.
2.- Si el govern de Zapatero en matèria econòmica va ser nefast (va mantindre el model d’economia especulativa i despesa absurda i poc productiva) el de Mariano Rajoy ha estat una autèntica catàstrofe. Es mire per on es mire.
Amb la greu involució en les llibertats públiques (llei mordassa), nacionals (recentralització de l’estat), ambiental (impost al sol), socials (reforma laboral) i involució i atac al benestar.
Una desfeta per a l’economia real, la sana , no la financera i especulativa. Mariano Rajoy ha incrementat en només 4 anys més de 300.000 mil milions d’euros el Deute Públic espanyol. Una greu llosa que deixa tocada l’economia espanyola. La situació que només s’aguanta pel cost zero del finançament del deute i els baixs preus del petroli.
3.- Hem de continuar fent bé les coses. Amb direcció conscient i grans dosis d’unitat interna. Ens trobem davant un món canviant i una societat que ha donat pas a noves formes de fer política i noves formes d’expressar-se. De nosaltres depèn si avancem o fem un pas enrere.
Companyes i companys. Molt han canviat les coses des del 4t Congrés Nacional del BLOC en l’any 2003. Han passat 13 anys i el treball, l’esforç i la il·lusió de milers de persones com vosaltres han fet que assolim objectius que en aquell 2003 ens semblaven inabastables.
I ací estem, per a fer un balanç de 13 anys i d’una faena que és la base per a eixe gran projecte polític de construcció nacional del Poble Valencià.
Parlem del BLOC com una eina al servei del País. I quan ens referim a una gestió de futur, és perquè el nostre programa té futur, té una projecció i una tendència creixent.
Per este motiu vos propose que mirem més enllà: Els reptes del valencianisme en un món global.
Un principi ha de marcar el nostre camí: enfrontar els nous reptes amb la màxima unitat. L’acord i voluntat d’entesa ha de presidir el nostre debat. Units en les decisions democràtiques ens fa més forts per assolir nous reptes.
Tenim conviccions profundes. Estem en un procés de recuperació i renaixement del nostre poble, i hui ací afirmem el nostre Compromís en el camí de la construcció nacional. La nostra agenda política per fer un País d’alta qualitat econòmica, social, ambiental i nacional és clar i insubornable.
Per este motiu impulsarem totes les iniciatives per complir este objectiu, amb la cooperació amb les entitats cíviques i socials.
Posar en marxa la nova Ràdio i Televisió pública valenciana, la reciprocitat i intercanvi audiovisual. Superar la discriminació que pateix el valencià. Canviar i millorar el model econòmic.
Propiciar una societat més justa…. És una obligació, clara i ferma, innegociable.
Perquè si haguérem de resumir en dos paraules els reptes principals dels valencians serien: la sostenibilitat i la desigualtat creixent, en noves formes i dimensions.
La desigualtat territorial entre centre i perifèria. La desigualtat entre generacions, entre persones, de gènere.. Treballem per la sostenibilitat social, cultural, identitària, en definitiva la continuïtat com a poble. Els altres dos són: la sostenibilitat econòmica i l’ambiental. No hi ha cap societat sostenible sinó ho és en totes tres dimensions. Esta mirada complexa, de la sostenibilitat és clau per assegurar la nostra supervivència i es la gran aportació de Compromís.
D’altra banda, la desigualtat i la sostenibilitat són inversament proporcionals: a més desigualtat menys sostenibilitat i, a l’inrevés, quan més prudents, equilibrades i equitatives són les interaccions humanes, major sostenibilitat social. A més igualtat, més estabilitat.
A l’Estat Espanyol hi ha actualment dos grans reptes col·lectius: l’augment exponencial de les desigualtats, per la fractura social (de classe i generacional), d’una banda, i d’una altra, l’anomenada “qüestió territorial”.
Hi ha una greu crisi de confiança ciutadana en les institucions de l’Estat i en un sistema bipartidista, que va deixar de representar-nos fa molts anys. Hi ha un espai polític a ocupar que és el de les persones, essencialment el de les més joves, i que volen trencar amb una manera de fer política alhora que reclamen drets democràtics “d’última generació”: el dret a ser informats de veritat d’allò important, i sobretot el dret a decidir tot allò que puga afectar el seu futur. Més democràcia, en definitiva, i no menys.
És el nostre repte, una oportunitat i una obligació ètica, trobar un camí alternatiu al fracàs del pensament únic que tanta inseguretat, incertesa i desesperança causen a milions d’europeus, especialment a les generacions joves.
Es tracta de recuperar la vella idea d’Europa, de tornar a posar la política -en majúscules- per davant de l’economia, i en el centre, a les persones. La política al servei de les persones.
Al Congrés i al Senat –com passa a les Corts Valencianes- hi ha i hi haurà més pluralitat i major complexitat que mai, la qual cosa reflecteix d’una banda l’Espanya plurinacional que el nacionalisme banal més espanyolista continua sense reconèixer.
Pensem en les persones, en les dones i homes que viuen en este espai que compartim amb centenars de milers per persones vingudes de fóra o de ben lluny. El concepte GLOCALITAT ens ajuda a entendre que som valencians i valencianes en un món global i que la reflexió ha de ser global però l’acció estrictament local. De baix a dalt.
Què podem fer per millorar la nostra vida, el nostre marc de convivència?
Com podem respondre a les grans qüestions col·lectives que tenim?
Quines solucions podem oferir des de les institucions i la política?
Quin paper ha de jugar el valencianisme en eixe context futur?
Quin és el País que somiem?
La política ha de servir inexorablement per a millorar les condicions de vida de la població. Hi ha moltes coses per canviar i moltes per conservar. La desigualtat fiscal és la causa principal del nostre empobriment. Però no n’és l’única, com bé sabeu.
Actualment, Compromís és reconeguda com la força que més defensa els interessos dels valencians. Ningú ho posa en dubte. Ens ha costat. La millor eina de la nostra història per afrontar processos electorals ha de millorar l’eficàcia i l’eficiència. La importància social i la potència que ha assolit, exigeix canviar unes regles pensades per a l’inici de la història de la coalició.
Com millorem Compromís és una qüestió cabdal que s’haurà d’afrontar des del diàleg entre les parts, i no amb la imposició.
Compromís ha sigut la fórmula política més interessant de les últimes dècades ací i a l’Estat espanyol. Hem de ser capaços de donar-nos unes regles diferents per satisfer totes les parts i totes les sensibilitats.
Som una organització plural i oberta que ens creiem allò de l’estricta obediència valenciana però que sabem dialogar alhora amb els diferents. Dins i fora de casa. Ací, en cada poble. I a Espanya, Europa i al món.
Venim d’un llarg camí de silenci, som resultat del treball constant, callat i amb perspectiva estratègica de més de vint anys, fet realitat per moltes persones, de l’àmbit polític, cultural, sindical i associatiu. És evident que en l’ADN del valencianisme cívic ha estat present, pràcticament des del seu naixement, la disposició a establir aliances amb altres forces polítiques.
No estem sols, hi ha un poble que ens vigila, que confia i ens encoratja a aclarir-nos, a cooperar, a avançar.
Ara és l’hora de defensar, a València o Madrid, els nostres drets de ciutadania, individuals i col·lectius, com a persones i com a valencianes i valencians; és l’hora de canviar el model de finançament, de combatre totes les formes de desigualtat social, de fer costat a les persones de bona voluntat que planten cara a la discriminació; que lluiten, on siga, per un món més just, més sostenible i millor. Són els nostres, també.
Som l’avantguarda del valencianisme polític, els milers d’homes i dones que avui estem ací, som la davantera política del nostre País. Hem d’assumir la veu del nostre poble. Estem ací perquè tenim una responsabilitat delegada.
Per això, hem de ser conscients del què, de quin objectiu i de quin camí ens pertoca avançar.
Així les coses i arribats a este punt.
Ara què, quin camí agafem?
Este congrés serà una bona ocasió per reflexionar d’on venim i on volem anar, perquè necessitem una mirada estratègica, serena i compartida, perquè hem d’anar molt més enllà d’un període electoral concret.
Som el progrés, hem estat i estem ara ací per vetllar la llarga nit del nostre poble. Ara hem de conjurar-nos per donar-li llum, per ser l’emblema, la clau que obre tots els panys. I demà, siga quina siga la secretaria general del partit, siga quina siga la nostra direcció, haurem d’anar tots de la mà, abraçats per sumar junts, fent pinya, units, perquè darrere de nosaltres, ara i com sempre, ens ha de seguir una llarga polseguera.
0