Europa diversa i unida

Quan la nació Cherokee d’Oklahoma, als Estats Units d’Amèrica, va començar a rebre les primeres vacunes contra la Covid-19 el passat mes de desembre, els líders tribals prioritzar a les persones que parlaven la llengua Cherokee amb fluïdesa a la cua de vacunació.

Quan la nació Cherokee d’Oklahoma, als Estats Units d’Amèrica, va començar a rebre les primeres vacunes contra la Covid-19 el passat mes de desembre, els líders tribals prioritzar a les persones que parlaven la llengua Cherokee amb fluïdesa a la cua de vacunació. Per a ells, salvar la seua llengua, només parlada en l’actualitat per dos mil persones, era una prioritat. I és que, des de l’inici d’aquesta pandèmia ja havien mort 35 parlants de Cherokee, els membres més majors de la seua comunitat, les seues biblioteques de forma de vida, cultura, històries i llengua. Aquest fet, que a moltes persones les pot semblar quasi una anècdota, és de vital importància per a totes les cultures perquè, de la mateixa manera que desapareix una espècie, quan una llengua desapareix és un fracàs col·lectiu ja que es perd una visió del món, una part de la nostra diversitat global.


Ja en Europa, el parlament francés va aprovar, el passat mes d’abril, una llei per a protegir les seues llengües regionals minoritzades i facilitar el seu aprenentatge i ensenyança. Fet històric, atenent a què França és un dels països més centralitzats de la Unió Europea. Ací, a les Corts Valencianes també hem arribat a un acord substantiu amb la nova Llei de la Funció Pública Valenciana, que estableix la necessitat de què qualsevol persona que vulga optar a un lloc de funcionari públic estiga capacitat en les dos llengües oficials.
La diversitat cultural i lingüística és un fenomen inherent a l’ésser humà. Així, podríem dir que allò que constitueix hui en dia la diversitat cultural està format per tot un ventall de llengües, idees, conviccions, costums, eines, obres d’art, rituals i altres expressions.
Aquesta diversitat cultural amplia les alternatives de totes les persones; alimenta capacitats diverses, valors humans i cosmovisions; i permet que la saviesa del passat ens prepare per al futur. La diversitat cultural, a més, pot impulsar el desenvolupament sostenible dels individus i les regions. Per l’altra banda, cal dir que la globalització ha aportat més i major contacte intercultural, però també és vista com una amenaça a la diversitat, en relació amb l’homogeneïtzació de valors, aspiracions, models, gustos i preferències que comporta i per tant, homogeneïtzació cultural i lingüística. Preservar aquesta diversitat cultural i lingüística global, per tant, és un dels grans reptes dels nous temps. I ho és ara més que mai quan la crisi sanitària està afectant molt greument a la vida, els espais i les indústries culturals i creatives de les nostres comunitats.
En aquest sentit, els fons per a la recuperació d’Europa Next Generation poden ser aquesta revolució solidària que tant necessitem, també en favor de la diversitat cultural i lingüística de les nostres regions, si som capaços de dissenyar propostes innovadores, transformadores i sostenibles. No oblidem que les indústries culturals i creatives són font de creació d’ocupació i contribueixen tant al creixement com a la qualitat de vida de la ciutadania europea. A Europa, els sectors relacionats amb la creativitat suposen quasi el 4,2% del seu PIB, d’acord amb dades de la Comissió Europea.

Des de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), de la que aquesta presidència és membre permanent i coordinadora del grup de treball de Diversitat Cultural i Lingüística, anem treballant des de la passada legislatura, conjuntament amb la resta de parlaments membres, en el reconeixement d’aquesta diversitat com a eix fonamental de la vertebració de la nostra identitat europea comuna. La diversitat cultural és una de les característiques distintives de la Unió Europea i la protecció del patrimoni cultural i lingüístic, un dels seus principis fundacionals. Així doncs, en la passada reunió permanent de CALRE, vam voler donar suport a la presidenta de la Comissió Europea, pel greuge misogin del president de la República de Turquia Recep Tayyip Erdoğan durant una visita diplomàtica. I és que, defensar la diversitat implica defensar també la igualtat, el coneixement mutu i el respecte per totes les persones i territoris. De fet, els governants de Turquia no han sabut establir mecanismes institucionals de respecte a la diversitat cultural i lingüística, sinó més bé al contrari, amb persecució i amb aplicació de la violència contra el diferent. I eixa no és la solució.

El 9 de maig és el dia d’Europa, el dia d’una unió de pobles diversos i rics en cultures i parlars que són la base del que coneixem hui en dia com la civilització occidental. Europa és i ha ser això: democràcia, participació i pluralitat. Europa, ara més que mai, ha de ser sinònim de tolerància perquè només des del respecte mutu continuarem creixent i superant tots els obstacles.

Comparteix:

Entrades relacionades