Dijous cap al migdia vaig assistir al soterrar d’un bon amic. D’un militant incombustible del nacionalisme, D’un valencià sense fisures. D’un bon home. Pere Cano va ser l’encarregat de llegir-nos unes paraules. Em vaig emocionar.
No m’he pogut resisitir a penjar en este humil blog eixes paraules.