El futur del camp valencià passa per la unitat

28 febr.

L’agricultura valenciana és i continua sent un factor econòmic, social i ambiental clau per al benestar del nostre poble. Segons l’Informe del Sector Agrari Valencià de 2020, més de 113.000 persones estaven donades d’alta a la Seguretat Social del complex agroalimentari: tant al camp com en altres indústries associades a la producció agrària. El 22,7% de les exportacions valencianes en 2021 pertanyien a l’agricultura, un percentatge molt considerable i que ha anat a més.

Fa massa anys que la situació del sector primari valencià és extremadament precària i  preocupant. La manca de rendibilitat en les produccions, conjuntament amb factors estructurals com l’envelliment i de la població rural, la professionalitat, la concentració de poder de la distribució… dibuixen un escenari de crisi permanent, de perspectives negatives. Sense agricultura i agricultors i ramaders, els nostres pobles no tenen futur. Ni podem concebre el nostre país sense productors d’aliments, sense professionals que mantinguen el patrimoni agrari, els nostres paisatges, els nostres pobles.

La pandèmia i la incipient crisi energètica posa en valor dos conceptes importants, com ara la sobirania alimentaria o la sostenibilitat. La sostenibilitat econòmica de les activitats humanes que asseguren una compensació digna, una renda familiar suficient; La sostenibilitat social de la població rural: assegurant la continuïtat de l’ofici més antic de la humanitat.

Cert és que, en estos moments, les importacions de tercers països a la Unió Europea que afonen els preus dels nostres productors, les plagues que venen amb les importacions i que afecten a diferents sectors productius, els robatoris, els impostos i l’augment del preu dels combustibles, de l’electricitat i altres costos, no són un bon auguri per al camp valencià en 2022. I no ens podem oblidar de la Política Agrària Comuna (PAC), mal plantejada i feta a mesura de l’agroindústria, sense una relació real amb els productors.

I malgrat tot, hi ha futur. Hem de saber, en primer lloc, que la major part de les demandes del camp es troben fora de l’abast de les competències que tenim com a administració autonòmica. Moltes de les lleis que regulen el sector agroalimentari es fan i s’aproven a Madrid o a Brussel·les, sense oblidar els interessos geoestratègics i geopolítics de la globalització. Açò ens marca el pas en moltes ocasions. Si no hi ha una veu i una voluntat valenciana unida i forta també a eixes places, poc en podrem fer.

Fa poc, hem pogut llegir bones notícies per a la citricultura valenciana, amb l’acord pres a la Unió Europea per implantar el tractament de fred en les càrregues de taronges vingudes de tercers països afectats per plagues. És una victòria que ha estat possible gràcies a la col·laboració del sector i dels professionals del Comitè de Gestió de Cítrics amb la Generalitat Valenciana. L’acció de la Conselleria d’Agricultura, davant l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, demostrant la preocupació i l’interès del Consell per l’agricultura valenciana és inqüestionable.

En la mateixa línia de col·laboració, cal seguir treballant, unint esforços i voluntats per l’agricultura valenciana. Més encara en un territori com el nostre, amb el seu potencial agroalimentari. La responsabilitat, però, és de totes i tots: Administracions, productors i consumidors. Hem de ser conscients dels preus justos, de la importància per als nostres agricultors i també per al nostre planeta d’un consum basat en productes de quilòmetre zero. La peça del consumidor responsable i conscient és fonamental per completar el quadre i garantir la viabilitat del nostre camp.

També, el camp valencià hauria de ser vist com un actor important en la recuperació econòmica impulsada des d’Europa i els fons europeus que s’han aprovat per alçar la nova Europa post Covid haurien de tindre en compte les ajudes per al transport, per a la digitalització i modernització del nostre camp i per a un abastiment sostenible d’aigua i d’energia.

La defensa dels interessos valencians, siguen els que siguen, necessiten unió. I quan les valencianes i valencianes hem anat a una, hem aconseguit grans fites per al nostre poble. En el cas del camp valencià no pot ser menys, i cal una cooperació lleial, activa i constructiva entre els productors, els exportadors i com no, entre els representants polítics del govern, per garantir el futur del nostre camp, per protegir la nostra economia, la nostra sobirania alimentària i assegurar el treball de milers i milers de persones. Amb la unió de totes i tots, serà possible.

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter