25 d’abril… 11 de Setembre

10687245_848961538461292_5703123538017640169_oUn 25 d’abril de 1707 va precedir  un 11 de setembre de 1714. La batalla i derrota d’Almansa va ser prèvia al fets de 1714 que hui s’han commemorat a Catalunya. Aquest fet és rellevant, i pot passar inadvertit davant la intensitat del moment històric que es viu. Cal recordar que un dels comandants de la defensa de Barcelona va ser el valencià Joan Baptista Basset. i que al Fossar de les Moreres hi ha soterrats dues companyies de Maulets valencians. No es una anècdota, indica la connexió de les realitats que, 300 anys després, continuen íntimament lligades malgrat viure quasi d’esquenes.

Pel que fa a la Diada, constate que la participació ha estat massiva i festiva. El clam dels ciutadans de Catalunya s’ha fet sentir arreu del seu país i molt especialment en la V convocada per les organitzacions cíviques. Una clara afirmació de voluntat de ser i d’exercir el dret a decidir. I ara què? S’escoltarà la veu del poble català? Es deixarà exercir el dret de consulta a la ciutadania? Tot indica que no i que el Govern d’Espanya es mantindrà “impasible al ademán”.

Però el Govern d’Espanya ja fa anys que actua, en els darrers mesos amb major intensitat. Jo pregunte: Algú es pensa que els atacs a la nostra llengua a Aragó, amb la introducció del LAPAO, o a les Illes amb el TIL o la desintegració de les línies d’ensenyament en valencià són decisions espontànies?

La reacció uniformadora ve de llarg. No cal parlar de l’anomalia de no comptar amb cap mitjà de comunicació en valencià. La desaparició de RTVV també la podríem inserir en aquest context i els recents atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són una demostració més de voler incentivar el conflicte “polític” estèril per a evitar la superació de la greu discriminació que patim els valencianoparlants. La dreta espanyola que no deixa votar, és la mateixa que fa molt difícil als valencians poder viure en valencià al País Valencià.

Nosaltres, fidels amb el nostre compromís amb la democràcia vam donar suport a la petició de la proposta del Parlament de Catalunya. El passat mes d’abril, el nostre diputat al Congrés Joan Baldoví va votar a favor de la Llei per a autoritzar la consulta catalana. Un fet d’absoluta normalitat en democràcies occidentals que va merèixer el següent titular de portada al diari degà de la premsa valenciana: “Compromís consuma su apoyo al independentismo”. Aquest és el nivell. Nosaltres vam ser derrotats al 1707, i després va caure Catalunya. Crec, que en gran mesura el nostre futur col·lectiu es juga no només a casa, també a Europa i al que puga passar als territoris veïns. I és ací on els valencians que volem continuar sent valencians, ens hi trobem ben a soles. La realitat és que la immensa majoria del poble valencià rebrà una informació unidireccional, i en grans dosi parcial i que només reflectirà la visió del centralisme més ranci. I eixa és, per desgràcia la trista realitat.

Article publicat a Nació Digital

Comparteix:

Entrades relacionades