El passat 18 de desembre, la Presidenta de l’Ateneu Mercantil de València, Carmen de Rosa, em va convidar a fer una conferència per a reflexionar del cap i casal, València, el seu lideratge i les possibilitats que tenim. Fruit d’eixa proposta vaig fer algunes reflexions i reivindicacions en la xarrada que compartisc ací amb tots vosaltres.
Molt bona vesprada.
Moltes gràcies a l’alcalde Ribó per la seua presentació i per assistir a la conferència.
Hui parlarem de València, del paper de la ciutat de València en el conjunt de la nostra Comunitat, del lideratge de València en el territori valencià i d’algunes coses que podem fer entre totes i tots per unir societat civil i administració i aconseguir alguns objectius importants.
Una reflexió en veu alta sobre València, la nostra ciutat i el nostre poble, on ens situem i on podem estar si fem bé les coses.
Molt agraït a l’Ateneu de València. Agraïment que personalitze en la seua Presidenta Carmen de Rosa i la seua Junta Directiva. L’Ateneu Mercantil és una entitat emblemàtica de la nostra ciutat que projecta la seua acció molt més enllà d’estes parets i esta gran casa que ens acull.
Espere estar a l’alçada i aprofitar l’ocasió que m’ofereix l’Ateneu per fer unes reflexions que espere puguem compartir.
Les urgència del dia a dia, la rapidesa dels esdeveniments no propicien la reflexió col·lectiva i estratègica.
Primera reflexió que voldria llançar: els valencians i valencianes tenim una oportunitat per eixir reforçats de la crisi que hem patit. De totes les crisis naixen coses noves i els valencians podem formar part de la innovació, dels nous temps que arriben.
Hem passat per una crisi molt dura, duríssima, que ha deixat ferides i greus desigualtats.
Per exemple, i per fer-ho tangible, com a símbol de la crisi econòmica ens ha quedat la desaparició de Bancaixa, de la Cam i del Banc de València i fins i tot la venda del València CF a una empresa de Singapur.
Ara estem en un moment de creixement i millora: creació d’ocupació, increment del turisme i les exportacions, de major confiança en les nostres possibilitats. Sembla que eixim de la crisi econòmica o que tornem al punt de situació anterior a la vinguda de la mateixa.
Espere que els pressuposts de la Generalitat per al 2018 consoliden esta tendència.
Ser conscients de l’existència de grans tendències socials i dels seus efectes és un requisit previ per a comprendre el que pot oferir el futur. Les macrotendències són els grans motors de canvi en el món actual, i ens afectaran en tots els ordres (administratiu, econòmic, social…) durant, almenys, les pròximes dos dècades.
He començat per dir que tenim una oportunitat i hem de saber aprofitar-la: actuar junts els valencians i valencianes en els escenaris que se’ns plantejaran per a aconseguir les nostres fites a través de la innovació en tots els camps socials i econòmics.
A l’inici del segle XXI, com al 1909, amb l’impuls de l’Exposició Regional de València, comptem amb una nova oportunitat per a liderar València, la Comunitat, marcar un camí de solució i millorar a Espanya i aportar la nostra visió a la Unió Europea.
Es parla d’un nou renaixement del poble valencià. De recosir la nostra Comunitat. Són objectius, positius, que necessiten de lideratge, de persones i d’idees.
Hem de saber on volem anar i com podem anar.
Tenim els instruments necessaris per aconseguir ho? En tot cas, és bo que ens plantegem objectius, i ens els plantegem de forma compartida i en benefici de tota la societat.
És la mateixa reflexió estratègica i objectiu que a principi de segle es va marcar la Junta de l’Ateneu presidida per TOMAS TRENOR: Lideratge i energies per a fer possible l’Exposició Regional de 1909.
Hi havia una voluntat reivindicativa i de demanda. El mateix Sr. Trénor en 1912, fa cent-cinc anys, afirmava: “ Sentíamos la influencia estimulante del achacar a causas ajenas lo que resultaba solo defecto de nuestra indecisión; y creímos que los éxitos de fuera germinaban las preferencias del Estado y de los Gobiernos, y no la acometividad de los pueblos beneficiados; y nos lamentábamos, en público y en privado, de la triste condición de València, eterna “cenicienta de España”.
Les infraestructures figuraven en primer lloc entre les demandes valencianes. El tren València-Madrid (que no seria finalitzat fins la dècada dels 50), el Tren València-Alacant i el Tren València-Barcelona.
Els sona? Cap d’estes demandes va ser atesa.
Hui que ens ha visitat el Ministre de Foment per a presentar un nou Pla de Rodalies.
Li haurem de recordar que des de l’any 2000 el dèficit en inversions de l’Estar a la CV es de 7.000 milions d’euros. Són 450 milions anuals que no han arribat a la Comunitat Valenciana.
Són números de l’informe de la Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana.
Infraestructures bàsiques per a l’economia productiva com es el Corredor Mediterrani continua sense concreció ni inversions suficients.
Ací és important felicitar i saludar com a positiva la iniciativa de la societat civil per la campanya QUIERO CORREDOR
L’Exposició va marcar també el RISSORGIMENTO, un punt històric d’afirmació valenciana.
Afirmació d’una burgesia industrial que feia de l’avanç tecnològic la seua divisa.
Dos conseqüències pràctiques i positives: l’impuls de l’electrificació de la ciutat i les comarques i l’impuls d’un urbanisme a la ciutat útil per al benestar i l’economia.
En esta època s’impulsà l’Estació del Nord de València, l’ampliació del Port, l’Escorxador a la Petxina o la nova estació depuradora d’Aigua potable. També el nou Ajuntament o el Mercat Central són unes altres obres emmarcades en este esperit de rissorgimento.
Quines són ara les nostres demandes en infraestructures?
Corredor, Rodalia, carreteres comarcals per donar eixida als polígons i productes agrícoles de les nostres principals ciutats…
O la Energia, necessitaríem més temps per explicar-ho. Tenim l’objectiu clau de passar de l’energia fòssil a les energies renovables.
Un tercer element configurador de l’Exposició va ser recuperar l’autoestima valenciana.
L’Exposició va ser una fita clau en l’esdevenir valencià. Va comptar amb el lideratge de Tomàs Trénor i amb el suport econòmic.
I saben per què?
El Gobierno Central sí que ajudava a les Exposicions, menys importants per dimensió i magnitud de Madrid i Saragossa, però no a la de València.
Els 2 milions de pessetes de l’època acordats com ajuda no van arribar mai.
El dèficit, d’un pressupost total de més de 6 milions, va ser sufragat íntegrament per l’impulsor Tomàs Trénor que va aportar mig milió de pessetes de l’època i la seua junta directiva.
La qüestió és una constant en la nostra història, més encara quan se’ns va privar de comptar amb els ingressos, com sí que tenien unes altres Exposicions, dels beneficis del Casino o les loteries, que en el nostre cas no es van autoritzar.
Podem establir un paral·lelisme en l’actual situació?
Ara patim l’Infrafinançament pressupostari i Infrainversió publica territorialitzada.
En estes punt ens hem posat d’acord a les Corts Valencianes per unanimitat en reiterades ocasions. Un acord clau per a poder mirar el futur amb esperança… Units per reclamar la IGUALTAT, un tracte just.
Cal superar també les èpoques de la divisió entre valencians. Ho sap molt bé l’Alcalde Ribó, el qual, en un primer gest molt positiu, va assistir a les Festes de Sant Joan a Alacant als pocs dies de la presa de possessió del seu mandat a juny de 2015.
Units per afrontar els nous reptes de futur. Junts per donar confiança i seguretat al nostre poble. Lideratge per a sumar energies en objectius compartits.
Hem de trobar punts forts que ens permeten mirar el futur amb major esperança i seguretat.
Avancem cap a un món on les grans veritats no son tan sòlides i la incertesa, la fragilitat i pot ser la precarietat dominen l’escenari de futur.
Vivim un moment de la immediatesa, de la fragilitat i canvis que no tenim temps a analitzar.
Per posar un exemple, al inicis dels 80, quan jo estudiava, teníem un camí de millora i prosperitat.
Nosaltres veiem la Unió Europea com la superació de la dictadura i la fortificació dels valors democràtics més avançats. Ara ens trobem amb una crisi de gran profunditat de la Unió Europea.
Ara, vos mire i veig els meus fills. Constate que la inseguretat s’ha instal·lat a les seues vides. No hi ha camí clar ni segur.
I el nostre horitzó col·lectiu, i per a vosaltres en major intensitat, no pot ser la incertesa i la precarietat.
Preguntes que ens fem cada dia:
• Quin futur ens espera?
• I, si no teniu cotitzacions en faenes adaptades als vostres estudis, i en conseqüència, no tindreu pensió de jubilació?
• Més encara, continuarem gaudint de cobertura sanitària?
Són preguntes que ens fem, que ens preocupen, i que des d’una mirada curta no obtindrem resposta, que en cap cas serà senzilla. Intentaré donar algunes idees de futur.
Realitats que ja estan a tocar i que caldrà tindre en compte.
En 1909 es veia el futur amb esperança. Es van donar passos molt claus en la ciutat que encara perduren.
Malauradament els efectes de l’Exposició i les idees que la impulsaren, tingueren un efecte curt en el temps.
Els canvis al Món i a Espanya foren decisius. Les convulsions polítiques i socials , la Guerra Civil són alguns dels fets històrics que ens impediren avançar de forma sostinguda en el temps.
Ara venen nous canvis, dels quals estem lluny de calibrar els seus efectes i impactes en la societat del futur. Citem només alguns exemples
Les relacions Laborals canviaran de forma exponencial.
L’envelliment de la població ha impulsat noves mesures cap a una prolongació de la vida laboral
La Robòtica al Treball
Les noves tecnologies adaptades al món del treball.
Són ja una evidència. La revolució tecnològica està modificant la vida, les relacions laborals, la forma de comunicar-nos. La competitivitat de les nostres empreses. Només al sector de comerç les vendes per e-comerce s’han incrementat (i aniran a més) les vendes per Internet. Es només un sector, però podríem parlar del canvi radical en les empreses de la comunicació, En definitiva, en la majoria dels sectors productius.
5. Canvi Climàtic.
Es ja una evidència. És causant, entre altres desgràcies dels refugiats a conseqüència de la desertificació d’Àfrica. La desaparició de les nostres platges, les la escassesa de l’aigua.
L’impacte econòmic serà enorme i cal tenir-lo en compte.
6. La revolució de l’Energia.
Passar de l’energia fòssil: carbó, petroli, fins i tot gas, a les energies renovables. Al 2020 no es podrà entrar cap cotxe d’energia fòssil als països nòrdics. Quin temps més essencial estem perdent. El BOE i les polítiques estatal segrestades per uns oligopolis de l’energia.
7. Identitat en un món global.
La identitat, també és economia. Ser autèntic en un món global. Sobre este punt vaig reflexionar a la Universitat d’Alacant i la Universitat de Califòrnia em va publicar l’article.
No podem fer que el cinisme, el passotisme o la desconfiança anul·les les iniciatives públiques. Necessitem generar espais d’esperança, d’autoestima que genere confiança en el pròxim futur.
Els propose una IDEA per a que València SIGA LIDER, LIDEREM LA COMUNITAT VALENCIANA amb l’objectiu de continuar avançant en la millorar de les condicions de vida dels valencians i valencianes.
La idea que els propose es buscar un denominador comú entorn a una AGENDA VALENCIANA que s’hauria de redactar en el context d’una nova exposició regional o un congrés per reflexionar sobre el futur.
L’agenda valenciana ha de ser el mínim (o màxim en la mesura que puguem buscar nous denominadors comuns) que unisca al màxim de voluntats i iniciatives positives de la nostra Ciutat i Comunitat.
El mateix esperit vertebrador que va suposar l’Exposició Regional del 1909.
Hem vist que els reptes són formidables.
Els podrem superar si estem tots units. Hem vist com la desvertebració territorial o la falta d’unió entre valencians ha estat fatal per als nostres interessos col·lectius.
I hem d’anar sumant més acords i denominadors de futur. Sobre el canvi climàtic, sobre el futur de l’Horta i la Capitalitat de València com a líder en l’Alimentació Global. I per què no, sobre el model educatiu del futur. Prou d’usar l’educació com un camp de batalla.
Podem aconseguir un consens valencià sobre la Marina de València.
És lògic no comptar amb finançament estatal en la mobilitat de l’àrea metropolitana?
O en la segona pinacoteca d’Espanya com el Museu de Belles Arts de San Pius V?
Crec que també hem de ser propositius, no només en la demanda d’un tracte just, i el respecte al principi d’igualtat.
Propositius en la buscant solucions als problemes o reptes que té Espanya i Europa, ara que celebrem el 60 aniversari del Tractat de Roma que va donar pas a l’actual Unió Europea. El paper de les regions europees es una via positiva de solucions en l’arquitectura futura de la Unió. Una actitud constructiva, de diàleg i acord per a avançar tots junts.
A les Corts VALENCIANES HEM ACONSEGUIT ACORDS PER UNANIMITAT QUE SEMBLAVEN IMPOSSIBLES FA UNS ANYS.
Fent pinya tindrem més força per aconseguir superar les dificultats que ens limiten.
Moltes gràcies.
0