23 febrer 2006
25 anys d’impunitat
publicat el dijous
Estos dies és impossible que no et vinga al cap el 23-F. Este matí llegia l’article d’Iu Forn basat en una xicoteta enquesta que ha fet entre les seues companyes de redacció i és curiós perquè la majoria no havia nascut i la més gran sols tenia 8 anys. Anit mateix, veient un reportatge de la TV3 sobre el tema, comentàvem a casa què és el que feiem eixe dia. En el meu cas recorde que aquella vesprada vaig anar al cinema amb alguns companys de l’Institut el Cid. No sé les pel.lícules però sí la sala: era el Cinema València del carrer Quart. Quan isquèrem i de camí cap a casa ens topàrem amb els tancs enmig de la Gran Via Ferran el Catòlic. En arribar, ma mare estava feta un nervi perquè no sabia on podia estar. Va ser una d’aquelles nits que et passes enganxat a la ràdio.
En aquella època ja militava al Partit Nacionalista del País Valencià i el meu Secretari General era Paco Burguera. Recorde que tenia la casa plena de propaganda del partit i d’unes enganxines acabades de portar de la impremta sobre el quadre de Delacroix “La Llibertat guiant el poble” on havíem susbtituit la bandera francesa per la senyera.
No m’extendré sobre el que va suposar el 23-F per a l’Estatut valencià, la història és de sobra coneguda però sí que vull incidir sobre un tema que explica molt bé Pérez Benlloch en la seua columna a El País. El periodista escriu: “en Valencia y por aquellas calendas bullía la extrema derecha y su amenaza no podía soslayarse alegremente”. Benlloch fa referència als atemptats que patiren gent com Fuster o Sanchis Guarner i a les agressions a tota aquella gent que s’havia significat per la defensa de la democràcia d’este País.
Vint-i-cinc anys més tard eixe terrorisme de baixa intensitat continua actiu a casa nostra i actua de manera impune. Són els atemptats que patixen regularment les seus del BLOC arreu del nostre País, les agressions a la gent que acudix a manifestacions, l’assalt a la llibreria 3 i 4, l’atac a la web del Diari Parlem o les amenaces personals a amics i patriotes valencians com són Pere Fuset i Abelard Saragossà. Són eixemples pròxims, que conec de primera mà. Són mostres d’un terrorisme constant, quasi imperceptible. Uns fets sobre els quals no podem girar la vista i que s’han de combatre des de la legalitat. Sabem qui són i qui els alimenta. 25 anys més tard, continuen sent els mateixos, la dreta cavernícola i feixista d’este país.
23 febrer, 2006 3:35 pm
Si es comporten així és perquè els fem por. Saben que si el nacionalisme valencià ix representat en algunes eleccions, a les properes i a les properes la tendència d’aquest serà a l’alça i no a la baixa.
http://s2.bitefight.es/c.php?uid=37900
23 febrer, 2006 4:17 pm
Doncs jo aquell dia em trobava treballant. llavors treballava a una llibreria de València que, a més a més, teniem plena de llibres de política i llibres universitaris editats a la URSS. En un tres i no res amagarem tot i posarem l’aparador ple de llibres infantils. Va ser una actuació ingenua, si hagués triomfat el colp de poc ens hauria servit. Recorde por i molt de trànsit als carrers, tots cap a casa.
Enhorabona per la iniciativa d’obrir un bloc. He afegit una ressenya a On Anar.net. Podeu llegir-la ací: http://onanar.net/2006/02/23/el-bloc-denric-morera/
Salut!
23 febrer, 2006 11:31 pm
Està bé açò de recordad el23-F, no siga cosa que se’ns oblide amb qui ens juguen els “quartos”, molt especialment al País Valencià. I tranquils que per certa gent mai es remenarà les lleis per fer-los acomplir íntegrament les penes com els terroristes que són.
Salut…
24 febrer, 2006 1:32 am
Encara faltaven anys pel meu naixement, però aquell fet va marcar l’estat. D’una consagrant al rei com al bueno de la política i intocable i d’altra amb eixa amenaça sempre latent, ara recordada per Mena i Tejero de nou, de que si “los nacionalistas” ens passem de la ratlla vindrà el palo.
24 febrer, 2006 8:23 am
Jo, quan va passar el 23-F, tenia 6 anys. M’en recorde pel rebombori que es va muntar a ma casa, i la por que es va tindre. És normal, els meus pares sí han viscut el franquisme, i la democràcia era molt recent i, en certa mesura, incerta.
Ara, amb el pas del temps, recorde allò com un episodi més be de comèdia (Tejero fumant fora de les Corts…ja s’aplicava la llei antitabac?), que de veritable colp d’Estat a la Sudamericana o a l’Africana.
Però per a mi, el que més em preocupa, és el fet que, a 15 dies del 23-F, el sr. Tejero, fa unes declaracions donant suport a una possible intervenció militar en cas que s’aprovara l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (se l’haurà llegit?), que el PP no només no les condemna, sino que les justifica, que es permiteix que un grupet de persones d’extrema dreta es reunisquen a València per donar suport a eixa intervenció militar i cap autoritat ho impedisca, i que el PP alimente des de les institucions, els sectors i les idees mès reaccionàries…
De veritat s’ha superat per la dreta espanyola el 23-F? Quan seran capaços d’assumir que estem en democràcia?
24 febrer, 2006 11:04 am
Quan el Cop d’Estat, yo tenia 33 anys, trevallava a mitjà jornada en una important entitat cultural valenciana, allí s’afanyarem a posar en lloc segur els llistats de socis i documentació diversa. després vaig marxar a ma casa, on m’esperaven tota la meua familia, mom pare estava molt malalt, estava morint de càncer d’os. En aquell temps no hi havien els remedis paliatius per al dolor dels que disposem ara. Per tant l’home, al límit de les seues forces, es pasava el dia gemint de dolor. Al cap d’una estona d’estar en casa. va sonar el tèlefon i una lúgubre veu em va dir “hijo de puta esta noche iremos a por ti”. Ma mare en va preguntar qué quí era, yo, fent tot l’acopi de tranquilitat que podia, li vaig dir que un amic. Esta cridada es va repetir regularment cada 20 minuts durant tota la nit.
Podeu compendre la meua angoixa: mom pare estimat morint de dolor, yo amenaçat de mort, ma mare sumida en el silenci i repetint una i altra vegada: Per favor Senyor, un altra vegada no. Ella havia patit, junt a mom pare la represió franquista.
Finalment cap a les 6 de la matinada va sonar altra vegada el meu teléfon, en esta ocasió una veu distinta em va preguntar: Es usted ………….. Le llamo en nombre de un alto mando de la Marina, y en su nombre le comunico que no sufra, no va a pasar nada en València y usted esta bajo su protección. Esta cridada s’explica en el fet que quan vaig fer la mili en la marina, vaig entablar una bona amistad en molta gent.
Tal vegada, ra que esta tant de moda alló de las victimas del terrorismo, jo hauria de demanr l’admisió, doncs el d’ETA és terrorisme, però no el pague jo amb els meus impostos, el de tejero,Armada i cia, es més terrorisme encara, doncs jo estava subencionant el que estaven patrocinat la meua mort.
24 febrer, 2006 11:51 am
Jo només tenia quatre anys, però ma mare em diu que em va impressionar el soroll dels tancs que, en el seu camí des de la base de Bétera al centre de València, passaven per l’Avinguda de Burjassot, on aleshores vivíem.
24 febrer, 2006 7:56 pm
soc del bloc i voldria dir-te que estic plantejant-me seriament votar al nostre partit.sigam reialistes,no tenim cap opció per entrar en les Corts perque el PP ho está fent molt bé,encara que nos impatitze en les seues idees.molta sort per al futur
24 febrer, 2006 11:11 pm
angel cc i tu et dius valencià?
com pots dir que el PP ho está fent bé?
per favor,fes-t´ho mirar
25 febrer, 2006 3:06 am
No vaig viure eixe 23-F, ni la Batalla de València, però com tu mateix relates podem dir que “n’estic al tanto” del tema i d’alguna manera se de què va la cosa. No fpu fàcil, no és fàcil i previsiblement , no serà fàcil.
Però ací estem xic! , tu, jo i milers de valencians i valencianes més. I més que serem, Enric, I més que serem!
25 febrer, 2006 11:40 am
El PP està fent-ho molt bé? No ho dubte: per als especuladors, per als enemics de la llengua valenciana, per als enemics de l’economia tradicional valenciana (calcer, joguets, tèxtil, agricultura), per als que volen que els valencians desapareguen com a poble, per als enemics de la democràcia, etc… Sí, per a tot eixos, el PP està fent-ho molt bé. I per això estem nosaltres ací, perquè ens rebelem contra tot això i perquè per nosaltres està fent-ho rematadament mal.
25 febrer, 2006 7:54 pm
el PP ho està fent bé,però per als de sempre (empresaris,catòlics,conservadors i demès fauna)
mentre estiga el PP,el pais continuara sent un desastre
28 febrer, 2006 5:56 pm
El PP no ho està fent bé, només a les comarques del nord vol ficar tres abocadors de residus tòxics i perillosos, un a La Salzadella, un a Les Coves de Vinromà i un altre a Fanzara, a part de la correponent destrucció del litoral, l’oblit dels Ports, la corrupció de Fabra amb totes les barbaritats de la Diputació, i un llarg etc.
20 juliol, 2006 10:08 am
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
21 juliol, 2006 5:27 am
I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.