Enric Morera

S’acaba una setmana intensa amb el primer Ple a les Corts Valencianes. Ara ja sabem que som els responsables de què les comarques del sud del País no comptem amb aigua suficient. Nosaltres, sense presència a les Corts hem estat capaços de plantar-li cara al PP de Francisco Camps. Podria ser l’acudit de l’any però, poca broma, és l’afirmació del President de la Generalitat a la sessió de control. La lectura que podem fer és que li resulta molesta la presència del valencianisme polític les Corts. Per això, uns i altres es van preocupar i ocupar de posar-nos totes les barreres del món. Nosaltres hem d’obrir una nova agenda política a les Corts valencianes que siga l’expressió d’una alternativa política, social i electoral al desastre dels governs populars.
La posició del BLOC sobre l’aigua ha estat molt coherent des d’un inici. Som coherents amb els plantejaments de la Directiva Marc sobre Aigua i la nova cultura de l’aigua. Per este motiu ens oposàrem al pacte sobre la conca del Xúquer de Bono-Zaplana que va suposar la pèrdua dels drets històrics del riu l’any 97. Un mal negoci per al poble valencià. Després acceptàrem el transvasament del Xúquer-Vinalopó des de l’assut de La Marquesa (la sentència de l’Audiència Nacional es donà la raó). Ara s’han tornat a posar d’acord el PP i el PSOE per a transvasar aigua de boca en contra de la Decisió de la Unió Europea. I on també estan d’acord és en l’Estatut de Castella-La Manxa que suposarà en la pràctica la fi del transvassament Tajo-Segura. Al remat són les polítiques centralistes les que ens condemnen a la destrucció com a poble i la marginació econòmica. Som coherents i per aquest motiu estem defensant una aportació hídrica a una transvasament ja fet. Les conseqüència de la seua pèrdua serien catastròfiques per a l’economia del sud del País, la cohesió social i ambiental.
La sessió ens va permetre situar un debat clau per al nostre futur col.lectiu. Si el poble valencià té hui una amenaça clara i contundent és la possibilitat certa de perdre la direcció de les seues Caixes d’Estalvis: CAM, BANCAIXA i  Caixa Ontinyent. De seguir les indicacions de Madrid l’absorció de les nostres caixes suposarà una catàstrofe per als nostres sectors productius i la liquidesa del sistema per a empreses i famílies. Les activitats que patrocinen l’obra social de les nostres caixes compten amb un pressupost que en moltes ocasions és més elevat que el d’algunes Conselleries. El Sistema Financer Valencià, i l’economia productiva del País necessita que les nostres caixes puguen facilitar el finançament a particulars, Pymes i el desenvolupament del teixit productiu. Imaginem-nos per una moment la situació de falta de crèdit i dificultats per a aconseguir finançament si a més li sumem la pèrdua de les nostres caixes. Li vaig manifestart al Conseller d’Economia Gerardo Camps la preocupació del BLOC, del nostre Grup Parlamentari COMPROMÍS i també la de desenes d’empresaris, ajuntaments i particulars que ens han fet arribar la seua sorpresa per la falta de decisió del Govern Valencià en un assumpte tan important.

Reproduesc la pregunta perquè crec que situa molt bé la qüestió: “L’amenaça, Sr. Conseller, com vosté sap molt bé, té el seu origen en la decisió de Caja Madrid, una vegada que s’ha pactat per tots els Grups Polítics de l’Assemblea de Madrid, els sindicats i impositors, la Presidència en la persona de Rodrigo Rato. Rato té decidit, obeint les ordres de Mariano Rajoy, absorbir la CAM. Una amenaça real i clara, no dissimulada. I un Govern, el Seu que no dóna resposta, o com a molt, respostes contradictòries. Un Govern que no té criteri i no sap on va. És inexplicable que el seu Govern, a diferència d’altres, no haja desenvolupat legislació específica per a poder oposar-se a qualsevol imposició de fusions des de Madrid, ja siga del Govern Central o del Banc d’Espanya. Com es possible que vostés defensen instruments com ara el SIP que pot ser fonamental per a la seua privatització. Li diré més: El passat mes de desembre, el governador del Banc d’Espanya demanà a Rajoy que evitara la fusió entre Bancaixa i la CAM. És a dir, el despropòsit és que hui el Banc d’Espanya, malgrat la seua llei d’autonomia, està més polititzat que mai. Mentre que reclama la despolitització de les caixes ell sol·licita la intervenció dels polítics per a evitar allò que no li agrada, encara no se sap ben bé per què. El Banc d’Espanya és el màxim responsable dels excessos recents de les entitats de crèdit, ja que no va saber parar el creixement desbocat del crèdit, de les oficines i del personal que ara diuen que sobra. El Banc d’Espanya com en altres ocasions haguera pogut controlar el creixement del crèdit i no ho va fer atenent les instruccions del govern central que necessitava reduir el dèficit públic mitjançant la major recaptació d’impostos. Li pregunte: faran vostés com el President Montilla, Chaves i ara Griñán, el President de Castella-Lleó i fins i tot el President de Galícia, Núñez Feijoo? El president de la Xunta ha lliurat un informe tècnic als representants de les dos caixes favorable a la fusió, tot i donant-los set dies per a dir la seua. Li recorde la meua proposta de que el govern valencià encarregara un informe a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques en este sentit. Ha fet vosté alguna cosa? El BNG ha presentat al parlament gallec una proposició de llei de modificació de la llei de caixes, la qual cosa és situar la soberania del poble en el debat d’un tema que té grans repercussions per al futur de l’economia d’un país. El text de la proposició del BNG el tinc i si vol el podríem negociar. Com s’explica tanta inactivitat? Ha accedit el President Camps a l’absorció a canvi de ser perdonat per Rajoy? Com s’explica el silenci del seu Govern? I per favor, no em diga que és una decisió econòmica….després d’haver copat tota la representativitat d’estes corts als òrgans de la CAM, Bancaixa i Caixa Ontinyent. Si vosté i el seu govern pensen no fer res, ja sabem el preu que el Sr. Rajoy els ha posat per a “perdonar-los“. Seria lamentable que els membres del seu govern avantposaren els seus interesos personals i/o polítics derivats de la seua urgència davant la justícia per davant del futur econòmic del poble valencià”.
Nosaltres estem construint una nova forma d’entendre la política, cooperació des de la pluralitat i creixement compartit. Comptem amb propostes i solucions, no com altres que es dediquen a “vendre” el que fa el Govern Central. Esta setmana hem treballat sobre la clàusula social dels expedients ERO (Pañella), sobre l’alternativa a la política de residuus, sobre l’aigua i les fusions bancàries. La pròxima setmana intentarem trencar l’agenda política del Govern Camps parlant del peatge de l’Autopista AP7, els xiringuitos, el Decret-Llei d’El Cabanyal i l’atenció hospitalària. Afortunadament comptem amb milers de valencians i valencianes conscients de ser-ho i que lluiten per un millor futur col·lectiu. I dimarts ens veiem a les manis contra el “Pensionazo de Zapatero“. Ni un euro social per a tapar les vergonyes dels que han provocat la crisi econòmica i financera.