21 agost 2007
Vermont
publicat el dimarts
Menorca és un luxe. Quan vens ací te n’adones del paradís que els valencians perdem cada dia. Estem fent fet un poc de tot: visitar cales, submarinisme, cuinar… i reprendre els contactes amb els amics. El passat divendres acudírem a Es Mercadal al centre l’Illa. Allà ens acolliren Ramon Orfila, batle de la vila pel PSM (ací s’ha rebutjat una macrourbanització i el poble creix de forma intel·ligent ) i Tuni Allès, Secretària General de la formació germana del BLOC. Visitàrem la Fira d’Artesania acompanyats de Cesc Pons, regidor a Ferreries. En aquesta vila el PSM i els joves del poble han organitzat un concerts de cantants de la terra: Oprimits, Antònia Font…. Són bona gent, amics amb els que compartim objectius i projectes. Hui dimarts ha començat el dia amb una pluja insistent. Pep ho tindrà difícil. Tenim convidats a casa i farem una paella amb llenya. Tot un repte. Vés per on el nostre amic Carles Arnal es troba a Menorca. Ha viscut uns quants anys i hem quedat per dinar. També vindrà Sergi Marí amb els seus fills i Sandra. Hem convidat a Pere, rector de la parròquia de Alaior, una mena de Bisbe Sanus. Ací et trobes una esglèsia del poble, pròxima i compromesa. Vaja res a vore a la del nostre arquebisbe Agustín García Gasco. Ja l’han fet cardenal? l’home s’ho mereix, ha puntuat molt davant el PP i ja li toca. Però tornem al tema: Menorca versus Vermont. Ahir La Vanguardia publicava un article que és difícil trobar en altres mitjans. Per descomptat que a la premsa madrilenya no ho trobareu. Esta mena d’articles sols els podem llegir a la premsa catalana i molt especialment als mitjans no contaminats pel groguisme i cainisme centralista. L’article d’Andy Robinson publicat a la pàgina 10 parla sobre el fenomen secessionista a …-no ho diríeu- els EEUU. Vaja un troglodites retrassats els nord americans de Vermont!. No té desperdici. Els 620.000 habitats d’este estat basen la seua identitat en la qualitat de vida, la democràcia participativa, l’oposició a la guerra d’Irak…. Bé, sempre s’ha considerat que Vermont marca la tendència de futur. Ací a Menorca ja fa temps que ho tenen clar. Però toca tornar al tall. Veig que l’alcalde de Xàbia ens dóna faena amb les iniciatives que durem sobre el port. Enhorabona als milers de manifestants d’este dissabte convocats pel projecte Arrels. Intentarem buscar una posició de consens d’acord amb els interessos dels veïns de del turisme sostenible. Veig també que Josep Mª Pañella s’ha reunit amb els responsables de la Unió de Llauradors pel problema de la pedra sobre les collites. Hi ha molta faena a fer en esta nova etapa il.lusionant que s’obri al món , a Vermont i al nostre País.
21 agost, 2007 8:53 pm
Sols cal eixir més enllà dels by passos de Blavència, com per adonar-se’n que hi ha un País fort, viu i pel que cal lluitar.
22 agost, 2007 12:13 am
Pel que vas contant-nos dia a dia, Enric, pertot arreu del país, la millor gent està al front del valencianisme polític, és a dir, de la defensa de la identitat i els interessos dels valencians. Eixa minoria, però, no incideix prou sobre rls nostres conciutadans. Tots sabem que això es deu a una série de factors coincidents i potser massa sabuts. Amb tot, sempre em quede amb un interrogant: ¿no serà que se’ns escapa algun factor essencial? ¿No caldria repensar el país, dins del marc estatal i de la globalització? A banda de congressos més protocolaris, ¿no s’haurien de promoure reflexions internes que aportaren nous enfocaments i nova vitalitat? Estic convençut que cal un exercici d’explicar-nos a nosaltres mateixos i després, amb novaempenta, explicar-se i actuar amb un sistema de pensament esytratègic més perfilat. O no?
22 agost, 2007 10:14 am
Estic plenament d’acord amb tu Ignasi, pense que cal perfilar el que nosaltres oferim, i amb molta pedagogia anar mostrant a la gent el que nosaltres veem i com volem fer política. No debem d’anar actuant sense avanç haber fet una reflexió sobre el que estem fent si esta bé o no, i sí será productiu a un llarg plaç o tan sols es quedará en la memória d’uns pocs. Debem de treballar, i molt, debem de fer-nos nous plantejaments, mirar cap al futur, treballar i mostrar tot alló que els altres están fent en contra del nostre territori, que per tots ja n’es conegut, però, amb Amèriques Cup i Fórmules 1, encobreixen aquestes actuacións dolentes per al nostre territori, fan que la gent crega que sóm els millors i estem en el centre del món, però, estém al centre del món en destrucció del territori, en una educació i una sanitat….amb uns…..ni parlar-ne!!!!
Però, sí nosaltres critiquem però, no mostrem una proposta diferent i que atraga a la gent….sí ens quedem amb la critica però no fem d’ella que siga constructiva…pareix més bé que intentem desprestigiar als altres, però que nosaltres no en podem fer més del que han fet ells, i que nosaltres no som forts i poderosos com o son ells, i per tant molta gent desconfia.
Nosaltres no som forts i poderossos per els mitjans i per recursos, però, som poderossos per el poder de la paraula, tenim i sabem donar grans dosis de pedagogía, que amb personalitats amb suficient capacitat que ens representen, podem mirar al futur i anar fent camí.
Cal pedagogía i temps. Ara descansats, cal fer-nos nous plantejaments i començar a treballar de valent, per nosaltres, per el nostre poble, per la nostra gent, per el nostre país.
No es fer un llavat de cara, es una perfilació d’algúns conceptes que no queden massa clars, e intentar apartar-se dels embolics de EU, perqué en podem eixir perjudicats i em estat penjant d’un fil a pocs díes de començar la legislatura. La gent s’ha quedat amb aixó, amb tot el que ha ocorregut, no és molt positiu, ara bé, toca deixar aixó a un costat i mostrar als nostres ciutadans que nosaltres sabem treballar bé, i de valent, que coneguen el nostre ideari i que visquen la política per vore la realitat, i tot aixó és posible, treballant bé i de baix cap a dalt.
22 agost, 2007 11:59 am
Blavència? Quina ciutat de quin país és esta?
Un respecte, és intolerable permetre un insult cap a la capìtal de tots els valencians. Qui odia València, no pot estimar el País.
22 agost, 2007 8:36 pm
Per al.lusions (bis) a Joan S. Sorribes:
Ja vaig contestar una vegada al teu comentari sobre Blavència. No pense tronar-ho a fer. I és completament gratuït el que dius de que odie a València. Deixa’t de superficialitats i de treure conclusions sense sentit.
23 agost, 2007 6:32 am
Faig una pregunta, Enric: la crisi i davallada d’Izquierda Unida, és un procés conjuntural o estructural? Si és estructural, perquè la versió centralista d’Espanya la componen i els en sobra el combinat PP-PSOE, les dues cares de la mateixa moneda o les dues elits que s’imposen sobre els ciutadans de l’estat repartint-se’l a tots els efectes, si els matisos ideològics del passat desapareixen perquè vivim en una nova realitat, ¿no és hora de fer emergir la força de la defensa de les identitats dels pobles com a resposta a la globalització i de la redistribució dels poders per a obtindre un vida social i individual més justa, solidària i administrativament molt més sana i eficaç? ¿No és hora de fer emergir el valencianisme polític (i si podeu resistir-vos a les inèrcies del passat, oblideu-vos del terme “nacionalisme”, paraula demonitzada, que a més a més no correspon exactament a una imprescindible redistribució de poders de l’estat), al costat (tan al costat com el PP del PSOE) dels altres moviments que estan per un alliberament de les servituds obsoletes de la situació política actual?
24 agost, 2007 12:39 pm
Publicat hui al Levante-EMV:
“…UN EDIL DEL BLOC DE ONDARA DENUNCIA ACOSO DE LA GUARDIA CILVIL POR HABLAR EN VALENCIANO…”
“DESESTIMAN EL RECURSO DE LA MUJER DESPEDIDA DE UN HOSPITAL POR NO HABLAR RUMANO…”
-Sense comentaris…
24 agost, 2007 2:01 pm
Ale! Ara, després de “Punts de meditació”, tothom a llegir-se “Contra Unamuno y los demás”, una altre del Mestre.
25 agost, 2007 4:39 am
Per alusió d’alusió (i ja em perdonareu, que ja sé que és el lloc…)
Mira, Felo, ja et vaig llegir la resposta…, i, senzillament, continues entestat en usar un terme ofensiu per a tot valencià, referit a la capital del país: València, i no blavència (que ni sé que és ni on està)…, evitem-nos confrontacions: no uses termes despectius com a gentilicis. I, sobretot, evitem-li al valencianisme polític un argument tan evident per desqüalificar-nos a tots com és una demostració evidentíssima d’autodi com és usar eixe terme tan desagradable. Entesos? València, i prou.
26 agost, 2007 9:58 am
Perdona’m, Enric, per “col·laborar” tant en el teu blog, però acabe de llegir la notícia segons la qual demanes al President de la Generalitat recuperar l’esperit d’Ares i promoure de debò l’ús social del valencià, i això no puc deixar passar-ho.
Perquè no m’agradaria que fóra una notícia de premsa, sinó que fructificara en algun resultat. I per a això, crec que cal tindre ben present que el valencià serà de tots els valencians (inclús dels qui no el parlen) o no serà. Per tant, el valencià no ha de ser arma de combat polític, sinó vincle d’unió. A més a més, considere que més que exigències rígides pel que fa a la llengua nostra, caldria un gran pacte (com tu deies) i una gran campanya per la qual tots els valencians adquiriren respecte i, en els que fóra possible, estima per la nostra llengua (a hores d’ara hi ha un profund autoodi lingüístic).
El BLOC, tot i ser una força minoritària, però com que és el partit més sensible al tema lingüístic, podria fer un paper rellevant en esta qüestió, sense pretensions de traure cap rèdit més que el de la recuperació de la llengua dels valencians, en estreta col·laboració amb la Generalitat.
27 agost, 2007 7:06 pm
Per al.lusions d’al.lusions d’etc d’all-i-oli d’il.lusions:
Mira en Joan S. si ets incapaç d’ironitzar sobre uns determinats fets, ets incapaç de saber on són els teus peus: si a terra o a un món dogmàtic de bla bla molt assenyat i progre i dissortadament fora de la realitat. T’agraesc… el consell?, ordre?, però ja fa massa temps que vaig anar a quintes, i fins i tot allí deia: a les ordres! i després feia el que em semblava bé, si podía fer-ho. Així que si vols et dic: a les ordres en Joan S.! i després nomenaré a la ciutat, on el batlle és la Rita Blaverà i on és la seu de la presidència de la Generalitat al cap de la qual és Don Blavisco Camps, com em semble oportú. Irònicament això si, sense autodi ni altres bla bla bla que se te’n puguen acudir.
31 agost, 2007 10:33 am
visca el pais valencià -
8 novembre, 2008 1:16 pm
[…] Vinc de la comissió de Justícia i Administracions Públiques. Ens presenten els pressupostos per a 2009. Un autèntic disbarat que no ens ajudaran a paliar els efectes de la crisi econòmica. No he pogut deixar d’expressar, a l’inici de la meua intervenció, l’enorme satisfacció perquè l’únic senador que es va oposar a la guerra il·legal, injusta d’Iraq haja esdevingut president dels EEUU. Els del PP feien mala cara. Ells quan governaven Espanya van ser comparses de la deriva bel·licista de Bush. Espanya no pinta fava en el context internacional. ZP va buscant una cadira per anar a Bòston. Quin ridícul, el d’Aznar, el de ZP i, en general, la política espanyola. Podem comparar la nostra reduïda democràcia a la dels EEUU?. Entre l’esquerra espanyola hi ha una pose antiamericana pel fet d’haver consolidat el dictador Franco. Els EEUU van ajudar a l’alliberament d’Europa en les dues guerres mundials. Molt joves nord-americans van perdre la seua vida als camps de batalla de la vella Europa. Ací, però ací van aguantar el dictador nacionalista. Pel que fa a la dreta, també espanyola, hi ha un cert regust amarg de vore com els van furtar les colònies de Cuba i Filipines. Una cosa són els governs (quin desastre més clamorós el de Bush) i altra la societat americana. I Nord Amèrica és un continent amb un respecte a la pluralitat i diversitat envejables. Jo ja vaig dir alguna cosa sobre Vermont, un dels estats de Nova Anglaterra que ha votat aclaparadorament el canvi i l’esperança d’Obama. Té uns reptes molt difícils. Ara vorem si la bonica retòrica esdevé un acció de govern eficaç. Ens trobem, -diuen- davant un canvi històric i de cicle. Cap on anem?. Possiblement ningú ho sap amb certesa. El que és evident és que els EEUU no poden seguir manat com si foren els amos del món. La multilateralitat és una necessitat. L’eix europa-nordamerica s’ha de restablir com a línia mestra per a aprofundir la democràcia, el benestar, la lluita contra el canvi climàtic i una llarga rastrera de temes pendents. I en un món global, el poble valencià haurà de decidir si vol desaparèixer en una estat o ser-hi present amb la seua personalitat. Felicitats als Estats Units. I jo com el Vicent Partal pense que la victòria d’Obama obre una porta d’esperança al poble valencià. […]