El 29 d’octubre de 2024 a les 07:36 h. va ser declarada l’alerta roja oficialment per AEMET en l’interior nord de València. És l’organisme públic de l’Estat que té encomanada la funció d’emetre avisos de risc. No era un rumor, ni una previsió qualsevol: era el màxim nivell d’alerta, amb la força institucional de qui té la competència exclusiva en predicció i avisos. A partir d’eixe moment, la Generalitat havia d’activar tots els mecanismes de coordinació i prevenció. Fins les 20:11 h. no va arribar un avís massiu a la població valenciana.
El president Carlos Mazón va fer just el contrari. En plena alerta roja, quan a Utiel i a Xiva l’aigua ja començava a provocar inundacions, va comparèixer i va anunciar que el temporal “se n’anava cap al nord”. No va ser un avís preventiu, sinó un contra-avís. Una “alerta negra” que va desactivar la precaució, va transmetre normalitat i va donar per tancada l’emergència quan encara no havia començat el pitjor.
Les paraules d’un president en eixes circumstàncies no són un comentari meteorològic. El president de la Generalitat és, per llei, la màxima autoritat de protecció civil autonòmica, i quan parla en preemergència exerceix de facto la direcció política de la crisi. Els seus missatges tenen valor administratiu: marquen la narrativa, condicionen els alcaldes i els serveis tècnics, influeixen en la ciutadania. Per això, quan Mazón va rebaixar públicament el risc abans fins i tot que es convocara el Cecopi, estava assumint un comandament de facto i donant per tancada la preemergència contra tota evidència oficial.
Aquests dies, amb els incendis forestals, ho veiem clar: són els presidents i presidentes autonòmics qui compareixen, dirigeixen i representen institucionalment la resposta d’emergència. Ningú no ho discuteix. Per tant, tampoc es pot discutir que el 29 d’octubre Mazón exercia el mateix paper: el de director polític de la gestió de l’emergència.
I ara, mesos després, el general Gan Pàmpols vol instituir un nou sistema de categories amb “noves alertes”, inclosa precisament una alerta negra, com si calguera inventar un paradigma nou quan ja hi havia protocols vigents el 29 d’octubre i no es van aplicar amb diligència. La paradoxa és brutal: mentre es debat afegir nous colors a la paleta de l’emergència, el president ja va activar aleshores una alerta negra sui generis, la del contra-avís de normalitat. Un missatge que va tindre valor administratiu i que va actuar com una negació de l’alerta roja declarada oficialment, convertint-se de facto en el seu final.
Ací està, a més, la prova de càrrec de la tesi: al febrer de 2025, el president va difondre des del seu perfil oficial de X un àudio retallat d’una telefonada entre AEMET i el 112 que minimitzava el risc, i que després s’ha acreditat com a manipulat/segmentat; AEMET ho ha desmentit oficialment, ha denunciat la filtració i la Fiscalia ha obert diligències per investigar els fets. La versió completa de l’àudio confirma que persistia l’avís roig i que “el pitjor” s’esperava entre les 15:00 i les 18:00. És a dir: es va construir un relat tranquil·litzador contrari a la informació oficial vigent.
Per això defense que Mazón ha de ser imputat. Hi ha indicis suficients per investigar si el seu missatge va retardar mesures, va confondre la cadena de comandament i va desmotivar la protecció de la població. Igual que ja s’han obert diligències contra responsables operatius, cal aclarir la responsabilitat del màxim responsable polític. No és sols una qüestió d’ètica o de confiança; és una qüestió de deure de garant i d’una possible omissió rellevant davant una alerta roja oficial.
Reprendre setembre exigeix claredat. No podem acceptar que la màxima autoritat, en lloc de reforçar l’emergència, la desactive i, després, tracte de fer un relat fals del que va passar. La “alerta negra” de Mazón no va salvar vides; va desarmar la resposta. I això, en una democràcia seriosa, no pot quedar impune. Mazón ha de dimitir i ha de ser investigat. Perquè qui, en lloc d’activar la protecció, la desactiva, no pot continuar dirigint un país.
Article publicat en El Diario que podeu llegir ací
