Senat i DANA al País Valencià: per què cal una política útil, preventiva i al servei de la gent
La DANA que va colpejar el País Valencià a finals d’octubre de 2024 no va ser només un episodi meteorològic extrem. Va ser, sobretot, una prova d’estrés per a les institucions i per a la capacitat real de la política de protegir les persones i el territori davant d’emergències previsibles. Quan parlem de DANA al País Valencià, parlem de vides afectades, de barris inundats, d’empreses paralitzades i d’un territori vulnerable que fa anys que reclama planificació i prevenció.
La DANA al País Valencià: una emergència que no és puntual
Les conseqüències de la DANA han tornat a posar damunt la taula una evidència incòmoda: sense una política útil, la resposta sempre arriba tard. No n’hi ha prou amb declaracions solemnes ni amb visites institucionals després del desastre. La ciutadania espera solucions estructurals, inversions sostingudes i una coordinació real entre administracions.
El paper del Senat davant les emergències climàtiques
En aquest context, el paper del Senat espanyol hauria de ser clau. El Senat, com a cambra de representació territorial, hauria d’actuar com un espai de diàleg i de consens per abordar els grans reptes comuns, entre ells l’impacte creixent del canvi climàtic i la gestió de les emergències climàtiques. Malauradament, massa sovint es converteix en un escenari de confrontació partidista que aporta poc o res a la resolució dels problemes reals.
Què vol dir fer política útil davant una DANA
La gestió de la DANA al País Valencià demostra que no estem davant d’un fet aïllat. Els episodis de pluges intenses seran cada vegada més freqüents i més violents. Per això, la política útil no pot limitar-se a reaccionar quan el dany ja està fet. Ha d’anticipar-se, planificar i invertir en prevenció.
Això implica parlar de planificació hidrològica, de manteniment de barrancs, de protecció del sòl, de sistemes d’alerta primerenca i de protocols clars de coordinació entre administracions. Són decisions polítiques que salven vides.
Prevenció, finançament i solidaritat territorial
Fer política útil també significa parlar clar del finançament. Les comunitats infrafinançades, com el País Valencià, parteixen amb desavantatge a l’hora d’afrontar emergències d’aquesta magnitud. Sense un finançament just i suficient, la capacitat de resposta queda limitada, i això té conseqüències directes sobre la seguretat de la ciutadania.
La solidaritat interterritorial no pot ser un eslògan buit. Ha de traduir-se en recursos concrets, en inversions reals i en compromisos ferms quan més falta fan.
Una política útil per protegir persones i territori
Des del Senat cal impulsar una agenda centrada en les persones i en el territori. Una agenda que pose la prevenció al centre, que assumisca que el canvi climàtic és una realitat present i que abandone la política del titular fàcil.
La DANA ha evidenciat mancances greus, però també ha de servir com a punt d’inflexió. La ciutadania valenciana no demana miracles. Demana responsabilitat, rigor i una política que servisca per a alguna cosa. Una política útil que arribe abans de la catàstrofe i no després.
