Enric Morera

Ser cap de llista d’un partit com el nostre no ha estat mai fàcil. Ho dic jo que tal volta en este sentit he estat un privilegiat. Com a secretari general del BLOC no em cansaré mai d’agrair a la nostra gent la valentia a l’hora d’encarar unes eleccions en les que sempre hem jugat en un camp contrari i amb un àrbitre no massa ben predisposat. 
Faig esta reflexió perquè l’any 99 vaig ser el cap de llista del BLOC a les eleccions europees en una candidatura que encapçalava Joan Vallvé de Convergència. La cap de llista socialista era Rosa Díez. Recorde els comentaris entusiastes del progrerio valencià comparant el que ells anomenaven la mòmia Vallvé amb la moderna Díez. En aquella època la moderna camarada Díez ja deia les mateixes animalades que ara però duia els cabells plantats i farcits de metxes i vestits transparents i amb molta coloraina. Una façana fantàstica per a un cap ple de ronya. No cal que vos diga com va ser de dur haver-se d’enfrontar a tot allò -ho patíreu igualment- i mireu ara per on para la moderna Díez. S’ha escrit molt sobre el tema del manifest dels intel·lectuals espanyols per defensar la llengua espanyola. Jo per no perdre el costum vos recomane un parell d’articles, els dos a La Vanguardia i escrits per Antoni Puigverd i Francesc-Marc Àlvaro.
Estic en estos moments a les festes de l’Alqueria de la Comtessa, el poble de ma mare. La meua neboda major, Laura, és este any festera i ací estan quasi tots els seus cosins fent-li suport. Laura ha estat escolaritzada en valencià (enhorabona preciosa per eixa mitja de 8′50 al selectiu) com els meus fills i la resta de nebots. Ara se’n va a Londres a continuar perfeccionant el seu anglès mentre que la seua germana Àngela se n’anirà a Toronto i la meua Mariola ja fa dies que es troba a Gaillimh. La colla de cosins menuts farem per apuntar-los l’any que ve als cursos que es fan a Carrícola (Rafa ves prenent nota). Dic açò perquè estos díes més que mai em sent orgullós d’haver estat en la llista que al 99 va encapçalar la mòmia Vallvé. Estic content de pertànyer a una família de carcamals que pensen que la llengua dels seus fills és el valencià i desprès…el que faça falta. És més, tinc una cosina germana, Cristina, que viu a l’Àfrica. Té dos fills: una Altea i un Max. Parlen francès, la llengua del seu pare, valencià, anglès i unes quantes llengües africanes. Estos dos menuts deuen ser ja un perill imminent per a la supervivència de la llengua espanyola.
I mentre tots estos desqueferats progres fan manifestos, milers de xiquets i xiquetes valencianes no podran estudiar un any més en la seua llengua.

No m’agrada la gent prepotent. La que té sempre raó i la resta s’enganya. M’agrada escoltar. Crec en el lideratge compartit. Crec en el BLOC, un projecte clau per al nostre País. Crec que el valencianisme del segle XXI ha de marcar diferències amb les rutines i tòpics del segle passat i necessitem escoltar, reunir i dirigir. I ara ho podem fer amb més força. És cert Faustí que no ens coneixem, no tinc la sort, però compartim punts de vista. La diferència pot ser, i dic pot ser, que jo he decidit participar activament, des dels 16 anys quan em vaig afiliar al Partit Nacionalista del País Valencià, en la política del meu País. I he caminat com milers de patriotes entre la pols i la incomprensió. Hem passat per mil batalles en condicions dificilíssimes. De fet, de vegades crec que és un miracle l’existència del BLOC i finalment he trobat la resposta. Al nostre País hi ha milers de valencians i valencianes que volen continuar sent valencians i sense un partit fort de la terra no ni ha res a fer. M’agradaria que t’implicares (tal volta ja ho fas) més en fer el País que mai no hem fet.  Bé, disculpeu el retard en escriure-vos. L’equip del BLOC hem anat de bòlit estos dies. Ahir mateix, dijous a la vesprada, vaig fer costat als nostres regidors de Dénia, Pau i Pepa, a la capital de La Marina Alta. L’especulació urbanística és l’origen de la moció de censura que el PP ha signat amb altres grups i un trànsfuga socialista. Però d’altres decisions vénen els mals de Dénia i la seua destrossa urbanística. 
Tornem al tema. No tinc massa temps per fer una resposta ampla i amb més profunditat però aclarim algunes coses. El BLOC és una organització que pren les seues decisions de forma democràtica. Vam aconseguir bons resultats l’any 99 i 2003, tot superant els més de 100.000 electors en cada elecció. La barrera centralista ens va privar d’aconseguir representació. Però estem ací. Al 2007, i la conjuntura juga, vam ser honestos amb una idea de canvi i participàrem a la coalició Compromís en unes condicions injustes. Sumàrem el nostre potencial, només cal vore la base Argos amb este objectiu. No va ser possible i Compromís l’han dinamitat aquells que ara de forma hipòcrita demanen perdó. Han fet el possible per a dinamitar no sols Compromís, també el seu propi projecte. Ja són bipartidistes els ajuntaments de València i Alacant (on podríem estar al govern). Pense en Espriu i cite de memòria: “de vegades cal que una persona done la seua vida pel seu País, però un país (projecte polític) no pot morir per una persona”. Nosaltres tenim un projecte per a este País. Un projecte col.lectiu i compartit. Nosaltres no som qui per a donar consells, però que s’ho facen vore. Nosaltres tenim confiança en el futur. Comptem amb diputats autonòmics, diputada provincial a Castelló, regidors a Castelló, Torrent, Sagunt, Gandia … i més de 23 alcaldies. Estem més forts que mai, amb un partit unit que ha de decidir el camí a seguir i renovar equips per a liderar la construcció d’un espai valencià de progrés. Com estan els altres? D’acord, em podeu dir que és poc, que no és suficient. D’acord, però tenim un punt fort. No anem a remolc de ningú i tenim capacitat d’integrar i sumar. Tenim capacitat de créixer i arrelar-nos com hem marcat a la Conferència Nacional. 
Nosaltres hem entès que hi ha un acord implícit dels dos partits centralistes PP-PSOE per a anular a la resta de partits de l’escenari polític. Ja en parlarem. Per això el BLOC ha de ser útil i sumar. Sense prepotències ni autoritarismes. Podem cometre errors, és lògic, però no enganyem els nostres electors. No puc entendre com es pot construir res expulsant dirigents polítics com Joan Ribó, Alfred Botella, Joan Antoni Oltra o Ramon Cardona. Han estat diputats d’EU-Entesa en la passada legislatura. Són persones que han treballat des de la seua posició política pel nostre País. Podem cooperar amb ells i amb altres. Sense sectarisme, posant-nos d’acord en les qüestions que importen, i de bon rotllo.