Alberto Fabra va iniciar el curs polític (què ha fet durant tot l’estiu?) implorant als seus caps de Madrid que el deixen ser el candidat del PP a la Presidència de la Generalitat. Diu que es veu amb forces i té ganes. Suplica la nominació.
Al PP les coses són així, et designen des de Madrid, i per tant has de ser submís i obedient. La prioritat no és el poble valencià. En cap cas la defensa dels nostres interessos estratègics per a garantir el benestar. Ni el finançament, ni les inversions públiques territorialitzades… l’objectiu és perpetuar-se en el càrrec. I ens volen donar lliçons de regeneració democràtica. Així, com sona! Faria riure si no fos tan patètic.
Cal recordar que Compromís va ser la primera organització a posar en marxa unes eleccions primàries obertes a la ciutadania per a triar els nostres candidats i candidates. Tota la candidatura. I aquest és el camí que hem de seguir: aprofundir en la democràcia interna i cooperar. Sí, crec que hem d’avançar en la suma, integració i cooperació. Sumar, a més, voluntats polítiques, a nivell personal i com a organitzacions. Integrar al sí de Compromís més voluntats i llistes municipals. Cooperar amb aquells que compartim valors i programa. Cooperar també en el sistema d’elecció dels nostres càrrecs públics. Això sí sense quotes ni els tics de la vella política.
La fragmentació electoral d’aquells que volem un canvi en profunditat és un factor negatiu per al canvi. Mireu com la dreta avança en la seua integració orgànica. Nosaltres no podem defraudar l’objectiu del canvi i per tant hem d’estar oberts a noves formes de participació i tria de candidats i candidates. Cooperem, doncs?.
0