Les Corts Valencianes commemoren hui, 27 de gener, la Shoah. La catàstofre, l’Holocaust patit pel poble jueu i que ja forma part de l’ànima i la identitat europea, com una gran ferida.
Des d’aleshores, els pobles europeus hem decidit cooperar per tal de vertebrar una Unió Europea, un espai de llibertat, de fraternitat i de diversitat dels pobles.
L’Holocaust també va suposar la persecució de més col·lectius, víctimes de la intolerància cap al diferent. Ells són el poble gitano, els defensors dels drets humans, els col·lectius de la diversitat sexual i afectiva i els refugiats republicans. Per això, des de les Corts Valencianes vos agraïm la vostra presència dels qui representeu estos col·lectius perseguits durant tant de temps, sense oblidar que continueu sent perseguits en molts llocs del món, per això encara patim atacs antisemites, contra el col·lectiu homosexual, contra el poble gitano, contra els defensors de les llibertats, contra els cristians a l’Orient Mitjà. En definitiva, contra el diferent.
No podem oblidar que el poble jueu forma part de l’essència i de la història del poble valencià. Ser el que som no s’entendria sense la seua aportació. Hui, les Corts han volgut reunir a representants de les principals confessions religioses i entitats civils per a commemorar la Shoah, per a reivindicar la memòria d’uns fets que canviaren la història de la Humanitat i per a manifestar, amb la major de totes les fermeses, el nostre compromís per la convivència. Per la pau. Pel diàleg. Per la concòrdia. Pel respecte i per la democràcia. Només amb societats plurals, obertes i democràticament fortes, sense perdre la memòria històrica, evitarem que torne a produir-se un fet tan trist i condemnable com l’Holocaust.
Des de les Corts Valencianes volem recordar que, la convivència pacífica en terres valencianes de les tres confessions en època de dominació musulmana i després, amb la constitució del Regne de València després de l’arribada de Jaume I en 1238, ha estat un fet històricament constatat i eixa convivència féu que el Regne de València fóra la potència més important de la Mediterrània.
La convivència, però, es trencà amb l’arribada de la Inquisició creada al regne de Castella. La persecució per motius religiosos a molts jueus valencians provocà l’èxode de grans personalitats, com l’humanista Joan Lluís Vives o assassinats, com la del metge Lluís Alcanyís. Moltes persones foren obligades a renunciar a la seua religió, sota perill de mort o de presó. Molts moriren i uns altres decidiren abandonar sa casa, la seua terra, la pàtria dels seus pares i mares, la seua pàtria, en la que volien viure i morir en pau. Recordem, doncs, també l’any 1391 i les persecucions a la Jueria de València, que provocaren la mort de 200 persones i que també obligaren a batejar-se forçadament a 2000 persones més. Fruit d’eixa repressió al cap i casal, féu que la Jueria del Morvedre que és el Sagunt actual es convertirà en la més important del regne i un exemple de bona convivència.
Al segle XX, de totes i tots és coneguda la història i del què passà en la Segona Guerra Mundial. Qualsevol referència a humà, humanitat o humanisme s’esborrà del mapa i el poble jueu patí la pitjor persecució mai coneguda en l’era moderna. Una persecució que el fanatisme més radical i menys humà estengué a persones d’altres ideologies polítiques, d’altres races o d’altres opcions sexuals i afectives.
L’odi i les guerres continuen presents en el nostre món. L’amenaça del terrorisme global, siga el que siga, els exterminis mai justificats, els èxodes de milers de refugiats que busquen dignitat, pau i seguretat, són els principals problemes als que hem de fer front amb determinació. El fanatisme, mai justificable en el nom de cap religió, està provocant milers de refugiats, milers de morts i milers de drames humans. Ara la guerra, la intolerància i el fanatisme també afecta als refugiats de l’Orient Mitjà, al poble kurd o als cristians que viuen en eixes regions, per citar-ne alguns exemples. No fem que la nostra indiferència i falta d’acollida incremente el seu dolor.
Per això, cal la unitat de totes aquelles persones que considerem que la diversitat és riquesa, de tots aquells que defensem un món en pau, un món d’oportunitats en igualtat per a tots els éssers humans, sense cap distinció. Per això, les institucions hem d’estar al seu costat.
Les Corts, seu del parlamentarisme, del pluralisme i del diàleg, reafirmem hui la nostra voluntat en el treball per construir una societat més justa, igualitària, lliure, democràtica, per a fer més forta la nostra societat front a qualsevol manifestació d’odi i fanatisme, vinga d’on vinga.
Palau dels Borja, 27 de gener de 2016
0