29 desembre 2009
Monleon
publicat el dimarts
Fa un grapat d’anys, a l’inici dels 80, les Joventuts Nacionalistes del País Valencià vam fer un sopar amb Joan Monleon. Aleshores encara no havia triomfat a Canal 9 i la seua paella russa: “Xica, on li pose la clotxina?”. Ell, com sempre, va estar pròxim i animat. Tenia un gran coneiximent de l’ànima valenciana. “Soc de ciutat vella, el cogollet de València, el Barri del Carme”, sentenciava. Per a un jovenet que no arribava a la majoria d’edat Joan Monleon esdevingué tot un referent. Un gat vell que s’ho sabia tot i que ens encisava amb les seus paraules. Aleshores el Barri del Carme era la nostra església i Joan Monleon oficiava des del Cafè de la Seu junt al carrer bany dels Pavesos. Josep Blesa conta l’anècdota al seu blog. El seu sentit de l’humor i la sàtira les combinava com una mena de barrejat amb lúcides reflexions de la realitat valenciana. Ell era un gran coneixedor després de fer milers de “bolos” amb Els Pavesos i amb companyia de Merxe Banyuls per tots els racons del País.Tot ell era un showman a la valenciana. La seua màxima era “tot menos apurar-se”, així en el valencià de la ciutat vella. Este matí l’hem acompanyat mentre pensava en l’encertada sentència d’Enric Capilla:”per als catalanistes Joan era un blaver i per als blavers un catalanista”. Pot ser sí. Pot ser Joan, com tants altres, ha estat víctima de les divisions entre els valencians. A nosaltres ens costa molt reconèixer els grans homes i dones d’esta terra. Costa reeixir. Per una banda són poques les possibilitats de fer-se un lloc als grans mitjans de comunicació. L’apartheid funciona tot i la gran qualitat dels nostres músics i artistes. Joan va trobar la seua oportunitat i la va fer servir. La incipient Canal 9 va trobar en Joan Monleon un dels seu símbols. Encara recorde a alguns amics participant com a públic. Grups de tota mena. El campanar d’un poble del nostre País. S’ha escrit estos dies sobre el programa. Què podem dir? Un programa d’entreteniment a l’ús de l’època. Pot ser RTVV no va saber aprofitar-se el tiró de Monleon. O pot ser es va apostar per productores forasteres menyspreant les possibilitats que oferien els artistes valencians i la producció pròpia. Després vingúe l’oblit. L’auto odi va funcionar i Joan Moleon va ser arraconat. Ara fa un anys, al novembre del 2008, vaig tenir l’oportunitat de tornar a saludar-lo. Va ser amb motiu de l’homenatge que el festival Inquiet (el millor festival de cinema en valencià) li va retre a Picassent. Mantenia tota la seua clarividència. Amb un somriure als llavis va fer una crítica corrosiva a la política valenciana. “Si Bernat i Baldoví alçara el cap !!!”, insinuava. I així la va mampendre sobre la Copa Amèrica, la Fòrmula 1, el Palau de les Arts fet al mig del riu i inundat feia pocs dies… No va parar. Estava commogut i agraït a “eixes floretes del l’horta que han eixit que que continuaran la nostra tasca”. Es referia a Artur Hernández, regidor del BLOC a Picassent i tot l’equip de l’Inquiet (per cert ni un duro de subvenció pel Ministeri de la Ministra Sinde-scargas-). I això que encara no s’havia destapat tota “la conxorxa dels Gürtel”. Supose que el somriure no l’haurà abandonat els darrers mesos. Ell s’ho llegia tot i estava plenament informat. A la premsa sols hi havia una esquela de la família. Dues corones de flors, una de la família i altra dels “Teus amics d’Alimara, t’astimem” (sic). Coses de les floristeries. Tenim el País que tenim: el millor del món i ens l’estimem amb tots els seus defectes. Un País ple de genialitats i individualitats, però que ens costa treballar com a col·lectivitat, tot i el miracle de les Societats Musicals. Joan Monleon és un fill del nostre poble. Un artista integral que ens ha deixat quasi en l’anonimat. Que en pau siga.
30 desembre, 2009 1:26 am
”per als catalanistes Joan era un blaver i per als blavers un catalanista” No hi estic d’acord. Vull dir, mai he escoltat aquesta sentència i no crec que els catalanistes en general pensarem que Monleón fóra un blaver.
Monleón ha sigut un personatge entranyable i molt culte i ja se sap que cultura i blaverisme són incompatibles. Els valencians el tindrem sempre al cor.
No puc dir el mateix de Lluís “El Sifoner” eixe sí que és un mal de cap que no li arriba ni a la sola de la sabata al gran Monleón.
30 desembre, 2009 2:05 am
Enric, no trobes una miqueta cutre contar una conversa privada sobre política amb ell l’endemà de la seua mort?
30 desembre, 2009 11:51 am
Xe, com sou… M’ha agradat molt l’article, Enric.
30 desembre, 2009 5:28 pm
Gràcies per ser l’únic polític que ha assistit al funeral de Joan. Això diu molt de la classe política valenciana, de què és el que es valora i de quina responsabilitat té el valencianisme (encapçalat pel BLOC) en esta societat.
31 desembre, 2009 11:29 am
Jordi no trobes una miqueta cutrecriticar per criticar? tira a fer simpatitzants per favor!
31 desembre, 2009 2:09 pm
Per a mí Joan Monleon ha sigut un referent en l’idiosincrèsia culturo-festiva del País Valencià i hem de rendir-li un homenatge per la tasca dessenvolupada. En l’época en que eixiren els Pavessos i Joan Monleon no hi era gens fàcil cantar en valencià i per als valencians.
Per a mí, Joan Monleon era un maulet dels anys 70-80.
Descanse en pau.
31 desembre, 2009 7:56 pm
Monleón va ser un gran artista valencià (un autèntic home espectacle, cantant, actor, presentador, comentarista esportiu,…) i valencianista a la seua manera (venia dels incipients cercles valencianistes fusterians antifranquistes dels 70) es va mantenir fidel al seu valencià popular de la ciutat sense extremismes ni estridències absurdes (no va necessitar mai passar per cursets per aprendre la llengua culta, com altres), independent de carnets, plataformes salvapàtries i grans manifestos, es feu pragmàtic i quan li varen oferir fer ràdio o TV a València, ho acceptà (no volgué anar-se\’n mai a treballar ni a Madrid ni a Barcelona). Ben cert que el programa que li va oferir el PSOE de Fabregat-Lerma a Canal 9 el va separar molt de certa intel.lectualitat capitalina esnob seudoprogre i castellanitzada que el tatxà de ridícul patxanguer, reinona o showman de poble. Però la culpa no era d\’ell sinó dels que dirigien TVV en eixa època. Els valencians som així, veure\’ns la gepa en fa molta por i sempre anem mirant a ponent (o alguns cap al nord) per a vore si així no se\’ns nota tant o semblem més importants. Monle, no t\’oblidarem.
31 desembre, 2009 8:38 pm
recorde els pavessos ………… que joves erem , que il.lusionats amb el nostre pais , amb el nostre poble .
31 desembre, 2009 9:01 pm
enric aixi no vas a cap de lloc ostia ja esta be que merda
31 desembre, 2009 9:04 pm
soc del bloc pero ni 1 ni 2 ja esta be tio
1 gener, 2010 9:27 am
Totalment d’acord amb Joan Escuder i no hi afegiria ni una coma que jo també he dit la meua on havvia de fer-ho.
Bon Any Enric i esperem que la cosa tire endavant: amb trellat que tots tenim el nostre coret.
1 gener, 2010 1:01 pm
escuder , d’acord amb el vostre comentari . 1 .
que 2010 ens porte la llibertat del nostre poble .
salut !
2 gener, 2010 12:59 pm
Gran entrevista a Burguera a l’”AVUI” i una frase interessant:”Des del primer moment el Bloc estaria al Parlament si no fos per la barrera, al meu parer inconstitucional, del 5%. Tens molta presència a nivell municipal, però si ets extraparlamentari no arriba el teu projecte”
Si realment és inconstitucional, ja que el percentage estatal és el %, el BLOC podria, a través dels contactes amb grups nacionalistes de tot l’estat, posar un recurs d’ inconstuticionalitat a eixe aspecte de l’ Estatut???
Supose que és difícil aplegar 50 diputats per fer-ho.
2 gener, 2010 1:59 pm
Enorabona Enric, una acció i un article molt interessants, per mí xapo, espere que ara que ets el sindic mirat de deixar en evidència al PP i PSOE cada dia, sigues més contundent amb l’acció, el tó i l’estil de la paraula, que sincerament Mònica Oltra ho ha fet molt bé, i ho fá al menys al meu pareixer, i creu de debó que deuries ser President de la Generalitat, i guanyat el lideratge i l’estima de tota la coal.lició. Sincerament crec que a vegades et falta seguretat i contundència, o picardia per a defendret, sense ser “impolite” jo crec que pots ferho, festeu mirar, com per exemple a les tertulies de canal 9 podries pegar més canya i més seguretat, que vamos, menuts cabrons et van possar davant. Bon Any. Molta Sort. Un simpatitzant d’Iniciativa del Poble Valencià.
2 gener, 2010 4:45 pm
ANIM ENRIC , ANIM MONIQUETA , ANIM PAÑELLA , ANIM A TOTS-ES !
2 gener, 2010 10:54 pm
No sé que pensarien els blavers del Monleón, qualsevol imbecilitat. Però reconeixeu-ho, els nacionalistes valencians, més com més al nord miren, arrufaven el nas cada vegada que el veien o sentien. Com de segur ho fan encara en vore o sentir al Xavi Castillo o al Botifarra. Però nomeneu cap partit (no direm ja capelletes i sucursals) o polític (dels nacionalistes dic) que haja arribat a més gent, de tot tipus, com estos tres exemples de representants del valencià mitjà. Bé faríem d’apendre alguna cosa d’ells i eixir de la cova d’una volta.
3 gener, 2010 12:16 am
Eduard:
1- aprén a redactar
2- No cal que entengues del tema per a escriure, però evita les imbecilitats.
3- Repassa el text per si el subconscient et traïciona i escrius una imbecilitat
És el meu desig per a aquest nou any. Espere que et prengues açò com una crítica constructiva i no et refugies en el infantil i recurrent “i tu també” o el “i tu més”.
Atentament,
Joan
5 gener, 2010 1:34 am
Hola Enric,
M´agradaria que donesis la teua oponió sobre els partits Republica Valencia i Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) que em sembla que es presentaran a las eleccions en coalició.
No soc valenciá, soca aragones pero m´interesa la politica valenciana
6 gener, 2010 10:06 am
Estimat Marc, ací tens les dos pàgines web dels partits que anomenes:
República Valenciana
http://www.republicavalenciana.org/
Esquerra Nacionalista Valenciana
http://www.esquerranacionalista.org/
La meua opinió personal es que són dos partits que no arriben ni a la desena de militants per organització i no influeixen en res en la política valenciana, ja no en l’espectre electoral valencià, tampoc en el (desgraciadament) xicotet espectre nacionalista valencià. Tenen tot el dret a presentar-se sols o amb coalició (faltaria més) i cremar energies i temps innutilment. Es una llàstima, però evidentment són lliures de fer-ho.
Tampoc crec, que el secretari general del BLOC tinga que parlar en el seu blog personal d’aquestos dos partits perquè ho demane un ciutadà estranger, ni encara que fos valencià. Enric Morera ha de parlar dels problemes dels valencians (que en tenim molts) que ens porten el PPSOE i de les seues posibles solucions.
I tot això es només la MEUA opinió personal.
ENTALTO ARAGÓN LIBRE ! VISCA EL PAÍS VALENCIÀ LLIURE !
6 gener, 2010 4:42 pm
Encara que siguen partits molt xicotets si servixen per a donar un toc valencianista a L’EVP i així allunyen el fantasma del catalanisme benvinguts siguen.
El cinema en valencià calenta motors, per als què no han entrat mai en la web:
http://www.cinemaenvalencia.com/web.html
6 gener, 2010 6:11 pm
Xavi, altres partits com Iniciativa tampoc arriben a la desena d’afiliats i han pactat amb el BLOC de manera molt privilegiada.
6 gener, 2010 6:24 pm
No sé molts militants té Iniciativa ni m’importa, jo sóc militant del BLOC no d’Iniciativa, el que si que sé es que Iniciativa ha tingut des de sempre voluntat de pactar amb el BLOC, voluntat de sumar i no de restar, cosa que no han fet altres partits. Igual que he fet amb els altres 2 partits ací deixe l’enllaç de la seua pàgina web, tal volta ahí es puga averiguar la implantació que té Iniciativa:
Iniciativa del Poble Valencià
http://www.iniciativapv.org/
6 gener, 2010 11:37 pm
Bona nit! deixant de banda la política, només cal a dir q jo he nascut a l\\\’any 80 (Gandía) i a en Joan Monleón el recordo com una persona entranyable, em divertia molt i justament l\\\’altre dia els hi vaig cantar als meus companys de feina una cançó molt bonica. Només tinc bons records!
10 gener, 2010 11:42 am
Gràcies que hi havia algun representant de la política valenciana al funeral, que ens portara, d’alguna manera, a acomiadar a Joan Monleon, un personatge, com a mínim, estimat pel poble.
17 gener, 2010 1:02 am
M’ha agradat l’article i sobretot la frase “per als catalanistes un blaver i per als blavers un catalanista” però ha faltat afegir pels que estimem la terra: “un bon representant de la veu del poble valencià, el podriem considerar com un punt d’unió (entre nacionalistes valencians i espanyolistes; blavers).