Eleccions Generals: Valencianisme i nou escenari polític

El valencianisme polític està més viu que mai, present en les institucions públiques valencianes i en el govern de progrés al nostre País. Eixe valencianisme ha anant assolint algunes fites històriques: ens ha permès comptar amb representació en centenars d’ajuntaments i també al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu per l’aliança amb altres. Ara estem davant unes eleccions generals ben especials. Ens trobem en un escenari nou, molt diferent als anteriors: s’aveïna una segona transició a l’estat espanyol, una transició en la qual el valencianisme i, per tant, el poble valencià, no hauria de tornar a perdre el tren, tal com ho va fer en la primera per deixar-nos una autonomia de segona. Durant més de tres dècades hem estat invisibles i ara n’estem pagant les conseqüències. Es l’hora de canviar-ho.

En estes eleccions la ciutadania es juga el futur i les valencianes i valencians ens ho juguem tot com a poble. A Madrid es prenen les decisions que més ens afecten i els partits que ens han governat han actuat com a franquícies d’una marca, atents a les indicacions de la direcció madrilenya, tot ignorant les necessitats de la societat valenciana. Un poble que ara, per fi, desperta i reclama igualtat de tracte, no ser menys que altres. Ni més, ni menys. Per això hi cal comptar amb una força que condicione l’agenda política a la Villa y Corte. Una agenda política que hauria de posar la prioritat en acabar la discriminació fiscal que patim, pel finançament suficient i la inversió pública territorialitzada, per atendre els serveis públics fonamentals en igualtat de condicions. I per complir la llei. Només aconseguirem una agenda política valenciana dictada des del valencianisme, des d’un grup parlamentari valencià propi, sense dependències i amb clara obediència al poble valencià.

Just això és el que impulsa des fa dècades el valencianisme polític, el de Josep Lluís Albinyana que torna a la càrrega o el del desaperegut recentment Francesc de Paula Burguera: combatre totes les formes de desigualtat des de la radicalitat democràtica. I fer política és governar, cooperar i gestionar; és actuar amb valentia, sense por, tot pensant en el bé comú, en el nostre poble. I vos diré una cosa que és una evidència: quan el valencianisme s’ha unit amb altres forces de progrés ha esdevingut una potència transformadora imparable.

El 20 de desembre la ciutadania tenim un deure, com és anar a votar. I els demòcrates i valencianistes en tenim encara més: hem d’acabar amb el govern Rajoy perquè ha estat una època fosca per a l’estat democràtic i social de dret, per a les famílies, per a la nostra societat i per al nostre model productiu. S’ha afavorit la corrupció i els oligopolis –ara anomenats palco VIP del Bernabeu-, mentre es disparen les desigualtats socials. Ens han empobrit. El nostre problema més dolorós és l’emigració dels joves, perquè representa un fracàs col·lectiu. Un País sense esperança de futur, insostenible. Eixos són els efectes, no les causes de la situació que ens deixen.

El temps de la submissió, del silenci –voluntari, còmplice o forçat- s’ha acabat. La postergació, la condició subalterna nega la capacitat d’autogovern, de decidir, i més encara impedeix exigir un tracte igualitari, com ara un finançament digne, tot i que l’augment del dèficit fiscal porta al col·lapse dels comptes públics, i a preguntar-se per la causa. Per què els valencians ens hem empobrit relativament més que uns altres?

Ara que ningú no nega esta injustícia fiscal col·lectiva, és el moment de dir prou, de reclamar el que ens pertoca. I per això toca plantar cara; toca parlar clar tal com hem fet fins ara, mentre uns altres callaven o es despistaven. Toca posar la política per davant l’economia i el dret a decidir de les persones en el centre. Toca defensar la democràcia, defensar la igualtat i combatre tota forma de discriminació, amb valentia. Ara toca fer pinya a Madrid. Tot a una veu. El 20D es triarà un govern però també es decidirà un model d’estat per als pròxims anys, no sols per a la pròxima legislatura, perquè la solsida en les principals institucions espanyoles ha trencat les costures del règim de la transició del 1978. El valencianisme polític té ara un paper molt important, decisiu, si compta amb el vostre suport. És el moment. El 20D les valencianes i valencians podem millorar la nostra qualitat de vida. Podem fer història.

Comparteix:

Entrades relacionades