No és el moment de fer una valoració extensa. És el moment de gaudir del resultat pel treball fet. Hem tornat a patir però hem tornat a guanyar. Com va dir el nostre diputat a Corts Generals, Joan Baldoví: David contra Goliat. Un moment d’alegria, d’història i de sentiment. Durant la nit electoral (podeu vore un resum en el magnífic vídeo de VilaWeb), Albert Girona, bon amic, Alcalde d’Almussafes i antic militant del PSPV (dels que no es van voler integrar al PSOE), militant del valencianisme, dels de soca-arrel, em va suggerir la necessitat de fer una acte de reconeixement als nostres “predecessors”. A tantes i tantes persones, dones i homes que han donat el millor de sí mateix per aconseguir presència a les institucions. La llista és llarga. El resultat de la nit de diumenge és, també, fruït d’un treball callat i humil, silenciós però efectiu. De moltíssima gent. Sense ells ara no estaríem així. Pense en Francesc de Paula Burguera, Andreu Banyuls, Paco Boltes, Doro Balaguer, Manolo Civera, Josep Chaqués, Adela Costa, Empar Sarabia, Alfons Llorenç… i tants altres. Els reunirem i els retrem la nostra gratitud. Són les nostres arrels.
Hi ha una base potent, un treball, una experiència acumulada, una estructura més articulada a les comarques, però hi ha, també consciència de la partida que juguem. Recorde que ara fa uns anys vam encertar en un document “L’èxit no s’improvisa” , i efectivament no improvisem. Sabem el terreny que xafem. Sabem on està la partida. No tenim els seus mitjans econòmics, però comptem amb altres instruments. David va derrotar Goliat. Amb este resultat (i llig estupefacte alguns informadors desinformats o amb voluntat d’embolicar directament) Compromís està a les pròximes autonòmiques en dos dígits i un resultat espectacular. Ens tenen por perquè treballem i ens mirem els papers. Som insubornables. En un futur immediat, amb una crisi exponencial (tots dos, el PPSOE, han gastat el que no teníem, en saraos o en mesures populistes i ara s’han de tornar els deutes) el PP ho tindrà molt difícil. Són hegemònics i controlen molts ressorts de poder, però la situació és gravíssima i les mesures seran impopulars. S’ha acabat el victimisme hipòcrita. Així que tenim millors cartes i millor partida. Continuem somniant i a liderar l’espai progressista del PV, dels ciutadans que vulguen que la política servisca per solucionar problemes i millorar el nostre benestar. Per garantir-nos un futur de dignitat, segrestat, a hores d’ara per un sistema farcit d’incompetents, de saquejadors. Això sí, ben engominats.
