El passat 10 de març, presentàrem el primer llibre de la col·lecció sobre les actes de les Corts forals valencianes. Un projecte ambiciós i molt interessant. Compartisc amb vosaltres el meu discurs de cloenda de l’acte de presentació.
Senyores i senyors: Benvingudes i benvinguts a les Corts Valencianes, al lloc més simbòlic del Palau dels Borja, el modern hemicicle fruit de la democràcia, però hereu d’eixes Corts forals que hui ens convoquen.
Les actuals democràcies parlamentàries tenen els fonaments en el parlamentarisme medieval, en institucions com ara les Corts forals.
Venim de lluny. Som una nacionalitat històrica. El nostre model d’autogovern no és cosa de fa 40 anys, sinó, com vostès bé saben, és el resultat d’un llarg procés que es remunta huit segles. A l’antic regne de València.
Les actes de les nostres corts forals, tal com s’ha dit, són la tipologia documental clau per conèixer el sistema polític i les relacions entre els actors, entre els poders, d’un període llarg i fecund, fonamental en la història del nostre poble.
A diferència de la resta dels parlaments de l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València, Nàpols, Sicília i Sardenya), les Corts Valencianes no teníem editades i publicades les actes de les seues sessions forals, excepció feta d’un període molt breu.
Recorde la nit de la presentació de les Actes del Regne de Sardenya ací al Palau dels Borja, pel seu president, l’honorable Gianfranco Ganau.
Aquella nit em vaig comprometre a resoldre eixa anomalia impulsant un conveni amb les universitats públiques valencianes. I la Mesa de Les Corts ho aprovà l’any 2018, també per rememorar els 600 aniversari de la sessió de Corts que donaria lloc a la Generalitat valenciana, un 22 de març de 1418 al convent de predicadors de València.
Hui hem presentat un projecte, molt ambiciós i alhora fonamental per al nostre poble, tal com s’ha vist. Era una obligació i és un repte enorme, pel que fa a l’abast temporal i la complexitat documental, que s’ha pogut bastir gràcies a la col·laboració de les universitats de València, d’Alacant i de la Jaume I de Castelló de la Plana.
Els regnes de l’antiga Corona d’Aragó comptem amb un formidable bagatge històric, on la pràctica política del pactisme seria un referent destacat en les relacions entre la monarquia i els regnes, un model alternatiu a les experiències centralistes, pròpies de l’absolutisme. Ací, el rei no regnava si no jurava abans el Furs, si no acatava les regles de joc entre poders.
Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no.
Pactisme i equilibri de poders. Això és, en els regnes de la Corona d’Aragó el poder del monarca provenia del poble al qual servia, cosa que, efectivament, constituiria un precedent en la configuració dels nous estats moderns a Europa a partir de la Il·lustració.
I ara, igual que li tocà denunciar Francesc de Vinatea i plantar-se davant el poder central, les Corts en l’anterior legislatura i també en aquesta que acaba, hem acordat per una àmplia majoria una sèrie de resolucions ben contundents i clares pel que fa a denunciar el greuge de l’infrafinançament, causa primera del nostre empobriment relatiu, la qual cosa s’afegeix al greuge d’una secular infrainversió territorial en els pressuposts de l’estat, i encara més, darrerament, un altre greuge: l’anul·lació del nostre dret civil.
La vulneració del principi d’igualtat i de la suficiència financera que consagra l’article 156 de la Constitució, ha significat assumir un deute il·legítim que supera els 42.000 milions d’euros. L’infrafinançament arriba als 20.000 milions d’euros comptant només des de l’any 2000, segons acrediten els informes de la Cambra de Contractistes.
Alerta, però, si mantenim la unitat, ací i allà, encara estem a temps per exigir i aconseguir la recuperació de la competència del dret civil valencià, en igualtat de drets i condicions que altres Comunitats autònomes, ni més ni menys.
Sí. Som una nacionalitat històrica, tal com literalment expressa el nostre Estatut d’Autonomia. Les institucions de l’autogovern en l’antic regne de València són un llegat patrimonial comú, testimoni del que érem i del que som.
La recerca històrica ha comprovat que la consciència de ser poble, amb identitat i personalitat pròpia, es generaria a mesura que anaren bastint-se les nostres institucions des de l’entrada del rei Jaume en la ciutat de València en 1238 i especialment amb el funcionament de les Corts i el desplegament dels Furs de València.
El primer exemplar de la sèrie Acta Curiarum Regni Valentiae que hem presentat hui, és la primera baula d’un projecte monumental, del qual hi ha una desena més en curs, en preparació, que aniran publicant-se paulatinament.
Amb l’edició de les nostres actes posem fi a una l’anomalia documental, el desconeixement de l’activitat institucional històrica, i donem llum al període més ampli i substanciós del nostre poble, perquè cal conèixer la nostra herència institucional, el nostre llegat, per saber d’on venim, qui som i per què.
Comptat i debatut, es tracta d’aprofundir en la nostra missió, de conèixer bé el passat per entendre millor el present, de protegir els dèbils i els menuts, salvaguardant el patrimoni heretat, material i immaterial; natural, cultural, institucional i fins i tot simbòlic, per transmetre’l, intacte si potser, a les generacions futures de valencianes i valencians.
Moltes gràcies a les persones i entitats que amb el seu treball han fet possible aquest formidable repte, a la sèrie documental que hui posem a l’abast de la ciutadania en paper i obert en PDF al nostre lloc web des d’ara mateix , i molt en particular als autors, als departaments d’història d’aquestes universitats valencianes i a Publicacions de la Universitat de València.
A tots vostès, tot el nostre agraïment, respecte i consideració.
Queda clausurada la sessió.
0