16 juliol 2008
Expoli
publicat el dimecres
Entre 2.838 i 5.645 milions d’euros ha xifrat el “Gobierno d’España” la diferència entre el que paguem i se’ns retorna per l’estat. Tard i malament. El Gobierno de ZP no ha afinat massa, però inclús amb el càlcul de la xifra més baixa ja es un escàndol majuscul. Sabeu quantes coses es podrien haver fet ens estes quantitats? A l’expoli ell li diuen solidaridad. Un expoli continuat. Va ser així durant el franquisme i ha continuat durant la democràcia. Ells no han parat de posar-nos pals a les rodes. Ens han dividit, enfrontat, provincianitzat i per damunt de tot ens han afeblit i empobrit. La mort d’un poble i l’expoli fiscal de tots els valencians. Calia un poble subordinat i no reivindicatiu. Calia l’opacitat i la negativa a donar informació. La manca de majories absolutes al Congrés dels Diputats ha fet, que d’una vegada, per totes s’hajem publicat una aproximació a les balances fiscals. I tot gràcies a la insistència de CiU ja que els bascos tenen el sistema de concert econòmic. Per fi arriba un poc de transparència. Una pràctica usual als estats democràtics i federals. Ací, els uns i els altres, tots a una veu s’han resistit. Ha costat i ara les coses han de canviar. Les reaccions dels polítics valencians han estat a l’alçada de la autonomia de xixa i llimonà que han pactat. Una bona Comunitat. El President Camps, com sempre, s’intenta posar la medalla. Ell, el gran timonel, no ha fet res per aconseguir la publicació de les balances. Ell ha seguit la consigna centralista del PP i ara vol passar pel gran conseguidor. Ha fet el ridícul amb els seu Estatut de Vergonya, la seua clàusula i la incapacitat manifesta per defendre els interessos del poble valencià.No ha mogut un dit per a reivindicar res. Callat mentre Aznar ens condemnava a la misèria i ell a les seues ordres. Ell, entre altres, és el responsable de l’empobriment del poble valencià i el balafiador dels nostres recursos públics. De la desfeta dels nostres sectors punters i productius. De la destrucció del camp valencià i una taronja que no té preu. Ells ens han comdemnat a tindre unes infraestructures de peatge, som els reis dels barracons, dels salaris irrisoris, de les pensions ínfimes, de la venda de la nostra terra per a sobreviure. Els altres comparsistes de l’Estatutet encara han reaccionat de forma més esperpèntica. Diuen que els impostos els paguen els ciutadans i no els territoris. Consigna de manual de socialista extremeny per a perpetuar l’expoli. I és que per a esta colla de mangantes, els valencians no som un poble, som una Comunidad. I aixi estem. En precari, sense un duro, no tenim ni per a paper a les comisaries.
16 juliol, 2008 8:35 pm
I ara hem de sentir totes eixes bajanades com que paguen les persones i no els territoris. Bé que cobren els territoris i no les persones!
El nostre propi país rebia ajuts de la UE. I els rebia el país. A mi mai no van ingressar-me 17€ a la llibreta de Bancaixa.
Solidaritat diuen.
Jo sóc solidari. Estic disposat a apadrinar un extremeny que guanye menys que jo. No diu que són les persones qui paguen? Doncs que siguen les persones qui cobren.
Ho dic sempre que puc. Als valencians, amb el carnet d’identitat ens donen una tergeta de dèbit. Targeta que ens permet treure del Banc Espanya (no del Banc “de” Espanya) els diners que hem ingressat, tret del percentatge abusiu, que el Banc Espanya es queda per manteniment del comte. A extremenys, andalusos, etc, amb el DNI els hi donen una targeta de crèdit amb la que poden traure el que han ingressat i el que hem ingressat nosaltres.
Solidaritat dius que li’n diuen, no?
16 juliol, 2008 11:23 pm
Se pot dir més alt pero no més clar, Enric. Éixe és el missatge clar i contundent que feia temps estava esperant.
I enhorabona per les notícies que s’estan publicant als mitjans en nom del BLOC i de la ràpida rèplica que feu dels aconteximents polítics de primer ordre.
16 juliol, 2008 11:45 pm
Al meu entendre, Enric, el problema no és la publicació o no de les balances fiscals, inclús ni la publicitat d’eixes balances. El problema és que la nostra gent, la gran majoria de valencians se senten profundament espanyols i solidaris amb els altres espanyols “pobrets” (si no existira el nacionalisme espanyol, els “sobrants” es destinarien als milions de criatures que es moren de fam al món).
Que ser espanyol en les condicions actuals significa perdre diners i dèficits en tants aspectes, ser uns ciutadans de tercera fila, la nostra gent ho accepta gustosament. Són cinc segles d’anar desfent l’esperit valencià i imposant el nacionalisme espanyol-castellà.
Això implica per als percentualment poquíssims amb consciència valenciana, disparar totes les alarmes. No crec que hi haja molts que no creguen que no estem arran del precipici, en tots els aspectes com a valencians. Des del meu punt de vista, esperar un miracle és perdre el temps i els diners.
Només un discurs elemental i un front de defensa dels interessos valencians amb la complicitat de tots, tinc la impressió que podria encetar un nou futur del valencianisme polític. Si resulta massa simple i populista, pregunteu al PP-PSOE què fa? I si no desprestigiarien el sistema per a reduir la participació democràtica, per exemple.
17 juliol, 2008 10:15 am
Curiosament l’altre dia un amic em contava que te uns familiars en extremadura que entren a casa 2100 euros durant 11 mesos sense treballar. Que com s’ho fan molt facil, la cooperativa agricola del poble els dona d’alta, ells es paguen la seguretat social (es a dir que ni treballen a l’agricultura de la coop.) durant poc més d’un mes i la resta a cobrar 700 eurets cada membre de la familia com en son 3, el calcul es facil 2100 eurets tots els mesos, dels dinars que aportem Valencians, Illencs, Catalans, Aragonesos i Madrilenys.
Amb el que em costa a mi arribar a final de mes i pagar la lletra de l’hipoteca i estos casa subvencionada, sou sense treballar… i lo pitjor es que no son els unics, hi han molts així.
17 juliol, 2008 3:21 pm
Nosaltres tenim dèficit fiscal i no es que siga perquè siguem més rics ja que la nostra renda es troba 10 punst per baix de la mtjana.
Que és per al PSOE la solidaritat¿? A Espanya els pobres, els que tene un renda per baix de la mitjana d’Espanya, han d’ajudar a que els altres siguen més rics.
17 juliol, 2008 5:14 pm
Unes dades objectives, del I.N.E. (Institut Nacional d’Estadística) confirmen que durant 2007 el País Valencià i Catalunya -juntament amb Astúries- han estat els territoris autonòmics que menys han crescut en P.I.B:
“Producto Interior Bruto. Año 2007.-
El 20 de febrero pasado, la Contabilidad Nacional Trimestral cifró el crecimiento real del conjunto de la economía española para el año 2007 en un 3,8%. La distribución regional de este dato realizada por la CRE-2000 refleja que Aragón es la comunidad autónoma que registra mayor tasa de crecimiento real de su Producto Interior Bruto en 2007: un 4,5%, siete décimas por encima de la media nacional. Le siguen Castilla–La Mancha, con un 4,2% y Galicia y La Rioja, con crecimientos del 4,0%.
Además de aquellas, Extremadura, el País Vasco, Ceuta, la Comunidad de Madrid y Cantabria han crecido en el 2007 por encima de la media nacional (3,8%). Por otra parte, el Principado de Asturias (3,6%), y las comunidades Valenciana, de Cataluña, Melilla y de Castilla y León (3,7%) cierran la lista de los diez territorios cuyo PIB creció en 2007 por debajo de la media nacional.”
Al pas que anem (i ara Camps tot li ho carrega a la crisi!!!) els valencians seguirem molts anys per sota de la mitjana de la renda per càpita de l’Estat i pagant com els que més, però hem de fer un esforç més gran encara per explicar a tots els que, encara, creuen que ací lliguem els gossos amb llonganisses i que ens sobren els diners… QUE D’AIXÒ RES DE RES!!!
18 juliol, 2008 12:19 am
Enric, no acabe d’entendre com hi ha gent que no entén que si després de tants anys d’esforç, alguna cosa no funciona o funciona tan a poc a poc que és com si no funcionara, cal dir fins ací hem arribat i en sóc un dels responsables. No ens enganyem, davant de la sagnia de les desercions del valencianisme polític, davant de l’estancament representatiu, davant de la incapacitat d’un pensament valencianista propi (almenys per part de molts, regidors inclosos, jo crec que s’ha de dir prou. És una desfeta inútil.
Però jo no diria prou per tal d’anar-se’n a casa, sinó prou perquè l’esquema de pensament i treball, del qual som responsables tots, inclús éls puristes al”lucinats, s’ha comprovat que no funciona. QUe en cal un de nou. QUe cal reconéixer certes coses elementals, que dir-se nacionalista o que t’ho diguen és com un insult, que la bandera, ja està bé!, que el nacionalisme no pot ser allò que era fa trenta anys. Que cal reflexionar obertament. Que cal ajuntar-se amb el dimoni… EIxe almenys és el meu pensament.
18 juliol, 2008 5:50 am
Company Ignasi, no acabe d’entendre la teua proposta, i m’agradaria fer-ho. Si tens a be, estaria fenomenal que l’explicares mes abastament. Gracies
Pel que respecte a l’expoli que pateix el nostre País, pense que es temps d’explicar-li’l a la societat valenciana. Sempre que parlem d’explicar, el que cal tindre en consideració es que la clau no està en el que ú diu, sino en el que el receptor entén. Açò fa que hajam de ser molt curosos en el llenguatge que fem servir, saber a qui l’adrecem i utilitzar les paraules, expresions,marcs… mes adients per a fer-nos entendre per eixes persones.
En aquest sentit pense que es molt important “traduir” totes aquestes dades referides a balances fiscals, renda per càpita, percenetatge valencià de renda respecte la mitjana espanyola, deute public, creixement… a uns referents clars com poden ser l’individu i l’unitat familiar. Contar-li a cada ciutadà, a cada familia totes aquestes dades. Passar de la macro-economia a la micro-economia.
No es el mateix dir que el dèficit fiscal del País son +/- 4.000 milions d’euros que dir que a una familia valenciana de quatre membres ser espanyols els costa 4.000 euros cada any, i a una vidua (com ja sabem amb una pensió brossa) dir-li que ser “ciutadana espanyola” li lleva disposar annualment de 1.000 euros extra.
Es per açò que propose, cas que no estiga ja treballant-se, que des de l’àrea d’economia s’elabore un document en aquest sentit. Una vegada fet s’envie via correu a cada militant i simpatitzant, i que nosaltres el rebotem als nostres contactes. Cal aprofitar (també) la xarxa!
Salut i força al Bloc.
18 juliol, 2008 9:30 am
Rafael Oliver, amb el permís d’Enric, m’agradaria explicar-me millor, perquè crec que el tema s’ho val. Cal partir també de les percepcions de cadascú, que són subjectives. I les meues percepcions són que el valencianisme polític està empantanat, la qual cosa, dins d’una dinàmica normal, pot dur-lo a la desfeta. Si la situació és eixa, si l’esforç és enorme, crec que caldria replantejar-se una vegada més què hi falla i què s’hi podria fer, és a dir, si el país no existeix més que en quatre caps imaginatius o s’ha partit d’una consideració del país que no corresponia a la realitat. En tot cas, sempre es pot intentar assaltar un castell amb armes o astúcies noves. No sé si m’he explicat millor, de totes maneres l’única intenció meua és alertar sobre el panorama actual i no deixar-se dur per les inèrcies, que poden ser fatals.
18 juliol, 2008 11:43 am
Bon dia,
Enric,que que paga la pena que ens faces un comentari per la gran noticia que acabe de llegir als diaris: els sociolistos ja no volen ser pais valencià, a l’estatut ja no apareix pais valencià i la gent no parla de pais valencià (excepte els pocs que quedem, vist les votacions). Aleshores, en un futur pot passar que els nostres carrers i avingudes desapareguen els noms de Pais valencià? se que no es part del bloc que tractes, però t’ho havia de comentar d’alguna manera. gràcies!
18 juliol, 2008 12:56 pm
A mí, al igual que a Romà, també em preocupa que vaja a desapareixer el nom de País Valencià de les sigles i del nom del partit dels socialistes espanyols. I després voldran que pactem els nacionalistes amb ells. Ni aigua Enric, a ells ni aigua. Ja voras com es penediran del que volen fer quan necessiten els nostres vots i els recordes aquest nou acte de traïció cap al nostre país. Has de posar-los al seu lloc.
18 juliol, 2008 4:11 pm
a vore, com diu Enric; jo aniria més lluny
Solbes, no ha publicat les balances fiscals que mos quede a tots ben prou clar; ha fet una roda de premsa per a mentir. el que té que fer el Bloc és fer una campanya dient la veritat; fent cartells, taules informatives a cada barri o poble, pàgines web a internet, material audiovisual, tot això per a dir la veritat i exposar la situació del valencians, però sobretot per oferir solucions.
Enric t’engresque a que us mogau un poc una mica, sense mitjans, n’hi ha que guanyar el carrer. I és el partit que té fer-ho, no podeu esperar res d’ACPV i semblants.
18 juliol, 2008 7:03 pm
A vore que farà ara l’Eliseu Climent…canviarà ACPV per ACCV?
19 juliol, 2008 1:58 am
1.- La solidaritat espanyola és donar diners bascos, catalans, gallecs o valencians als extremenys i andalusos per a després tancar-li les portes de la Unió Europea als països que farien perdre ajudes a l’Estat Espanyol…
El colonialisme espanyol utilitza els diners generats per la colònia valenciana per a aplicar-los en la regió espanyola que més els convé i així els ix de bades el finançament…
2.- I sobre el canvi de sigles del PSOE levantino…me n’alegre per dos raons: Ja n’hi ha prou de marejar els votants valencianistes i segon amb el gir a la dreta del PSOE ara el BLOC ha de ser capaç d’obtindre noves cuotes de votant situades dins el progressisme valencianista. Ho he dit moltes vegades i crec que és una clau del nostre discurs. Jo no sóc nacionalista valencià, sóc nacionalment valencià!
19 juliol, 2008 5:13 pm
No em pareix mal que el PSOE d’ací canvie el nom i s’ajuste a la realitat, Hi ha hagut qui proposava PSV (Partit dels socialistes valencians) Jo proposaria PNSNV (Partit ni socialista ni valencià)
20 juliol, 2008 11:40 am
I sí “Ells” són capaços de dir-ho de forma tan clara que per a “Ells” som una colònia com a territori i “mers súbdits” com a ciutadans…, no és hora de plantar-se i de plantar cara, de deixar-se de milongues i panys tebis i anar al gra, a preparar la recuperació de la nostra plena sobirania i amb ella les claus del nostre futur? A que esperem? No hi ha cap altre “espai” a construir i ampliar fins fer-se majoritari en la societat valenciana que el del sobiranisme valencià…, la resta és col·laboracionisme amb l’Espanya colonial (l’única que existix).
21 juliol, 2008 12:44 pm
Jo haguera sigut més conundent, en lloc de “expoli” haguera titolat LLADRES.
21 juliol, 2008 2:33 pm
He llegit alguns comentaris i he de dir algunes coses:
1er. Alguns aquí, amb molta poca vergonya, han tractat als extremenys com als ganduls del poble que viuen robant allò que poden. Caldria que reflexionareu més abans de dir ximpleries. Els extremenys estan clarament por sota de la mitjana espanyola, molt més que el cas valenià, i vulguem o no, si el sistema fiscal és just, els extrmenys s’han de beneficiar, obviament. Ells són els pobres. Però el que és més curiós és que ací ningú ha esmentat els casos més increïbles: Aragó, Castilla i Lleó, Cantàbria i la Rioja, tots ells són territoris per damunt de la mitjana espanyola, i obviamente, por damunt del País Valencià; doncs bé, també tots eixos teritoris tenen balançes fisacals positives. EIXA ÉS LA INJUSTICIA, NO EL CAS EXTREMENY O ANDALÚS. Així que, si voleu insultar algú, almenys, insulteu als caradures autèntics.
2on. A banda de la coentor que pugueu tindre pels altres territoris de la penísula, s’ha d’admetre una realitat obvia: el sistema ha de ser redistributiu. Els dèficis fiscals de territoris com Catalunya o les Illes no poden tornar-se superàvit mentre la seua renda per càpita siga superior a la mitjana espanyola. Quin sistema més injust seria si aquells més rics es renten les mans mentre que els territoris pobres continuen sent pobres, i amb més diferència de riquesaa any rere any. El cas del País Valencià és una manifestació clarísima de la injusticia de l’actual LOFCA, que s’ha de reformar urgentment, perquè no pot ser que un territori tinga un dèficit fiscal d’un 6% estant por sota de la mitjana espanyola un 10%. Això si que no. Però a més, jo opine que una vegada reformada la llei per remeiar la injusticia, ens deuen de compensar econòmicament pels anys sofrint dèficits injustos.
3er. Estic molt d’acord amb explicar bé el déficit fiscal i els mecanisme legal que el causa (els criteris d’asignació de recursos de la LOFCA), encara que no crec que la cosa canvie molt per això. Sóc estudiant d’economia i conec esta llei perquè l’he traballada este any a la carrera. També hem traballat la coneguda llei de “dèficit cero” de les admnistracions públiques, i les causes de la deuda pública del País Valencià (la deuda més alta de totes les autonomies). Totes estes coses estan relacionades i a Camps, ens agrade o no, si té una mica de raó quan vincula la deuda valenciana i el mal finançament per part de l’estat. La deuda no tan sols la causa la pèsima gestió de la Generalitat (que també posa el seu gra de sorra).
21 juliol, 2008 7:13 pm
El problema del nacionalisme espanyol és que en la superfície l’han difuminat, però s’ha interioritzat d’una manera tan profunda en la gent, que passa per davant dels nostres nassos i no el veiem. El nacionalisme espanyol s’aplica a tort i a dret, amb la mès gran de les naturalitats i no passa res. No és que hauria de passar res, però sí que s’hauria d’identificar i assenyalar per a desfer la gran confusió, segons la qual tal nacionalisme no existiria.
El comentari anterior al meu diu una cosa important, amb la qual molts estaríem d’acord: “Quin sistema més injust seria si aquells més rics es renten les mans mentre que els territoris pobres continuen sent pobres, i amb més diferència de riquesaa any rere any.” Alto! Parla sobre el planeta Terra, on hi ha molta gent morint de fam? No, senzillament, passa dels milions de morts de fam anuals perquè està pensant en la nació espanyola. Només té importància la justícia social i supose que la resta de conceptes socials si els apliquem a la nació de tots…tots els espanyols. La resta ja s’ho faran. Per damunt dels milions de morts de fam tenim la nació espanyola.
Això, crec, s’ha de remarcar. I en un món que tendeix a mostrar-se i a ser global, haurem de posar en dubte qualsevol nacionalisme, començant pels més poderosos. Perquè no es pot construir cap política, ni de bon tros cap moral amb milions de morts de fam que han tingut la desgràcia de no haver nascut en la nostra nació opulenta.
23 juliol, 2008 12:01 pm
es asombroso ver como saltais del País valenciano hasta el planeta Tierra cuando os interesa. Vuestra forma de pensar es absolutamente la misma que los nacionalistas madrileños del PP, pero amigos, el nacionalismo grande se come al chico.
23 juliol, 2008 12:07 pm
Hola Enric.
la verdad es que los nacionalistas catalanistas de nuestra comunidad, después de años sin saber para donde tirar y que discurso defender (el próximo paso es presentaros como apolíticos) habeis encontrado un filón con la publicación por parte del gobierno central (por primera vez en la historia que las hacen públicas de esta forma) de las balanzas fiscales. Os moveis como pez en el agua cuando teneis que sacar todos los complejos políticos hacia fuera, pero no os habeis parado a pensar que vuestro discurso victimista hacia “castilla” se desmonta con facilidad, cuando en esa misma publicación de las balanzas fiscales, se ve que la comunidad de madrid es una de las más perjudicadas ¿cómo explicais esto?
Saludos
23 juliol, 2008 12:08 pm
por cierto lo de los 2000 euros al mes de una família extremeña por estar en su casa es sencillamente es mentira. Hay que documentarse un poco antes de hacer comentarios que pueden ser hirientes. Una nación “oprimida” como la vuestra debería tener esto presente.
23 juliol, 2008 1:38 pm
Per a Manuel:
La renta per cápita de los valencianos es de 21.239 euros, 2.000 menos que la media nacional
Los ciudadanos con más renta son los del País Vasco (30.599 euros), Madrid (29.965), Navarra (29.483), Cataluña (27.445), Aragón (25.361), Baleares (25.238) y La Rioja (24.717 euros).
La renta per capita de los ciudadanos de la Comunitat Valenciana alcanzó en 2007 los 21.239 euros, inferior tanto a la media nacional, de 23.396 euros, como a la de la Unión Europea de los veintisiete, que alcanzó los 24.700 euros en el citado año, según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE).
Según estos datos, la renta per cápita de los españoles creció el 5,6 por ciento en 2007 respecto al año anterior hasta los 23.396 euros, aunque fue inferior a la media de la Unión Europea de los veintisiete, que alcanzó los 24.700 euros en el citado año.
Siete comunidades autónomas se situaron por encima de la media nacional en términos de renta per cápita, encabezadas por el País Vasco, que alcanzó los 30.599 euros, y seguida de Madrid (29.965), Navarra (29.483), Cataluña (27.445), Aragón (25.361), Baleares (25.238) y La Rioja (24.717 euros), que además rebasaron la media comunitaria.
Las diez comunidades restantes, junto con Ceuta y Melilla, se situaron por debajo de la media nacional, y estuvieron encabezadas por Extremadura, con la menor renta, de 16.080 euros, seguida de Andalucía (18.298), Castilla-La Mancha (18.564) y Murcia (19.574).
A continuación, por orden de menor renta, se situaron Galicia, con 19.800 euros, Canarias (21.004), Asturias (21.200), Comunidad Valenciana (21.239), Castilla y León (22.589) y Cantabria, con 23.377 euros.
Las ciudades de Ceuta y Melilla registraron en 2007 una renta per cápita de 21.994 y 21.089 euros, respectivamente.
La estadística de la Contabilidad Regional facilitada por el INE también incluye el crecimiento económico medio registrado entre 2000 y 2007, que en España fue del 3,41 por ciento, porcentaje que fue superado por ocho comunidades.
El mayor crecimiento medio, del 3,94 por ciento, lo registra Murcia, y el menor Baleares, cuyo PIB aumentó en los últimos siete años una media del 2,29 por ciento.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008032700_8_424717__Economia-renta-capita-valencianos-21239-euros-2000-menos-media-nacional
23 juliol, 2008 5:13 pm
Per a Manuel:
A banda de l’agravi que representa el fet que la renda per càpita valenciana estiga per sota de la mitjana, com molt bé ha demostrat Maestrat. El caracter de capital de l’estat que té Madrid també sesga les dades que situen a Madrid en les comunitats “solidaries”. M’explique: El fet que la seu de les principals empreses nacionals i multinacionals que operen en l’estat estiga en Madrid fa que siga allí on tributen els seus impostos de societat encara que la seua activitat es realitze en tot l’estat. Aixó sense tenir en compte que una gran part d’eixos impostos es reinverteixen en la propia comunitat autónoma sense estar transferits a l’administració autonómica, és el cas de les seus ministerials, empreses públiques(com TVE), museus, aeroport de Barajas, etc. que reben importants partides presupostaries, desconec si s’ha tingut en compte aquest factor a l’ora de realitzar les balances. Pero sospite que no. Ells son molt solidaris, per dir-ho d’alguna manera, amb ells mateixa.
23 juliol, 2008 6:37 pm
És molt important la qüestió econòmica en qualsevol aspecte de l’activitat humana. Però tampoc hauríem d’oblidar algunes visions del que els vells marxistes deien la superestructura, més que res la referida a les desigualtats entre grups humans.
Un Estat espanyol podria ser la reunió de les seues comunitats i respectius habitants, amb la qual cosa podria garantir-se una igualtat d’oportunitats per a tothom. Un Estat espanyol que s’identifica amb la nació castellana, necessàriament havia de crear un centre capitalí on els seus habitants obtenen unes prioritats i oportunitats que la resta de la població no dispose.
Seria curiós un estudi sobre les relacions avantatjoses que una capital proporciona als seus habitants, en detriment sempre dels que viuen fora del punt privilegiat
23 juliol, 2008 8:42 pm
Efectivament Abdó, això mateix és el que pense jo. No tinc accés a eixa informació, però m’agradaria contrastar-ho.
El problema és que hi ha moltes empreses que presten serveis a tot l’Estat, però tributen a Madrid. Aleshores sí, Madrid paga molt, però també Madrid rep molt. A més a més no té províncies, per la qual cosa eixos diners van directament a l’Ajuntament o a la Comunitat Autònoma. I a més a més, tenen una llei especial per a la capital. Ia més a més, cada volta que paguem per eixemple la factura de telèfon, paguem un IVA, part del qual es queda a Madrid.
I per als desinformats o de memòria curta, dir-los que la reivindicació d’un sistema financer just amb el País Valencià és un punt que el valencianisme porta molt de temps reivindicant, perquè tot i el Sr. Camps, és un problema que patim des d’abans que governe el Sr. Zapatero. Ja al llarg del s. XIX i durant el s. XX encara més, hem contribuit a la riquesa de l’Estat, per damunt del que hem rebut, que per no rebre, no hem vist ni compensat el deute històric com sí s’ha fet amb altres territoris, per eixemple Andalusia (l’any 2004 si no m’enganye).
24 juliol, 2008 12:06 pm
El suposat dèficit fiscal de Madrid… és poc menys que dubtable. L’efecte de la capitalitat què parleu ací és tan sols un factor.
Ja s’ha assenyalat fins a la sacietat en milers de textos, notícies i reportatges, però segons he vist hi ha gent que no té molt clar. La diferència entre el mètode de comptabilització de flux munetari i del càrrega-benefici és que, hi ha deteminades despeses com són els museus, empreses públiques com RTVE o altres, que es comtabilitzen no com exclusives de Madrid, sinó com a comunes a totes del comunitats, ja que, suposadament, totes es beneficien d’eixes despeses. Eixe és el mètode de càrrega benefici, que clarament subvalora els diners que l’Estat fica dins de la comunitat de Madrid, i alhora sobrevalora els diners que l’Estat fica dins d’altres comunitats. El flux monetari valora, exclusivament, on es fa la despesa, i prou.
Podeu pensar que és més correcte el mètode de flux monetari (jo sí ho pense), però també hi ha raons econòmics per a defensar el mètode de càrrega-benefici. És un debat pseudo-filosòfic sobre quin significat té això de “valor” en economia, hi ha arguments per a tots els gustos.
I per últim, pel que diu ignasi, deduïsc que a tu no et fa mal el dèficit en sí mateix, sinó que eixos diners s’en vagen a Extremadura (o altres comunitats). Per què tens tanta rancor, xicot?
24 juliol, 2008 8:16 pm
Aquest és un bon tema per fer política. El PSCV és corresponsable del dèficit fiscal i, per tant, el Bloc hauria de dir-los que en comptes de canviar sigles, el congrés d’aquest partit aprove tindre un grup propi al congres dels diputats que no vote els pressuposts de l’estat si Zapatero continua expoliant els valencians i al PP, per dir-los, que actualitzar la població per guanyar uns pocs milions no és la solució, snó el que cal és un nou finançament que pose fi a l’expoli fiscal. A més d’acusar-los de callar durant els anys en què manava el PP a la Moncloa, és a dir, no defensen els interessos dels valencians sinó els prticulars per això critiquen Zapatero i mai no van criticar Aznar.
24 juliol, 2008 10:56 pm
menudos argumentos más pobres…es como si madrid nos reclamara parte del dinero que dejan sus ciudadanos en nuestra tierra como turistas…lo que habeis hecho con EU y especialmente con Glòria Marcos no tiene nombre…parece que hayais olvidado que si no llega a ser por los votos de EU no entrais a Les Corts…que hay que ver lo que te gusta lucir tripa Enric.
Buenas noches de un churro…como la mayoría de los que vivimos en el País Valenciano…y yo no vengo ni de Extremadura ni de Andalucía, soy de aquí igual o más que vosotros.
Salut!!
25 juliol, 2008 8:33 am
Salut Manuel.
Si vius en el País Valencià deuries de estar molt preocupat per el el futur de la teua terra, que per si no has mirat baix de les teues sabates, no és Madrid. El que parles valencià o no, no té res a vore, a no ser que tu vulgues establir diferencies, en el BLOC de moment no ho fem.
Per cert, la riquesa dels teus arguments resulta aclaparadora.
Si et consideres una persona d’esquerres, podries contestar esta pregunta: Que et semblaria si els impostos dels habitants de Mauritania es destinaren a pagar les carreteres públiques d’Alemanya?
Records a Gloria.