Enric Morera

Finalitza el mes de gener. Han estat uns dies intensos i productius. El cap de setmana ha estat mogudet: Dénia i El Cabanyal. Dos símbols d’un País que no es resigna al fatal destí que ens han dissenyat uns governants incompetents. Farts de la mediocritat d’uns dirigents que han fet de la mentida i la manipulació una nova forma de fer política. En estos trenta dies he parlat amb molta gent i he vist la ferma voluntat que hi ha per dir “ja hi ha prou”. I la pregunta clau que es fa molta gent és: evitarem que el PP obtinga la majoria absoluta? No és impossible -els conteste amb convicció-, però haurem de suar la samarreta.Els peperos ens refreguen pels nassos les seues enquestes. Ho tenen molt calculat. Volen que un segment de la població es quede a casa i no vaja a votar. Millor encara, que no es mobilitze. Saben que la seua majoria absoluta no es tan sòlida com la exhibeixen: sols 5 diputats els separen. Pretenen acovardir-nos i evitar mobilitzacions com la de hui al barri del Cabanyal. Els seus equips treballen a consciència i han trobat un bon filó: ZP. La seua agenda està plena de problemes: dèficit esgarrifós de la Generalitat, no tenen un duro. Sembla que el cas Gürtel torna a activar-se i ara amb foc amic. A Camps ja no el rep ni Mariano Rajoy, no el volen vore ni en pintura i per acabar-ho d’adobar el PP i PSOE de Castilla-La Mancha pacten la reserva hídrica i desmunten el discurs demagògic sobre l’aigua de Camps i Cotino. I Carlos Fabra a les portes del judici oral. A Camps sols li queda seguir l’estratègia de Rafael Blasco i este s’ha trobat un regal inesperat.
Ara mateix, el millor  aliat del PP i el President Camps és Zapatero. Camps té un important baló d’oxigen en forma de crisi econòmica. Ho té fàcil per assenyalar l’enemic: un President del Govern d’Espanya que no ha sabut diagnosticar ni ha sabut fer front a la gravíssima crisi econòmica i social. I la principal preocupació del nostre poble, com la de tots els pobles d’Espanya és esta. Així, i derivant tota la responsabilitat al Govern Central, amaguen la nul·litat del seu govern. Tenen com a aliats la mediocritat planetària de ZP: la Pajín i la seua colla. Ahir ho comentava a Joan Gasquet, el nostre Secretari Comarcal de La Maria Alta: “L’alternativa i el canvi valencià són possibles si mobilitzem a la gent. Hi ha més de 200.000 electors que han votat al PSOE a les generals per por al PP. Hem de fer que ens voten a nosaltres a les eleccions a Corts Valencianes i així el canvi està garantit“. I el BLOC actuarà en conseqüència per a evitar un govern de dretes i antivalencià.
Camps necessita de ZP per a continuar “governant”. És el ZP-Camps. Posar de manifest la marginació que el Govern central ens sotmet als valencians -que és certa- en matèria de finançament autonòmic, pressupostos generals de l’Estat, els xiringuitos i el que calga. I Alarte i el seu equip que no donen la talla i que es pleguen a avalar les polítiques de Zapatero sense badar boca. El PSOE valencià és incapaç de plantar cara a ZP. És incapaç de reivindicar res per al nostre País. Són dèbils i plegats a una estratègia equivocada. Camps ho sap i els té presa la mida. Un President sense idees que ens ha dut a la ruïna més absoluta, situarà el debat en el greuge comparatiu i el victimisme hipòcrita.
Com veieu el tàndem Blasco-Camps ho tenen fàcil per explotar estes idees duna manera senzilla. És per això que davant la inconsistència i  incapacitat del PSOE d’ací, nosaltres hem de treballar amb força per l’alternativa política i electoral que hem estat capaços de construir. El missatge que des de hui hem de traslladar a l’opinió pública és que hi ha esperança i que  el canvi és possible.

A l’anterior post vos parlava de reptes i bons propòsits per al 2010. Alguns no canvien i continuen entestats en la crítica destructiva i sistemàtica. Malament si fas, malament si no fas. Sóc dels que pensa que amb el retret permanent no es va enlloc. Gràcies per les vostres aportacions i crítiques constructives. Gràcies per les vostres aportacions elaborades i positives al Grup Parlamentari. Com sabeu ara estem fora del període sessions, però les tindrem en compte. Com vos deia, el 2010 serà, sens dubte, un any decisiu per al País. Un any per a construir l’Espai Valencià de Progrés i l’alternativa en termes propis que cal. Un pas per fer política en termes propis davant l’insuportable i letal sucursalisme que ens governa, ací i a Madrid.

Tornem a la normalitat. Després d’uns dies d’excesos arriba el moment dels bons propòsits. Ens n’hem passat a les llargues sobretaules plenes de bon menjar. El pes se’ns mostra com una penitència. Així doncs, caldrà fer un poc d’exercici i millorar la dieta. I si hem gastat més diners del compte, doncs a fer una mica d’estalvi. Crec que és saludable plantejar-se reptes factibles. Uns objectius assumibles que ens permeten millorar personalment, com a família i col·lectivitat. Com a poble també necessitem una nova il·lusió, uns reptes que ens ajuden a sumar noves voluntats al nostre projecte de recuperació nacional.

Fa un grapat d’anys, a l’inici dels 80, les Joventuts Nacionalistes del País Valencià vam fer un sopar amb Joan Monleon. Aleshores encara no havia triomfat a Canal 9 i la seua paella russa: “Xica, on li pose la clotxina?”. Ell, com sempre, va estar pròxim i animat. Tenia un gran coneiximent de l’ànima valenciana. “Soc de ciutat vella, el cogollet de València, el Barri del Carme”, sentenciava. Per a un jovenet que no arribava a la majoria d’edat Joan Monleon esdevingué tot un referent.

El projecte estratègic del BLOC és la vertebració de l’Espai Valencià de Progrés (EVP) i es fonamenta en la voluntat de ser. Volem ser poble valencià en el segle XXI. Ara fa 9 mesos, en la ponència del passat congrés posarem les bases i el full de ruta del valencianisme del segle XXI. Els nostres companys Albert Girona, Natxo Bellido, Rafael Carbonell i Juli Just van ser els coautors.

Zapatero va encetar el seu mandat retirant l’exercit espanyol d’Iraq. Una decisió aplaudida per tots aquells que ens vam manifestar per la pau i en contra d’una guerra injusta. Es posava punt i final a la bogeria aznarista amb l’unilateralisme del President Bush. Ara Zapatero ha decidit enviar més tropes a l’Afganistan. Ens impliquem amb més força en un conflicte més greu del que ens diuen. Crec que s’equivoca greument. Les situacions són diferents. Ara hi ha un mandat de les Nacions Unides i una coalició internacional liderada pels EEUU. Els objectius però, no són clars. Els suports als talibans s’incrementen entre la població civil. També augmenten les crítiques a l’estratègia militarista liderada pels EEUU. El bombardeig a la població civil (esgarrifós el cas de Kunduf) no es pot acceptar.