Enric Morera

La tardor de 1977, els meus pares van decidir vindre a viure a València. Jo aleshores era un adolescent amb ganes de descobrir noves coses. Ja al poble notava com anava canviant tot al meu voltant. A esta ciutat vaig descobrir un món nou. No deixava de ser un xiquet de poble, sense massa consciència sobre la realitat del meu País. Vaig ser un dels que van participar a la multitudinària manifestació unitària de les forces democràtiques que amb el lema de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia va recórrer els carrers de València. Em ve a la memòria en un magnífic article Joan Fuster on alertava sobre el mirall de la manifestació i la necessitat de destriar el gra de la palla. Premonició confirmada vista amb perspectiva històrica. En aquella època tot el que llegia era en castellà, així que, en pla autodidacta, vaig començar a llegir, diccionari en mà, els nostres autors. El llibre Crim de Germania va ser-hi un d’ells. Em va impactar. Pel contingut i per la forma. Visitava els nostres monuments: la Llotja, la Seu, els carrers del barri antic i allà prenien forma els personatges de la novel.la.
Recorde també que, anys més tard, quan vaig tornar de Brusel.les i em vaig instal.lar definitivament a esta ciutat, em vaig adonar que entre les coses que havia dut d’ací cap allà en diferents trasllats, estava Crim de Germania de Josep Lozano.
Este estiu, a Berastegi, la nostra amiga Fina ens va comentar que duia uns quants mesos rellegint els llibres que més l’havien impactat de la seua època d’estudiant. Un d’ells era Crim de Germania i a mi em va moure a fer el mateix. No entraré a glosar el valor literari de la novel.la, d’això ja se n’han encarregat els crítics. Sols vull dir-vos que si fa més de vint anys em va impressionar, ara ho ha tornat a fer perquè que la novel.la de Lozano és de plena actualitat: la reivindicació de la justícia popular, la defensa de la diferència, la lloança de la llengua, la protecció del territori…
Josep Lozano ens ha delectat amb unes quantes joies més: Laodamia i altres contes, Ofidi o El Mut de la Campana.
Demà a la nit el BLOC de la Ribera li atorgarà el seu Guardó d’Or. Serà un reconeixement modest, com totes les accions que duem des del BLOC, un partit modest i orgullós de tindre amics com Josep Lozano. Serà un reconeixement honest, sentit, per a un autor i una persona extraordinària.