Recentment hem celebrat el 25 d’Abril, que a més de la data simbólica que és per als valencianistes, és també el Dia de les Corts Valencianes, institució que presidisc. Enguany ha estat el meu primer 25 d’Abril com a President i el diari Levante-EMV em va fer una entrevista, publicada dissabte 23 d’abril.
Per una altra banda, compartis camb vosaltres el discurs institucional que vaig llegar el mateix dia 25 d’Abril.
Molt Honorable President de la Generalitat. Honorables Consellers i Conselleres. Membres de la Mesa de les Corts. Síndics dels grups parlamentaris. Diputats i diputades. Membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Sindicatura de Comptes, Consell Valencià de Cultura, Sindicatura de Greuges. Presidenta del Tribunal Superior de Justícia. Alcaldes i alcaldesses, autoritats, representants de la societat civil valenciana. Molt bon dia a tots i totes. Benvinguts siguen a la casa de la representació del poble valencià, al Palau dels Borja.
També en esta benvinguda, vull saludar afectuosament al Cònsol general d’Ecuador, senyor Gabriel Monge. Sabe que tiene todo el apoyo de nuestro pueblo y toda nuestra solidaridad, son muchos los lazos que nos unen con Ecuador, ya que en nuestra tierra hay 25.000 valencianos y valencianas originarios de su país. Estamos con ustedes y queremos que le transmita a su presidente, el señor Rafael Correa, nuestro afecto y apoyo. Esos lazos que nos unen tienen un sentido histórico, ya que un ex presidente de Ecuador, Rodrigo Borja, es descendiente de la familia Borja, de la conocida familia que fue propietaria del palacio en el cual nos encontramos hoy.
Senyores i senyors, hui fa 309 anys que es va escriure una de les pàgines més negres de la història del poble valencià. Amb la batalla d’Almansa, els valencians i valencianes vam perdre els nostres Furs i gran part dels nostres drets com a poble.
Amb el Decret de Nova Planta, signat un 29 de juny de 1707, després de la derrota d’Almansa, vam perdre les nostres institucions de govern quedant sotmesos al dret privat i administratiu de la llei de Castella.
No podem saber què n’haguera ocorregut si la història s’haguera escrit d’una altra manera.
Sí que sabem que l’1 de juliol de 1982, fa quasi 34 anys, amb la constitució de les actuals Corts Valencianes vam tornar a començar a escriure la nostra història com a poble recuperant el nostre autogovern amb la Generalitat Valenciana, que, com diu el nostre Estatut d’Autonomia, està formada per les Corts Valencianes, el Consell i la seua presidència.
També és important recordar el que promulga el nostre Estatut en el seu article 21: “La potestat legislativa dins de la Comunitat Valenciana correspon a les Corts, que representen al poble”.
I ací vull fer meues les paraules del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés quan va dir: “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per sempre, poble”. Les Corts Valencianes són la veu del poble valencià, d’un poble que cada dia veu amb més proximitat i naturalitat la institució, perquè pot accedir, perquè pot parlar, perquè són escoltats, perquè poden participar.
El nostre poble es va expressar fa quasi un any en les urnes i va possibilitar la major pluralitat de representació política que mai abans s’havia donat en estes Corts.
Hui són 5 les opcions polítiques representades. No teníem un parlament tant plural des del 1987. I d’eixa pluralitat, senyores i senyors, puc dir-los que estic ben orgullós perquè estem assolint importantíssims i nombrosos consensos, més que mai. Hi ha diàleg, hi ha negociació, hi ha parlamentarisme i les Corts treballen per a millorar la situació del nostre poble, per a millorar la nostra societat.
La diversitat d’opcions és un reflex de la societat valenciana actual. Una societat oberta i plural que sap que té en les Corts Valencianes el major defensor dels seus drets i llibertats, individuals i col·lectives, dels seus anhels i esperances de futur.
I dins d’eixa pluralitat, totes les veus han de ser escoltades per esta administració. Els representants públics no hem de donar l’esquena als col·lectius que treballen per preservar l’horta, el medi ambient, l’aplicació d’una llei com la de dependència, els que volien que s’investigara la mort en accident de metro dels seus familiars… i a tants i tants altres valencians i valencianes que mereixen les nostres disculpes i el nostre suport.
També hi ha qui critica o qüestiona tot el que fem des de les Corts. Al remat, no és una crítica o un atac per prendre unes decisions, per fer o no fer… és una crítica d’aquells que encara celebren el 25 d’abril de 1707 i no volen que existisquen les Corts, l’autogovern o la pluralitat. Afortunadament, el poble valencià sí que vol ser poble, sí que vol regir-se i per això tria als seus diputats i diputades en estes Corts. Caldrà en esta legislatura, però, fer un gran esforç parlamentari per aprovar una Llei Electoral Valenciana que ens pose al capdavant de la democràcia i que garantisca la representació de totes les tendències polítiques existents en la societat valenciana, trecant les barreres que només fan una política en blanc o en negre i de la qual ja sabem els resultats.
Senyores i senyors, tots els qui som presents a esta Andana del Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes sabem que vivim temps complicats. Una època en la qual es qüestiona tot. Una època en la qual la política i els polítics estan en permanent tela de judici. Però per damunt de les persones, de la política i els polítics estan les institucions. Està la representació popular que, en este cas, representen les Corts Valencianes i el conjunt de la Generalitat Valenciana.
És la nostra responsabilitat des d’esta cambra, però també des de la resta d’institucions i societat civil dignificar la política i sobretot defensar el nostre Estatut d’Autonomia.
Han sigut molts anys de lluita. I no podem permetre cap reculada en el nostre sentiment com a poble, ni que altres institucions pretenguen usurpar l’espai d’autogovern que tant ens ha costat assolir.
Hem de recuperar l’esperit de la manifestació del 9 d’octubre de 1977, en la qual totes les forces polítiques i socials, totes, reclamàvem un estatut d’autonomia el més ampli possible.
Aquell dia, centenars de milers de ciutadans de totes les comarques valencianes vàrem reclamar allò que no mai hauríem d’haver perdut: l’autogovern. I aquell esperit de reivindicació del nostre estatut d’autonomia és el que ens ha d’unir quasi 40 anys després.
Recentment, l’Associació de Juristes Valencians advertia del perill que suposaria l’aprovació dels recursos d’inconstitucionalitat que pengen sobre diverses lleis aprovades en estes Corts per grups parlamentaris diversos. Suposarien retrocedir 35 anys en matèria legislativa i una pèrdua greu en la nostra autonomia jurídica.
I com diu el nostre Estatut d’Autonomia, el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l’històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana. I Hui, des d’estes Corts, és la nostra obligació complir i fer complir el nostre Estatut d’Autonomia. Una llei orgànica de l’Estat.
Som conscients també que el nostre territori té greus problemes: la desocupació, l’exclusió social, la violència masclista o les desigualtats socials. Actualment estem situats junt a Extremadura i Andalusia entre les autonomies més empobrides d’Europa, i la causa principal n’és el desequilibri entre els ingressos que aportem a l’estat i una insuficient dotació de serveis públics. L’infrafinançament i la desigual distribució de les inversions públiques territorialitzades. També en este parlament ens hem pronunciat per a reclamar eixe tan necessari Corredor Mediterrani.
Estes Corts han aprovat per unanimitat una moció de reivindicació d’allò que ens pertany, d’un finançament just i suficient. Crec parlar en nom de tots quan afirme que esta ha de ser la nostra bandera comuna. La de les institucions i la del nostre poble, de tota la societat civil. Sense dubtes.
Es tracta de reclamar un dret constitucional, la igualtat de tracte en serveis públics fonamentals, en garantir la nostra sostenibilitat financera i la nostra sostenibilitat social per assegurar els drets de ciutadania i desenvolupar un territori valencià més just i solidari, on la política puga servir efectivament a les persones.
És per eixe motiu que, enguany, la Mesa de les Corts ha acordat, unànimement, atorgar l’Alta distinció parlamentària de les Corts Valencianes Francesc de Vinatea a la Comissió d’Experts per analitzar els problemes financers de la Generalitat Valenciana. Gràcies pel vostre treball, en nom del poble valencià. Gràcies als nostres experts perquè actuen de forma voluntària, desinteressadament i, no podem oblidar que eixa comissió creada per les Corts és una comissió consensuada entre totes les forces polítiques i la seua tasca és vital en un moment tan delicat com l’actual.
No podem oblidar que per mantindre el model europeu de protecció social i sostindre el nostre autogovern, hem de fer moltes coses i bé, com treballar per un nou model econòmic, industrial i de polítiques actives d’ocupació. És cert, però, que depenem d’un nou pacte de finançament per part del govern d’Espanya per fer possible eixes polítiques i moltes altres. I en eixe camí estem perquè ni volem ser més ni menys que uns altres. Exigim un model responsable, sostenible, equitatiu i just.
“La política ha de guanyar-li la batalla a l’economia” reivindicava fa uns anys, ací mateix el primer President de les Corts Valencianes, Antonio Garcia Miralles, quan ens encoratjava a articular consensos socials, econòmics i polítics com a via del bon parlamentarisme, com a exigència de la política.
El manament que feia el primer president de les Corts de la democràcia continua més viu que mai. La política ha de guanyar-li la batalla a l’economia ací, en el nostre àmbit local. Però no podem oblidar que vivim en un món global, que tot allò que passa en altres parts del planeta ens afecta d’una manera o d’un altra. I no actuar, en la majoria dels casos, és una greu taca en la consciència d’una societat que es diu i creu desenvolupada.
Dic això pensant en tot allò que passa a milers de famílies valencianes. Però també ho dic pensant, per exemple, en l’illa grega de Lesbos, on no fa molt, el Papa Francesc reclamava l’atenció del món davant la crisi humanitària més greu des del final de la Segona Guerra Mundial, exigint l’aplicació dels drets humans als milions de refugiats.
La vergonyosa crisi dels refugiats a Europa, els desplaçaments massius, són conseqüències d’un procés global d’un enorme abast, que s’observa des dels anys 80 del segle passat. És una connexió sistèmica. Saskia Sassen, premi príncep d’Astúries de ciències socials, correlaciona la mobilitat, els fluxos de persones i capitals amb el procés extractiu global, que centrifuga la producció cap a la perifèria, sacralitza el banking offshore i concentra la riquesa en poques mans.
Afirma esta doctora honoris causa per la Universitat de València que “cuanto más ha crecido nuestra capacidad de producir riqueza en los últimos veinte años (y en esos las finanzas han desempeñado un papel decisivo), más radical se ha vuelto la condición de pobreza”. Més ha augmentat la desigualtat social.
Un terratrèmol té uns efectes gravíssims tot i que contra la natura poca cosa en podem fer, més enllà de les mesures preventives i pal·liatives. Tanmateix, les causes de les migracions, la concentració massiva dels refugiats, com l’empobriment col·lectiu, com els desnonaments, no són naturals, com en diria Josep Vicent Marqués. Voler és poder. Hem de voler, hem de poder. Volem, podem, hem de fer i farem.
Les Corts són el temple de la paraula. De la paraula entesa com enfrontament d’idees, com negociació i com a consens. Abans ja ho he dit i ho torne a reafirmar: Estic orgullós del treball dels diputats i diputades perquè estem arribant a importants consensos. Sense anar més lluny, fa uns dies que hem aprovat per unanimitat una declaració institucional contra la intolerància. Entre totes i tots estem fent un país millor, “construint un país a partir de la memòria”. Perquè som conscients que, tal com afirmava el pare de Guillem Agulló en l’agraïment a les Corts, “intentar normalitzar el nostre país no s’aconseguirà sense justícia i reparació a aquells que han sigut víctimes de delictes d’odi”.
Hem iniciat una legislatura fonamental per al futur del poble valencià. I parafrasejant al poeta, perquè tot està per fer i tot és possible, si persistim en la unitat, des del respecte a la diversitat, fent pinya en allò que és substancial, serem capaços d’assegurar la sostenibilitat social, cultural, econòmica i mediambiental del nostre poble.
Diputats i diputades de les Corts Valencianes, autoritats i representants de la societat civil valenciana, fem que això siga possible. Assumim la veu d’un poble, que és la veu del nostre poble, perquè volem ser, per sempre més, poble.
Moltes gràcies.
