31 gener 2010
Zapatero l’amic de Camps
publicat el diumenge
Finalitza el mes de gener. Han estat uns dies intensos i productius. El cap de setmana ha estat mogudet: Dénia i El Cabanyal. Dos símbols d’un País que no es resigna al fatal destí que ens han dissenyat uns governants incompetents. Farts de la mediocritat d’uns dirigents que han fet de la mentida i la manipulació una nova forma de fer política. En estos trenta dies he parlat amb molta gent i he vist la ferma voluntat que hi ha per dir “ja hi ha prou”. I la pregunta clau que es fa molta gent és: evitarem que el PP obtinga la majoria absoluta? No és impossible -els conteste amb convicció-, però haurem de suar la samarreta.Els peperos ens refreguen pels nassos les seues enquestes. Ho tenen molt calculat. Volen que un segment de la població es quede a casa i no vaja a votar. Millor encara, que no es mobilitze. Saben que la seua majoria absoluta no es tan sòlida com la exhibeixen: sols 5 diputats els separen. Pretenen acovardir-nos i evitar mobilitzacions com la de hui al barri del Cabanyal. Els seus equips treballen a consciència i han trobat un bon filó: ZP. La seua agenda està plena de problemes: dèficit esgarrifós de la Generalitat, no tenen un duro. Sembla que el cas Gürtel torna a activar-se i ara amb foc amic. A Camps ja no el rep ni Mariano Rajoy, no el volen vore ni en pintura i per acabar-ho d’adobar el PP i PSOE de Castilla-La Mancha pacten la reserva hídrica i desmunten el discurs demagògic sobre l’aigua de Camps i Cotino. I Carlos Fabra a les portes del judici oral. A Camps sols li queda seguir l’estratègia de Rafael Blasco i este s’ha trobat un regal inesperat.
Ara mateix, el millor aliat del PP i el President Camps és Zapatero. Camps té un important baló d’oxigen en forma de crisi econòmica. Ho té fàcil per assenyalar l’enemic: un President del Govern d’Espanya que no ha sabut diagnosticar ni ha sabut fer front a la gravíssima crisi econòmica i social. I la principal preocupació del nostre poble, com la de tots els pobles d’Espanya és esta. Així, i derivant tota la responsabilitat al Govern Central, amaguen la nul·litat del seu govern. Tenen com a aliats la mediocritat planetària de ZP: la Pajín i la seua colla. Ahir ho comentava a Joan Gasquet, el nostre Secretari Comarcal de La Maria Alta: “L’alternativa i el canvi valencià són possibles si mobilitzem a la gent. Hi ha més de 200.000 electors que han votat al PSOE a les generals per por al PP. Hem de fer que ens voten a nosaltres a les eleccions a Corts Valencianes i així el canvi està garantit“. I el BLOC actuarà en conseqüència per a evitar un govern de dretes i antivalencià.
Camps necessita de ZP per a continuar “governant”. És el ZP-Camps. Posar de manifest la marginació que el Govern central ens sotmet als valencians -que és certa- en matèria de finançament autonòmic, pressupostos generals de l’Estat, els xiringuitos i el que calga. I Alarte i el seu equip que no donen la talla i que es pleguen a avalar les polítiques de Zapatero sense badar boca. El PSOE valencià és incapaç de plantar cara a ZP. És incapaç de reivindicar res per al nostre País. Són dèbils i plegats a una estratègia equivocada. Camps ho sap i els té presa la mida. Un President sense idees que ens ha dut a la ruïna més absoluta, situarà el debat en el greuge comparatiu i el victimisme hipòcrita.
Com veieu el tàndem Blasco-Camps ho tenen fàcil per explotar estes idees duna manera senzilla. És per això que davant la inconsistència i incapacitat del PSOE d’ací, nosaltres hem de treballar amb força per l’alternativa política i electoral que hem estat capaços de construir. El missatge que des de hui hem de traslladar a l’opinió pública és que hi ha esperança i que el canvi és possible.
31 gener, 2010 10:48 pm
ODA A ESCUDERO 2 PARTE
( dedicado a los que no quieren ver )
UNA NOCHE ESTRELLADA
TE CANTE UNA CANCION DE CUNA
MILAGROSA ERA TU FADA
TU PRINCIPE EL LUNA .
NO QUIERO DEJARTE
SIN DESEARTE FELICES SUEÑOS
QUE SUEÑES CON ALARTE
Y AL SON DE LA ABRADELO
ESCUDERO ESPAÑOL
ESCUDERO VALIENTE
ES ORGULLO DE RAJOY
BESARTE EN LA FRENTE .
DEJAD DE HACER EL JUEGO AL PSOE Y AL PP .
QUE SOIS MALLORCITOS
O ME CHIVARE A ZP
COMO ME LLAMO CHIMITO .
VISCA EL BLOC !
31 gener, 2010 10:56 pm
Molt bé, Morera, crec que el discurs del Bloc ha d’anar per ahí. Però no menystingueu d’altres temes importants, com ara el de la brossa, per a posar en evidència la incompetència dels peperos que ens governen…
1 febrer, 2010 8:50 am
Gran article. Enhorabona Enric.
1 febrer, 2010 9:39 am
Salut Enric!
El que dius es ben cert, “si suem la samarreta tot es possible”.
Les anàlisis electorals i les xifres que es barallen així ens ho indiquen. Pot semblar que açò que dic son parules buides de contingut, però no es així. San paraules fete des de l’anàlisi i la reflexió, en molts casos poble per poble.
Sabem el que volem, i com assolir-ho. Només falta que tota la gent del BLOC ens posem en marxa. Que deixem enrrere el nostre victimisme i la nostra resignació, i que ens creguem que tot es possible. Hi ha dos motius: el primer, que es veritat; i el segón, que es necessari per al nostre País.
Aquest missatge es tant intern com extern. Cal dir-li a la gent dels nostres pobles, de les nostres comarques i del nostre País que “tot es possible”. Que no han de renunciar al canvi, que no tenen que resignar-se al desgovern de Camps, ni a l’absència d’Alarte. Cal dir-li a la gent que el BLOC es garantia d’èxit i d’honestedat política.
Al 2011 l’ùnic vot útil es el vot al BLOC i Compromís.
I açò cal dir-ho dins i fora del partit, torne a dir, perquè es veritat i perquè es necessari.
1 febrer, 2010 1:11 pm
Enhorabona Enric, un article brillant
1 febrer, 2010 3:26 pm
UN article engrescador, Enric.
L’OPA al PSPV ha començat, a veure si es donen conter que l’ única opcció que defensa el País Valencià és el BLOC-COMPROMIS.
Hem darreplegar TOT el vot NACIONAL VALENCIÂ ( lliberal i d’esquerres, pq el de dreta nacionalista no existeix a aquest País, només el de dreta espanyolista).
Per cert recomane llegir el llibre: “País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques ” de l’Antoni Furió.
Pense que el País ja està prou malament pq d’ una vegada tot el nacionalisme cultural vaja a les urnes i vote BLOC-COMPROMIS.
1 febrer, 2010 5:46 pm
Rafa i Carles crec que no van per eixe camí les coses que no serà BLOC-Compromís que serà Compromís i prou, el nom del BLOC quedarà perdut al mateix nivell i tamany que el d’altres que no son ningú.
3 febrer, 2010 2:10 pm
M\\\’ha agradat el teu comentari, Enric; només vull fer una reflexió. ZP és a Espanya, i això malgrat la globalització, no és tan a prop com les mides PPeres que ens han transformat en el país de l\\\’estat on l\\\’atur és dels més elevats, on la sanitat dóna vergonya i l\\\’ensenyament el mateix. I gràcies a la eficàcia dels PPers. Ataca més els qui ens han deixat en l\\\’estat en que ens trobem, i recolza-te\\\’n, si és possible amb els qui els combaten. Sempre endavant!
3 febrer, 2010 3:22 pm
A la manifa pel tren a denia de dissabte passat , hi hague de tot . El pp els martirs ( no han trencat mai un plat ) , el psoe version levantina amb la pancarta ” fomento dice si ” , i els amics de ERC ( izquierda para los amigos ) tot farcit amb la carrega de la policia espanyola ( la del peralta ) contra un grup de patriotes de la marina . ELS MAULETS .
El mes digne i ressenyable la nostra gent , la gent del bloc i els ciutadans anonims que es manifestaren , la resta intrussos … Pescadors de vots , partits que no miren pel , ens venen i ens ofenen , ens expolien … ens ningunetgen . Franco estaria ben orgullos d’ells , la llavor que ell va plantar … ara son arbres grans plens de malea , el pp i el psoe .. El mal d’almansa .
3 febrer, 2010 7:19 pm
Bon article Enric, estàs centrant-te i oferint cada vegada més un discurs com a candidat a la presidència del País Valencià. Ens cal, i ho estàs fent. Això és molt engrescador.
Ximet I, en la mani de Gandia la pancarta del PSOE també era en castellà. Més llevantins no poden ser.
3 febrer, 2010 7:49 pm
Cal treur-li els colors als valencianistes que puguen quedar al pspv , deuen eixir del psoe o morir per sempre . Deguem portar-los al nostre terreny ” primer del psoe i despres valencia ” , ” o valencia i despres EL QUE VULLGUES ” .
Ser psoe condiciona , incomptabilitza , limita …. ser valencia , t’obri un horitzo farcit de posibilitats ideologiques , culturals , socials …
HOMO - SAPIENS - BLOC
HOMUS - BURRUS - PPSOE .
3 febrer, 2010 10:16 pm
S’ha de donar imatge, CIU (un gran exemple). Hi ha que ser realistes, en l’actualitat l’èxit gira al voltant de la imatge, s’ha de cuidar fins a l’últim detall: mítins (TV plasma - pantalla darrere de l’atril, atril atractiu, globus, banderes, samarretes… imatge moderna i creïble). Una imatge clara, distinguida, que es reconega fàcilment amb un líder per davant (TU) i no tres, quatre o cinc.
Sense este efecte de presència no farem res!
A la serietat l’ha d’acompanyar la vestimenta. Cal i cal i cal vestir en corbata… o com a mínim americana. Tot açó que pareixen ximpleries i tonteries és el que capta a la gent, creieu-me perquè així és!
Cal una cançó, una cançó d’estil POP moderna i en valencià. (mireu si no va triomfar la cançó del fes-te sentir… un èxit d campanya quasi arribem al 5%!). Ha d’enganxar… ha d’il·lusionar, que siga sinfonia de canvi…
EL DISCURS EL TENIM, ARA FALTA MOLTA IMATGE! ÉS EL QUE LI FALTA AL BLOC!CREIEU-HO! (No penseu tant, és això el que falta!)
4 febrer, 2010 11:55 am
A la manifa per demanar el tren a denia el lema del pslf ( partido socialista del levante feliz ) estaba en español , pero el mes xocant es qui la portaba ( la pancarta ).. carrecs que cobren 6000 eurets al mes , i que no en fan ni un brot . Politics que ens portaran a tots a l’atur i-o a tancar els nostres negocis despres d’anys d’esforç . Ells el ppsoe , la mediocritat , la inprovisacio al poder . Hui el tren , dema la financiacio , l’informe auken …..
4 febrer, 2010 7:38 pm
Cal anar posanse les piles, hi ha que comensar a fer-se notar, cale accions cridaneres, nosaltres no tenim el mitjans de CIU, cal estudira com eixim al mitjans de comunicació, si no estem perduts com sempre. Rosa Diez, en treura mes que nosaltres.
Anims i endevant.
Visca el Bloc
4 febrer, 2010 10:33 pm
Caldria que es fera mes feina de poble per poble, els col·lectius, deurien programar actes per a que Enric i Panella connectaren amb la gent dels pobles, anaren al contacte personal amb la gent explicant la nostra alternativa i la nostra politica. Si no siguiran sense coneixer-nos.
5 febrer, 2010 1:15 pm
Completament d’acord amb el comentari 12. Sé que a molts no agrada, però cal molta més corbata, i tot el que això suposa. És pot ser verd i no anar vestit com si vingueres del gimnàs o de rescatar balenes, i menys si vas a presentar una candidatura/coalició. La imatge és molt important. És vital!
5 febrer, 2010 6:42 pm
FELICITAS PER LA TERTÚLIA D’AHIR A LA SER!!!!!!!! Vas estar brillant, el del psoEspannyol estava tan rabiós de no dur el pes de la tertúlia que la seua frustració el va fer perdre els papers, estava agresiu i insultant, sense deixar parlar a ningú i comportant-se com un maleducat. Llastima que només et criden un de cada dos dijous.
6 febrer, 2010 12:57 pm
Hola Enric: Per què no una bona campanya de publicitat a tota la ciutat de València durant les falles? Hem de tindre en compte que només a la ciutat de València viu el 20 % del total dels votants de tot el País Valencià. I a això hem d’afegir tots els ciutadans valencians d’altres pobles i províncies que la visiten en estes festes. Cal una campanya activa que done a conéixer de nou el Compromís amb tanques publicitàries, pegatines i tríptics ( o, fins i tot, donant globus als xiquets). Les campanyes electorales hui en dia estan molt americanitzades i cal explotar la seua espectacularització per arribar a tots. La marca Compromís ja és coneguda però cal consolidar-la.
6 febrer, 2010 2:14 pm
Enric, el BLOC ha de protestar i demanar que es reforme l’estació d’autobussos de València ciutat. gràcies.
article a Las Provincias:
La estación de autobuses, una fea cuarentona
Nació en febrero de 1970 entre tensiones y pleitos, pero sus espartanas instalaciones apenas han sido adaptadas a los nuevos tiemposAnticuada, plagada de defectos arquitectónicos que deberían determinar su reconstrucción, la estación de autobuses de Valencia cumple el martes próximo sus primeros 40 años de vida. Nunca ha dado satisfacción plena a la ciudad; en cuatro décadas no ha logrado ser, como debiera, un servicio cómodo para los viajeros y práctico para el desenvolvimiento de una gran capital. Mientras otras ciudades tienen intercambiadores capaces de llevar al viajero tanto al ferrocarril como al metro y a la red de autobuses, Valencia sostiene una instalación tercermundista donde, como ocurría ya en 1970, se hace muy dificultoso moverse con una maleta.
La estación de autobuses de Valencia comenzó a funcionar el 9 de febrero de 1970 en el polígono de Campanar, que entonces no era sino una extensión semidesértica ubicada en la orilla izquierda del Turia, sobre las huertas de Tendetes y el suelo de aluvión del río. En la zona había empezado a nacer la Ciudad Sanitaria La Fe, pero funcionaban todavía las instalaciones escolares del Patronato, que en 1982 habían de dar paso a Nuevo Centro. La promoción de casas para periodistas estaba por entonces en obras en la línea de fachada de Menéndez Pidal, a la que se abría la nueva estación.
La arquitectura de la nueva infraestructura, caracterizada en el exterior por un enorme arco, participaba de los rasgos “soviéticos” de las construcciones de los setenta. El cemento desnudo, al que se adosaban bajantes de fibrocemento desde los tejados de lo mismo, denotaba a la legua una austeridad espartana de la que se deducía fealdad e incomodidad para el viajero. El arquitecto, por añadidura, había diseñado que los viajeros subieran escalinatas hasta el vestíbulo de taquillas y las bajaran después hasta los muelles de autobuses, algo inconcebible para personas que han de acarrear maletas. Las facilidades para los minusválidos eran nulas y hoy en día siguen siendo complejas.
Todo en la instalación señalaba lo que se comentaba a voces: que los concesionarios del Estado, personas muy cercanas al Régimen de Franco, habían querido ahorrar inversiones hasta extremos delirantes. En los ochenta y los noventa no se desmentiría la impresión: el suelo colindante, comprado a buen precio por ser de promoción oficial, se convirtió en hoteles y edificios para oficinas. Sin embargo, las adaptaciones e inversiones de mejora siempre han sido escasas.
El pelotazo de la Estación Sur
Cuando el edificio de Menéndez Pidal nació, se le llamaba Estación Norte porque desde 1966 había una llamada Sur. Estaba en la avenida de Doctor Waksman, cerca de la salida hacia Alicante; pero en tres años solo había servido para evidenciar el problema clave: que las empresas de autobuses interurbanos no querían ir por obligación a las estaciones que se creaban y que, desde luego, rechazaban pagar un canon por usarlas. Es así como Valencia era, cada día, un caos de autobuses de toda estirpe: decenas de miles de viajeros tomaban su trasporte en calles y plazas de la ciudad, cuando las líneas eran de corto recorrido, o en pequeñas estaciones privadas. Instalaciones que hoy son estacionamientos, en la calle de Xàtiva, en la de Castellón o en la de Alberique, fueron en su día mini estaciones privadas de autobuses.
Cuando la Estación Norte abrió sus puertas, once líneas establecidas en la Sur se trasladaron allí. Muy pronto se habría de hacer patente que el objetivo era derribar la infraestructura del Sur y propiciar, a partir de 1973, torres de apartamentos de doce plantas, en el curso de lo que hoy llamaríamos «un típico pelotazo de los setenta». La estación había costado 35 millones pero el Ayuntamiento había invertido doce en urbanizar oportunamente la zona.
El nacimiento de la Estación Norte llegó acompañado de serias tensiones, en las que hay que buscar parte de las razones del hartazgo y dimisión del alcalde Adolfo Rincón de Arellano, que en 1969 chocó con personajes políticos, vinculados al Opus Dei, que tenían en sus manos la manija nacional de los transportes. En el verano de 1969, las empresas de viajeros se negaron a mover sus terminales a la estación proyectada y llevaron el asunto a los tribunales. En enero de 1970, la sala de lo contencioso dejó sin efecto la orden municipal de traslado de las paradas, decretada por el nuevo alcalde, Vicente López Rosat, a instancias del Gobierno.
A regañadientes
Cuando la estación abrió formalmente, en la mañana del 9 de febrero de 1970, solamente 26 líneas comenzaron a salir de la terminal. Pero como LAS PROVINCIAS contó, apenas llevaban pasajeros. Los autobuses cumplían el trámite, incluso pagaban la tasa al concesionario, pero seguían pasando por los lugares de la ciudad donde recogían viajeros desde los años treinta o cuarenta. Tuvo que pasar mucho tiempo para que se normalizara el uso de la estación y la ciudad quedara descongestionada. Con todo, el rechazo de las empresas de transporte a usar y pagar por decreto siguió durante años: Auto Res, por ejemplo, aún pleiteaba en 1973.
Treinta y cinco taquillas en la planta principal, más 14 en las planta baja; cincuenta y seis muelles en tres andenes; bar, tiendas y un túnel subterráneo por debajo de Menéndez Pidal, eran las principales virtudes de la Estación en el momento inaugural. Si el túnel ha estado clausurado desde el primer día, parte de las instalaciones denotan que desde hace 40 años no han recibido inversiones de renovación, ni siquiera una mano de pintura. Curiosamente, el público aún tiene que acarrear pesadas maletas desde la cercana estación de Metro de Turia hasta allí; en el siglo XXI nadie ha propiciado construir un túnel con cinta rodante por debajo de la acera de Menéndez Pidal. La concesión de 1970 continúa.
7 febrer, 2010 2:42 pm
Enric molt bon article, hem de treballar per a què aplegue a tots.
La ignorància i la despreocupació és el mal d’este poble.
7 febrer, 2010 11:00 pm
Punset diu que la felicitat és l’absència de por. També diu que als “homínids” ens costa molt canvair d’opinió. Crec que son 2 premisses interesants per al Bloc, convènçer la gent que, no tinguen por de canviar d’opinió per a poder viure en el pais que ens mereixem.
Salut i bona mar!
8 febrer, 2010 3:07 pm
JA ESTEM FARTS DE TANTA IMMIGRACIÓ IL.LEGAL QUE ENS ESTÀ PORTANT EL PPSOE:
La población inmigrante se multiplica por cuatro en ocho años
La crisis económica reduce la llegada de extranjeros a la región pese a que 42.000 personas se han empadronado
La llegada de inmigrantes a un lugar está directamente relacionada con la situación económica que atraviesa el territorio de acogida. Pese al paro, la crisis y las malas perspectivas económicas, la Comunitat mantiene su atractivo para los extranjeros. Sólo en el último año, otras 42.000 personas nacidas fuera de España se inscribieron en el padrón municipal.
El ritmo de llegada es menor que en anteriores años -más de la mitad de descenso respecto a 2008- pero una análisis a largo plazo permite observar la dimensión del fenómeno. En 2001, apenas 200.000 inmigrantes se encontraban registrados en el padrón. En 2009, ya con los datos definitivos del Instituto Nacional de Estadística (INE), la cifra asciende a 889.340 personas.
La cifra se ha cuadruplicado. En la actualidad casi el 18% de la población es extranjera. La mitad procede de países de la Unión Europea. Se trata de jubilados que eligen la Comunitat, fundamentalmente por su clima, para disfrutar de los últimos años. Fuera del continente destacan los más de 72.000 marroquíes, los 51.000 ecuatorianos y los 44.000 colombianos.
En España la tendencia es similar. El registro contabiliza ahora a más de 5,6 millones de inmigrantes. Esto se traduce en unos 400.000 ciudadanos más respecto al año anterior. Frente a esta cifra, hay que destacar que el número de extranjeros con certificado de registro o tarjeta de residencia en vigor se elevó a 4.715.757, a fecha 30 de septiembre de 2009, el último dato disponible del Ministerio de Trabajo e Inmigración. Por tanto, casi un millón de personas residen en España de manera irregular.
Pocos son los inmigrantes que se acogen a los programas de retorno que promueve el Gobierno central, apenas unos 600 inmigrantes, según un estudio de la Universidad de Alicante (UA). Resulta casi insignificante comparado con en el total de habitantes de la Comunitat. Para poder acogerse a las ayudas es necesario que el país de origen tenga un convenio suscrito con España en materia de seguridad social. De esta forma, el Gobierno paga de una sola vez el paro y concede, además, otra serie de ayudas para el viaje de regreso.
Los datos de 2009 del INE demuestran que la región, con sus 42.000 nuevos inscritos, es la tercera autonomía que más aumenta su población tras Andalucía y Madrid.
El apunte en el padrón es un registro administrativo donde constan los vecinos de un municipio. Pero para los inmigrantes constituye la llave de acceso a derechos como la sanidad y la educación con independencia de que tengan o no residencia legal en el país. La facilidad para acceder a estos servicios ya ha generado polémica tras conocerse las trabas que los Ayuntamientos de Vic y Torrejón ponen a sus nuevos ciudadanos.
La Generalitat mantiene sus reivindicaciones frente al Gobierno central. Así, desde el Consell se ha denunciado el recorte de 96 millones de euros del Fondo de Acogida e Integración de Inmigrantes.
EL PLAN DE RETORNO
Escasa incidencia. Sólo han regresado a sus países 617 inmigrantes de toda la Comunitat, lo que representa el 14,3% del total nacional.
Nacionalidades. Los ecuatorianos copan la mitad de los casos. Les siguen 136 colombianos, 42 argentinos, 32 uruguayos y 26 peruanos.
Paro. Casi 76.000 inmigrantes que residen en la Comunitat están desempleados
12 febrer, 2010 11:47 pm
animeu-se a llegir l’article de Paco Blai d’Alcoi…és molt simptomàtic. no se’l pergau…ànim… segur que vos agrada
1 març, 2010 10:19 am
El BLOC ha de treballar molt, d’acord. Tanmateix espere que sàpiga pactar amb el PSPV d’una manera estable per llevar de la majoria absoluta al PP (No al estil “Compromís” de Glòria Marcos). Recordeu que en molts pobles on el BLOC trau molts regidors en les autonòmiques, el PP guanya en les estatals. És una dada per a la reflexió, ja que ser nacionalista ací i donar suport als anti-nacionalistes allà, evidència la feblesa del vot nacionalista al nostre País.