Enric Morera

Gavarda

enric — Thu, 19 Aug 2010 11:24:23 +0000

Gavarda com a símptoma de la situació del nostre País. El BLOC ha estat víctima d’una moció de censura que ens ha fet perdre l’alcaldia d’este poble de la Ribera Alta. Pere Muñoz, deixa de ser alcalde. Independents per Gavarda –que fins ara formava part de l’equip de govern amb el BLOC– tornen a l’alcaldia amb el suport del PSOE valencià i el PP. Els independents, amb la complicitat del regidor del PSOE (l’únic del poble) i un dels regidors del PP (l’altre no està d’acord) han sumat els 5 vots que calien per a la moció. La correlació de forces després de les eleccions municipals va ser: BLOC (3 regidors), Independents (3), PP (2), PSPV-PSOE (1). El pacte de govern inicial entre el BLOC i Independents atorgava en la primera part de la legislatura l’alcaldia a Independents. En 2009 el càrrec va passar a mans de Muñoz. La nostra reacció no s’ha fet esperar. Hem criticat la maniobra i hem demanat a les direccions del PP i el PSOE valencià que “prenguen mesures urgents contra els regidors que han donat suport a una moció sense fonaments, sense sentit i que ha aprofitat l’absència de l’alcalde per portar-la a cap amb nocturnitat i des de la més absoluta traïdoria”. Jorge Alarte -que duu mesos sense obrir la boca- diu que es un fet aïllat i que respon a dinàmiques locals. Jo no m’ho crec.

El fet de Gavarda cal emmarcar-lo en un context més ample: el sistema sols tolera una parella de fet i prou. El seu regidor a Gavarda pot ser actue en clau de ressentiment i traïdoria.

No debades, Pere Muñoz i la UPV ara BLOC de Gavarda vam ser els que vam denunciar els xanxullos en el repartiment de les cases al poble nou, construït després de la “pantanà” (per cert encara no s’ha tancat el procés dels damnificats tot i les promeses de Teresa Fernández de la Vega, veïna de Beneixida i Vice-Presidenta del “Gobierno d’España“) . El Tribunal Suprem ens va donar la raó. Pot ser les brases del ressentiment han estat presents en la decisió del seu regidor. El que ja no és explicable és la decisió del Secretari Genral del PSOE valencià. Ell diu -i cite textual d’agències que-: “ni la dirección nacional ni la provincial hemos autorizado esta moción y en cualquier caso responde a una problemática estrictamente local. Confiamos en que se tome la mejor decisión para el futuro de los ciudadanos de Gavarda para mejorar la gobernabilidad de su institución local, puesto que estricamente responde a parámetros locales. No vamos a adoptar medidas de momento, porque no estamos ante una medida de transfuguismo, sino ante un cambio de coaliciones legítimas”. Per a ell, la coalició PP-PSOE i IdG és legítima, no hi ha transfuguisme. Molt bé, prenem nota. És legítim un acord PP-PSOE per a tombar una alcaldia del BLOC… i diu que vol ser alternativa de Govern? Crec que la qüestió és més profunda.

El PSOE no tolera que el BLOC sume i articule l’alternativa real al PP. No poden suportar el nostre creixement.

Ells són una parella de ball, el PP-PSOE que no volen competidors, ni ací (caldrà recordar el que va passar a Dénia) ni al País Basc, on el pacte de legislatura entre PP i PSOE deixà fora els nacionalistes. Este és, sens dubte el sentit últim de la moció de censura. Pere Muñoz ha estat víctima del sistema precisament per ser alcalde i ser del BLOC. Afortunadament cada dia són més els socialistes valencians, amb carnet o sense que veuen a Compromís com una opció emergent, necessària i imprescindible. Socialistes amb Compromís és cada dia més una realitat. Parlarem i Pere Muñoz tornarà a l’alcaldia i alguns pagaran la malifeta que han fet per acció o per omissió.

Socialistes

enric — Fri, 06 Aug 2010 17:54:19 +0000

“Ni un gram d’il·lusió i de fe en la victòria. Ens faltava ZP i els seus retalls socials“. Així es manifestava un vell militant socialista amb anys de treball i esforços. I m’afegia: “Què oferim al nostre poble? Tot el projecte del PSOE valencià es resumeix en una lluita per a anar a les llistes. No som alternativa de res. Som el mateix que el PP. I així vaig trobant-me pels poble i actes a socialistes amb carnet del PSOE valencià amb una enorme fatalitat, resignats a la victòria d’un PP que ens duu a la catàstrofe com a poble, això sí amb el silenci còmplice de la direcció del PSOE valencià. El Pacte PP-PSOE contra el requisit lingüístic ha fet molt de mal entre alguns sectors del PSPV-PSOE, fins ací hem arribat em diu en privat un diputat/da socialista: “Sembla, em diuen que no tenim res a fer. Què oferirem Fins i tot hem callat quan des del Govern Central ens han marginat miserablement“. Així és, nosaltres ens hem quedat sols defensat un millor finançament o un increment del Govern Central en infraestructures. El Grup Socialista ha callat i com a projecte sucursalista ha acceptat la marginació de ZP. Més encara, amb el PP ho han pactat tot: La Mesa, el Consell d’Administració de RTVV, la Sindicatura de Greuges, la de Comptes i fins la traca final del No al Requisit Lingüístic. Afortunadament hi ha molts socialistes sense carnet que tenen criteri. I constate com s’apropen a BLOC-Compromís. A hores d’ara som, se’ns dubte l’única opció per al PAÍS VALENCIÀ. Les pròximes eleccions, des del punt de vista de model d’estat, ens trobem amb dues opció: la del PP-PSOE amb els components de centralisme i sucursalisme (ells a manar des de Madrid i nosaltres a obeir des de la seua Comunitat) i els que volem millorar l’autogovern, construir un futur millor en clau de País, unint els valencians/es en una projecte de millora col·ectiu. O bé el duopoli centralista o bé un projecte de País Valencià.

Em pregunte on estan els socialistes valencians que van lluitar per l’autogovern. Socialistes que van contribuir amb els seu esforç i treball en el procés democràtic plenament valencià. On són els Antoni Castells o Montserrat Tura. On són?

Jo veig als pobles un canvi d’orientació. De fet, ja podem parlar d’un incipient fenomen de “Socialistes pel Compromís“, i jo pense que, sincerament, ací és on podem trobar una part del canvi pel que hem de treballar. Un Canvi Valencianista i de Progrés fet des d’ací i sense sucursalismes. Si som capaços de treure de la fatalitat i del nihilisme a milers de valencians farts del Govern del PP i els activem, avançarem cap al canvi. Si som capaços de dir-los als joves que cal anar a votar. No ens podem quedar en la protesta, cal l’activitat. Si som capaços de d’explicar al nostre poble que hi altres formes de fer política i que no tots som igual. Si som capaços de continuar integrant en este gran projecte més voluntats. No ens resignem a aguantar per més temps al PP i als que volen fer d’un PP bis. Nosaltres articulem el tercer espai de la política valenciana com a element clau per al canvi pel que estem treballant. I ací també comptem-amb els “Socialistes amb Compromís“.

No ens resignem

enric — Sat, 24 Jul 2010 09:41:52 +0000

L’article de Josep Vicent Boria sobre la fatalitat valenciana m’ha fet pensar. Per un costat observe com alguns valencians s’han deixat dur per la fatalitat: “no hi ha res a fer, tot el peix està venut; sense mitjans propis no podrem canviar este País”. Per l’altre constate un poble que no es resigna. Ahir mateix, amb més voluntat que mitjans el col·lectiu Safranar de Torrent organitzava la quarta reunió de cantautors. Moltíssima gent es va aplegar per escoltar les cançons de Rafa Xambó, Pau Alabajos, VerdCel, Miquel Gil, Botifarra, Àlvar Carpi, Rapsodes… amb una mateixa línia argumental: després de 50 anys d’“Al Vent” els ideals, reivindicacions i projectes estan més vius que mai. Jo sóc del qui no cauen en la resignació. En som molts al nostre País, i d’això tracta precisament la idea de Compromís: vertebrar tots aquells que creuen en este País. Vivim moments històrics i no podem caure en el derrotisme, el menfotisme, ni el retret entre nosaltres. Ara el que cal és continuar sumant, vertebrant candidatures municipals, i unir persones i col·lectius diversos però amb un matiex denominador, l’estima pel País, la seua gent i un millor futur. Esta és la carta que he adreçat als afiliats i simpatitzant al BLOC:
Finalitzem un període de treball intens i encarem unes merescudes vacances d’estiu. Vull aprofitar per traslladar-te unes reflexions personals sobre el moment polític valencià i les perspectives de futur.

Dir-te que hem fet un gran treball per a sumar totes aquelles voluntats que volen construir un millor País Valencià. Estem cooperant amb les dones i homes que treballen de forma honesta i positiva per millorar les condicions de vida del nostre poble.

No ens resignem a estar governats per polítics imputats en delictes gravíssims de corrupció. No ens resignem a la realitat de la desocupació i l’atur. No ens resignem a que siguen els altres els que facen la política. El PP és una amenaça per al nostre benestar col·lectiu.

No ens resignem tampoc a les persistents marginacions que patim del Govern Central en matèria de finançament i infraestructures. Per tot això hem vertebrat un COMPROMÍS amb els nostre poble, amb la nostra economia, la nostra terra i la nostra llengua i cultura. Al llarg d’estos últims mesos hem treballat de valent per a ser la veu clara i contundent davant el Govern Valencià en mans del PP i la discriminació que patim del Govern Central.

Hem construït la Coalició Compromís, un instrument útil de canvi valencià. Treballem intensament a peu de carrer per explicar les nostres propostes. Solucions útils als problemes econòmics, socials i ambientals del nostre País. I ho fem amb una opció que té les mans netes i els peus a terra. De nosaltres no manen des de Madrid. Som l’opció clara per una País Valencià possible.

Som molts però en volem ser més. Hem crescut molt. Als partits integrants de la coalició se’ns han sumat més col·lectius i partits. Este és un motiu per mostrar-nos satisfets i ja vos anuncie que estarem presents en la majoria de pobles i ciutats de les nostres comarques.

Treballem amb il·lusió, amb idees i valors clars. La nostra ambició és canviar la política dels partits centralistes i la forma de fer política. Reclamem obertament la teua cooperació. Comptem amb moltes voluntats i pocs recursos i totes i tots som necessaris. Treballem des de la base, amb polítiques de proximitat i per això comptem amb tu. Necessitem el teu Compromís. A la nostra web trobaràs la forma d’activar-te. Encetem un estiu actiu. Totes i tots som necessaris.

Neobotiflers

enric — Wed, 14 Jul 2010 15:48:43 +0000

Hi ha una sensació de final d’etapa. “Fins ací hem arribat“, van proclamar el milió llarg de catalans que el passat 10 de juliol es manifestaren per a dir que s’ha acabat la via autonomista de rebaixes. Espanya té un problema. El pacte constitucional ha estat rematat per una Tribunal (d’Inquisició?) Constitucional devaluat i integrat per destacats membres del PP-PSOE. La situació de crisi amplifica el problema. Uns governants incompetents i frívols. I al País Valencià (la seua Comunidad) on la corrupció és l’element vertebrador de les “provincias populares”. Un País arrasat per les polítiques centralistes que mai han defensat els nostres interesos. Ni en finançament, ni en inversions en infraestructures, ni en el model agrícola… Escric estes notes mentre escolte el debat del “Estado de la Nación Española“. Es barallen molt, es critiquen però sempre pacten d’amagat. L’última: per a deixar el poble valencià sense Caixes d’Estalvis. La CAM per al PSOE i Bancaixa per al PP. Són els sistema. Al remat, sempre d’acord en anular-nos com a poble. L’altre dia, el Sistema tornà a actuar. Ells pactaren la llei de la Funció pública valenciana. Entre altres perles van pactar en contra del requisit lingüístic. Serem l’únic País de l’Estat, l’única “Comunidad Autónoma” (en la seua terminologia) que tot i tindre llengua pròpia no comptarem amb una capacitació suficient dels funcionaris per a atendre correctament els administrats. Els únics, no passa ni aGalícia. Ells, el PP-PSOE tornen a pactar en contra dels interessos nacionals dels valencians. Són, en clau nacional, el mateix.

Han pactat una Llei que es troba lluny fins i tot de l’Estatut bàsic de l’Empleat públic Valencià. El Comte-Duc d’Olivares va fer-se present a les Corts en un nou pacte antivalencià.

L’anècdota del dia, el 29 de juny del 2010, una data senyalada 303 anys del Decret de Nova Planta, va ser la següent. En finalitzar la votació vaig acudir per indicacions d’Enric Cuenca a l’acte de protesta i reivindicació del requisit lingüístic a la porta del Palau de la Generalitat. Política de baix cap a dalt i en contacte amb la societat organitzada. Feia escassament 10 minuts que les Corts Valencianes, amb els vots del PP-PSOE, havien aprovat la Llei que perpetua la marginació lingüística als valencians. Vaig marxar ràpidament i en arribar em vaig trobar a una diputada del PSOE (cal dir PSPV?) agafant la pancarta con si res. Em vaig quedar bocabadat!. “Xica!, que fas ací? Si fa 10 minut has votat en contra del requisit?”. Va intentar justificar-se…i allà es va quedar com si res. Alguns mitjans li van dedicar la foto. La majoria va callar el nou despropòsit del PSOE valencià.

La pena és que alguns treballen per fer vore que tots som igual, que no passa res, que ells són així i que cal acceptar-los com són… i els silencis són clamorosos… Silencis còmplices i ben subvencionats… prenem nota.

Final d’etapa. Encetem un nou camí, també el poble valencià. Ells són el Sistema Neobotifler que ens ha dut al desastre nacional, cultural, territorial, econòmic, institucional… Nosaltres treballarem amb generositat amb tots els que vulguen continuar construint el País Valencià. No claudiquem. Ho estem fent amb ambició i realisme, sent conscients de la partida que juguem i els mitjans humans (que en som molts) i econòmics i mediàtics (que en són pocs i reduïts). Unint voluntats, superant divisions estèrils i vertebrant un gran BLOC i un Compromís amb el País Valencià.

Traïdor

enric — Sat, 19 Jun 2010 09:42:26 +0000

En 17 dies els valencians hem perdut els dos instruments financers més importants que tenim: la CAM i Bancaixa. Poden dissimular-ho com vulguen, poden fer la demagògia que troben oportú però, els fets són irrefutables. Bancaixa i la CAM s´han integrat en unes estructures on no pinten fava. Per tant, quan s´hagen de prendre decisions, els representants de Bancaixa i la CAM estaran en minoria. I això no deixa de ser una nova traïció als interessos valencians: els econòmics i també els socials. Tenim des de fa anys un govern que no governa, un president que no fa de president. Un president que s´ha dedicat a buscar les factures dels trages i que no ha tingut temps per a dedicar-se a les coses importants. Des de fa mesos hem advertit que calia un posició valenciana de lideratge davant la reordenació del mapa de caixes d´estalvis d’Espanya. Al nostre entendre l´objectiu era que els valencians no ens quedàrem sense un instrument financer, sense un banc valencià públic, per a garantir la autonomia financera i l´autonomia política. És evident que esta fusió també comportava sacrificis però els directius sols van pensar en el seu propi interés, no en l’interés general. I es van fer informes per tots els costats per dir que no. Que no era viable. Nosaltres som conscients que els vents que vénen de la resta d’Europa i la política econòmica dominada per la gran banca van en contra del model de caixes, un model propi i d’èxit. En el últims anys les caixes han incrementat la seua quota de mercat, fins arribar al 55%. Intolerable per als gran bancs. La gran banca domina la política econòmica d’Espanya i així, obedients, Rajoy i Zapatero, van pactar entregar als bancs les nostres caixes d’estalvi. Camps ha estat un peó útil per al centralisme i el gran bancs. I el seu govern ha propiciat la mort de Bancaixa i la CAM. I hem tingut possibilitats per evitar-ho però els nostres governants han estat incapaços. No sé si per debilitat o perquè no deixen de ser una colla de traïdors botiflers al poble valencià. I és que fins a cinc vegades s’ha perdut l’oportunitat de fer les coses ben fetes. Al 2003 Camps va paralitzar el primer intent de fusió animat per Zaplana i que engegaren Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de les caixes amb seu a València i Alacant. Posteriorment al 2007 el senyor Olivas va fer un altre intent sense obtindre el suport del govern valencià. Al 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l’advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes. Fins i tot diputats del mateix PP van animar el President a prendre la iniciativa, però tampoc es va fer cap pas endavant. A l’abril del 2009, un alt directiu de Bancaixa el va animar a absorbir Caixa de Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. La ceguesa de Camps va tornar a imposar-se. Mesos més tard el conseller Gerardo Camps a ran d’una pregunta que li vaig formular a les Corts, es va manifestar de forma pública i va confirmar que era conscient del perill que s’apropava. Fins i tot el Banc d’Espanya va oferir la possibilitat de què Bancaixa liderara una fusió important, amb seu ací i que hauria donat un lideratge important a l’economia valenciana. Cinc ocasions perdudes per incapacitat, debilitat, ceguesa, nul·la visió estratègica i cap estima als interesos del poble valencià. Camps ha consentit la pèrdua de les nostres caixes, això sí amb la cooperació còmplice i el vot favorable dels socialistes. El PP-PSOE, Camps-Alarte, Alarte-Camps. Són conscients que totes les operacions superiors a 10 milions d’euros hauran de passar per l’angonal de Madrid? Que disminuiran les operacions fetes per la CAM o per Bancaixa en el nostre teixit productiu per decisions estratègiques que no controlarem els valencians? Són conscients que operacions com la feta l´estiu passat per donar en 24 hores un préstec de 74 milions d’euros per a la fundació del VCF no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat? Que ara haurem d’anar a demanar crèdit a Rato quan es donen circumstàncies excepcionals? No, no són conscients. Ni el president de la Generalitat amb un peu i mig en la banqueta dels acusats, ni el cap de l’oposició, més preocupat perquè no li moguen la cadira que per defensar els interesos del poble valencià. Traïdors i botiflers. 303 anys desprès, la història es repeteix.

Casa de la Vila

enric — Wed, 09 Jun 2010 15:14:20 +0000

Entre l’spam -que ha atacat les darreres setmanes este blog- i la Llei de Règim Local -de la Comunidad Valenciana, la seua- del País Valencià no he pogut atendre les meues obligacions -voluntàries- d’esta pàgina. Bé, hui hem aprovat la Llei de Règim Local i nosaltres hem actuat de forma conseqüent amb les reflexions i documents aprovats en l’Assemblea de Regidors Nacionalistes. Hem presentat millores al text que ens envià la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMiP) per tal d’aconseguir millorar un un text que naix del municipalisme valencià i que proposa l’ús del valencià en l’administració local i la pluralitat política. Hem presentat 52 esmenes, de les quals se n’han acceptat 13 i altres 9 han estat transaccionades. Amb estes incorporacions s’ha donat un pas positiu per al municipalisme valencià, un pas que hui no ha volgut donar el PSOE com és habitual en este partit però, gràcies a les aportacions de BLOC-Compromís, hem aconseguit que s’exigisca el coneixement del valencià per als funcionaris, que es garantisca l’ús de la nostra llengua en les actes i en la resolucions i també en l’ús dels topònims de les nostres poblacions.

A més a més, es garantix la pluralitat política, ja que el text original posava en perill a formacions minoritàries de quedar-se sense grups municipals i ara no serà així. També avancem en la comarcalització i en polítiques d’igualtat i de participació ciutadana. Malgrat tot podríem haver anat més lluny, i resten aspectes bàsics que no es solucionen. Ni amb el Plan Zapatero del PSOE ni el Plan Confiança del PP. Dos plans pensats més en clau electoral i partidista que en dotar d’un marc estable i sòlid el finançament municipal. Nosaltres considerem que cal avançar en temes tan importants com és el finançament dels municipis i hem advertit al govern popular de Camps que ja és el moment de posar-se a treballar en este tema per a no tornar a arribar tard com ens va passar amb el finançament autonòmic. Vam ser els últims i per això ens ha tocat la pitjor part. També hem exigit que es complisca al 100% l’estatut d’autonomia que van pactar en el seu moment PP i PSOE -l’Estatutet de la Vergonya- en el qual es parla del Fons de Compensació Municipal i que la Generalitat té l’obligació de dotar de pressupost. Pel que fa al futur, puc dir-vos que al 2011 serem encara més decisius, més forts i presents al territori. Les enquestes -un arma electoral del PP-PSOE- ens donen un bon resultat. Nosaltres no n’hem fet -encara- però hem tingut accés a les seues i els números van en la bona direcció. I si acompanyem la nostra candidatura autonòmica amb una potent xarxa municipal -estem creixent en quantitat i en qualitat- l’èxit serà una realitat. Ara és el moment de construir-lo. I fent un repàs a les noves llistes i a les candidatures que ja s’han presentat i el treball creixent anem en la bona direcció. És l’hora de sumar. És l’hora de la generositat. Estem vertebrant l’espai valencià de progrés unint el poble valencià.

Funcionaris

enric — Fri, 21 May 2010 18:40:50 +0000

Zapatero ha decidit tirar mà a la butxaca dels treballadors públics i pensionistes. La desorientació del Govern Central era i és clamorosa. L’abandó de Pedro Solbes, un hisendista rigorós, valencià i natural de la comarca del Vinalopó Mitjà no augurava res bo. El maniroto s’ho ha gastat tot. ZP ha anat cremant ministres valuosos fins quedar-se amb els aduladors. Diuen que fins i tot la Vice natural de Beneixida, Maria Teresa Fernández de la Vega l’ha deixat per impossible. Ens duu a la catàstrofe. La Presidència espanyola del primer semestre del 2010 és un altre fracàs. La trobada interplanetària anunciada per la senadora territorial i líder carismàtica Leire Pajín no s’ha produït. I ara vol eixir de la crisi amb retall socials… i així fins el desastre final. Com he assenyalat en alguna ocasió Zapatero és el millor aliat de Camps. La crisi econòmica, la incapacitat del Govern Central són el millor que li pot passar al victimisme del Govern Valencià. El nostre poble responsabilitza de la situació al Govern Central. És evident que s’hauran de fer sacrificis. Que s’haurà d’explicar la situació amb claredat. Dir que ens hem empobrit, que hem fiat massa a la rajola i la baixa productivitat, que hem estirat la mà més que la mànega. No veig que esta siga la dinàmica. Es continua improvisant. Ara passe del pacte de Toledo sobre les pensions, ara em passe pel forro l’acord amb els sindicats sobre retribucions públiques. Improvisacions. Des de El BLOC-Compromís hem dit que ja està bé. Ja n’hi ha prou. És evident que es poden fer retalls - i molts- evitant que els empleats públics continuen perdent poder adquisitiu (vid gràfica). Nosaltres li demanarem al Govern Valencià que no execute la mesura del Govern Central. Abans podem retallar en altres capítols. Hi ha dispendis clamorosos, fundacions opaques, societats públiques de dubtosa rendibilitat social i un llarg etcètera on retallar. Altra història, i ja en parlarem, és que cal incrementar els ingressos, cosa que ni el Govern Central ni el valencià, fan. No inspiren confiança als sectors productius. Ara el que cal és un Compromís per a evitar la retallada.

ANY           I.P.C.          INCREMENT       PÈRDUA

                                                               SALARIAL

1982         14,00%             8,00%              -6,00%

1983         12,20%             9,00%              -3,20%

1984         11,90%             6,50%              -5,40%

1985           8,20%             6,50%              -1,70%

1986           8,30%             7,20%              -1,10%

1987           4,60%             5,00%                0,40%

1988           5,80%             4,00%               -1,80%

1989           6,90%             4,00%               -2,90%

1990           6,50%             6,00%               -0,50%

1991           5,50%             7,22%                 1,72%

1992           5,30%             6,10%                 0,80%

1993           4,90%             1,80%                -3,10%

1994           4,30%             0,00%                -4,30%

1995           4,30%             3,50%                -0,80%

1996           3,50%             3,50%                 0,00%

1997           2,10%             0,00%                -2,10%

1998           2,10%             2,10%                 0,00%

1999           2,40%             1,80%                -0,60%

2000           4,00%             2,00%                -2,00%

2001           3,10%             2,00%                 -1,10%

2002           4,00%             2,00%                 -2,00%

2003           2,60%             2,00%                 -0,60%

2004           3,20%             2,00%                 -1,20%

2005           3,70%             2,00%                 -1,70%

2006           2,70%             2,00%                 -0,70%

2007           4,20%             2,00%                  -2,20%

TOTAL
25 anys      140,30%      98,22%              -42,08%

Apanyats entre Juan sin Miedo i ZP

enric — Fri, 14 May 2010 08:25:31 +0000

Més llenya al foc. Ara el PSOE ha decidit que per a reduir el dèficit que ells han creat cal tirar mà a la cartera dels pensionistes i funcionaris. És preocupant que es comencen a retallar drets socials: pensions, dependència, natalitat. Nosaltres, atents a la jugada i el possible victimisme hipòcrita del PP hem demanat al Govern Valencià que no accepte el retall al salari dels funcionaris. Que es plante i que no accepte l’última ocurrència de ZP. Fa més de dos anys que des del BLOC-Compromís reclamem que ZP actue per fer front a la crisi, igual que ara li ha reclamat la UE. S’ha perdut el temps. Ara queda clar que l’anunci de reduir un quants alts càrrecs del Govern espanyol era pur maquillatge (sols 16 M? d’estalvi). Encara queda molta crisi, i per tant, caldran molts ajusts, i la pregunta és si l’haurem de pagar sempre els mateixos. No té intenció de tocar-li un pèl a les grans fortunes, ni a les SICAV, ni a Botín i los banqueros amiguitos del alma. És evident que l’Estat espanyol genera desconfiança internacional i que ZP no té credibilitat. El governants haurien d’actuar per generar confiança i per mantenir i crear ocupació. Cal donar suport a l’economia productiva: infraestructures que servisquen a l’economia; impuls a la I+D+i; política energètica; política industrial. ZP demostra improvisació. Actua tard i a remolc de la UE i dels organismes internacionals. No sap on va i el pitjor es que ens duu al precipici. És contradictori i ha cremat el seu capital polític. De fet, com ja he assenyalat altres vegades, Zapatero és el millor aliat de Camps. És una llosa per al canvi valencià. La marginació que ha impulsat contra els interessos estratègics del nostre poble (aigua, finançament, negativa al multiplex, inversions territorialitzades…) són una realitat i explica en part la pregunta que es fa qualsevol: Com és possible que el PP guanye a totes les enquestes?. Doncs és molt senzill. La principal preocupació de la immensa majoria del nostre poble és la crisi econòmica. Arribar a final de mes. Poder pagar la hipoteca… I se li adjudica la responsabilitat a ZP i els socialistes. La valoració del Govern Central és pèssima i va a la baixa. Estem assistint a una desafectació del poble valencià envers Madrid? Treball per a sociòlegs. D’altra banda, Camps no governa. Es dedica a fer de víctima d’una suposada conspiració i a intentar salvar el cul. Nosaltres ho tenim clar, ni ZP ni Camps, l’alternativa útil i positiva passa per confiar amb les nostres possibilitats com a poble.

Sistema

enric — Mon, 26 Apr 2010 18:39:42 +0000

El Sistema torna a actuar. “I que és el sistema?“- em preguntava un nou afiliat de Mutxamel-. “Pots dir-li sistema o consorci, el que vulgues“. I què és? Doncs la comunió d’interessos del PP i el PSOE. Ells ho tenen clar. Són els que dominen l’escenari i tots els plats de taula són per a ells. La resta sobrem. Són, en altres paraules, una perfecta parella de ball que sols pacta per a perjudicar els interessos del poble valencià… La passada setmana li va tocar a la Xarxa de Rodalies… Diuen que entre el Govern Central i el Govern Valencià invertiran (no sabem d’on, ni com) uns 4.000 milions d’euros entre el 2010 i 2020. Això sí, ja d’entrada s’obliden de les rodalies Castelló-Vinaròs, de la (fatídica) Línia 1 entre València i Castelló de la Ribera, de soterrar les vies entre Silla i València, de la nova estació de la Font de la Figuera, de la nova línia Alcoi-Alacant… i així un bon grapat d’oblits. De la resta… ja vorem. En un context de reducció d’inversió pública (ara que seria més urgent i necessària que mai) pronostique una nova presa de pèl al nostre poble. La presentació va anar a càrrec del Ministre de Foment, José Blanco que un dia més tard ens el trobàvem per Aragó i on també va prometre “el oro y el moro” com diuen els castellans. Així ja pot ser un dels ministres més ben valorats. Fins i tot va assegurar la connexió ferroviària a Europa pels Pirineus. Una declaració de sostenibiltat això de pujar els contenidors de mercaderies a més de 1.000 metres d’alçada. A Camps li va vindre de pel·lícula la visita de Blanco. Va fer un discurs ordenat però buit. Estava content. El Ministre li salvava la setmana. Un govern en caiguda lliure que es troba un Ministre que promet allò que no té. Són el SISTEMA, la parella de ball, el duopoli centralista (en paraules de Rafa Castelló). Ara ens han muntat un nou xou amb la justícia. Vaja! però no van ser ell els que es van repartir els membres del Tribunal Constitucional i el CGPJ? I sobre l’Audiència Nacional: no puc estar favor de la persecució del jutge estrela Garzón,

però ja em preocuparé de no donar-li suport a l’últim tribunal d’excepció i d’ordre públic d’Europa.

Han trinxat la justícia, l’han polititzada, no han estat capaços de fer neteja i ara es barallen com a gossos. “Lladren però no es mosseguen“- explica Enric Nomdedéu que li va contar un llaurador de l’Albufera-. Un bon embolic per a ocupar tot l’escenari. Amb la seua prepotència ho trencaran tot. I és que amb el bipartidisme i el sistema de majories absolutes, ens duen a la prepotència absoluta, la manca de controls i l’autoritarisme. Quan més democràcia, transparència i pluralitat han tingut les Corts i la Generalitat ha estat quan cap dels dos ha comptat amb majoria absoluta. Els Sistema que mana al País Basc i Navarra i que si poguera i els números donaren, el PP i PSOE pactarien a Catalunya. El Sistema sempre posa per mig la raó d’estat. Ara proteste per la muralla de l’AVE i el dia següent l’aprove. Ara estan a partir un pinyó en traspassar aigua de boca, aigua potable, des del Xúquer al Vinalopó… per a seguir destrossant el territori. Sóc dels que creu en la possibilitat del canvi al País Valencià. Crec un context de crisi tot és possible. Hi ha preocupació pel futur. Molta gent ho està passant malament… molt malament i no vol experiments. Volen governs que parlen clar i donen solucions. Així que ens tocarà suar la samarreta, treballar amb proximitat, amb idees senzilles i entenedores. Ho estem fent i la primera constatació és que el principal aliat de Francisco Camps és Zapatero. La incapacitat del Govern Central per a diagnosticar la crisi i fer-li front i les reiterades marginacions a la nostra terra, són un baló d’oxigen per a l’Honorable President. És una llàstima però és així. Nosaltres hem d’incidir en el propostes reals i efectives per a eixir de la crisi sense retallada del drets socials (jubilació als 67 anys, pujada de l’IVA) i denunciar la paràlisi d’un govern, el de Camps que continua instal·lat en la festa, que no governa i que no fa servir les polítiques actives d’ocupació ni de planificació econòmica. Hi ha partida i nosaltres tenim un bon equip. Va de bo.

Presidència

enric — Sat, 17 Apr 2010 06:37:10 +0000

Responsabilitat i gratitud. Estes són les dues paraules que em vénen al cap. Responsabilitat perquè els companys i les companyes del Consell Nacional han dipositat en mi la confiança d’encapçalar la candidatura autonòmica en nom del BLOC. Sé que moltes il·lusions, desitjos i esperances estan posades en aquells que encapçalarem la candidatura de la nostra coalició, Compromís. Som un equip formidable. Amb moltíssimes dones i homes capaços, amb força i tenacitat. Hem passat per mil situacions. Nits de decepcions i d’alegries però mai hem defugit la nostra responsabilitat envers el nostre País. Som dipositaris d’una llarga tradició de gent que s’estima la nostra terra. D’un poble que no ha claudicat i no s’ha donat per vençut. D’un poble que es resisteix a ser provincianitzat i dividit. Som l’expressió d’uns valors d’identitat en un món global. De valencianitat i universalitat. D’una profunda concepció ètica i demòcrata de la vida.

Recorde amb orgull les meues primeres passes allà pel 77 del segle passat al moviment cívic de la joventut nacionalista. El treball de base a l’Institut El Cid en l’organització de campanyes, i nits d’amargura -érem molt joves, tendres, innocents- pels resultats electorals. No tenim res del que avergonyir-nos. Hem aprés però del fracàs i les decepcions. Som més conscients. Hem aprés dels errors. Hui però puc afirmar que ens trobem en una posició favorable. Una conjuntura que hem sabut interpretar i analitzar en rigor. Ens espera una llarga campanya. Des d’ara. Hem d’activar més voluntats i consciències. Unir esforços i sumar voluntats. Portes obertes amb intel·ligència. Renovem la política i la forma de fer política. De baix cap a dalt.

Gràcies pel vostre suport. Em compromet a deixar-me la pell en la campanya i sé que comptaré amb tots vosaltres. Hi ha partida i la jugarem bé. El primer acte de pre-campanya serà acudir a Simat de la Valldigna, al seu l’Ajuntament, a la presa de possessió d’Agus Brines com a nova alcaldessa de la vila. Tenim un projecte per al nostre poble i tenim vocació de govern. Dur endavant el nostre projecte és bàsic. A Simat avancem posicions. A tot el nostre País, per molt entrebancs que els partits centralistes ens imposen.